A l’estat espanyol, l’ús d’agents encoberts, infiltrats i confidents per lluitar contra la dissidència política i els moviments independentistes ha estat una tècnica habitual. Les infiltracions en estructures de lluita política i social a Catalunya descobertes per La Directa i exposades fa dues setmanes al programa 30 minuts en són el darrer exemple. Però l’ús d’aquests mètodes no és nou i farceix la història policial espanyola, com seria el cas Gambín, que va actuar contra la CNT a Catalunya. Un dels altres grans exemples va ser el cas de José Luis Espinosa, l’infiltrat policial que va intentar matar una de les grans amenaces de l’Estat espanyol en la incipient Transició, el líder independentista canari, l’advocat Antonio Cubillo.
La feina d’Espinosa va acabar amb una coneguda condemna l’any 1990, ratificada per la sala penal del Tribunal Suprem dos anys després, amb tots els ets i uts. De fet, és l’única sentència que, per ara, reconeix obertament la responsabilitat dels serveis policials espanyols en un intent d’assassinat. Espinosa té tots els elements d’un personatge supervivent que va ser entrenat per qui segurament ha estat un dels grans noms de les nissagues de policies encoberts del franquisme, el tardofranquisme i els inicis de la transició democràtica, el comissari Roberto Conesa, àlies el Orejas, que va dominar els serveis d’informació i la sinistra Brigada Político Social durant anys i panys.
Conesa havia participat en la desarticulació de les Joventuts Socialistes Unificades a Catalunya i el moviment comunista a Lleida que, a principis dels anys 40 del segle passat, feia témer per l’aplicació de la victòria feixista a Ponent. El Orejas coneixia bé Catalunya i sabia enviar els seus esbirros al Principat a fer-ne de les seves. Un dels seus millors homes era José Luis Espinosa, amb qui des del 1964 havia pogut comptar per a diverses operacions encobertes i atemptats de falsa bandera, a Barcelona o Mallorca, per exemple, cosa que permetia a la casa reial espanyola per enfortir la seva imatge i permetre a l’Estat apuntar moviments opositors al règim una violència que no existia.
El cas Cubillo, el més extrem
Tot i la quantitat d’operacions de les quals es responsabilitza Espinosa, si n’hi ha una que destaca és l’operació Mallorca, és a dir, un dispositiu policial dirigit des de la Direcció General de Seguretat i des de la Comissaria General d’Informació que ja comandava Conesa, després d’haver estat al capdavant de la Prefectura de la Policia a València, on va esguerrar els moviments valencianistes i antifeixistes juvenils. Conesa es troba a la taula del despatx el moviment independentista canari que lidera l’advocat Antonio Cubillo, fundador, el 1964, del MPAIAC, l’acrònim del Moviment per l’Autodeterminació i Independència de l’Arxipèlag Canari. Una organització basada en l’africanisme de les illes per reivindicar el seu dret a la independència.
L’independentisme canari va començar a agafar volada quan el 1968, el Comitè per l’Alliberament Africà de l’Organització dels Estats Africans (OUA), en una reunió a Alger, capital d’Algèria, va defensar i proclamar el dret a l’autodeterminació canari i va requerir a l’ONU obrir un procés de “descolonització”. Aquesta primera decisió, però, es veu encara més perillosa per part d’Espanya, quan Algèria, en veure l’evacuació espanyola del Sàhara, es queda sense bona part del seu territori que guanyen Marroc i Mauritània. És l’època que Algèria dona més cobertura a membres del moviment d’alliberament basc i aixopluga l’independentisme canari. Paral·lelament, es registren atemptats que s’imputen a l’independentisme canari que l’any 1976 formaria les Forces Armades Guanxes.
Conesa es posa en marxa
A Conesa li encarreguen acabar amb el moviment, tenint present el suport que l’independentisme canari té a Algèria. No el preocupa. El comissari contacta amb un vell conegut, Espinosa. De fet, el policia havia viscut a Alger, i hi havia treballat com a fuster, després de fugir amb el seu pare -comissari de policia- quan va acabar la Guerra Civil. De fet, havia col·laborat amb els serveis de seguretat francesos, i també amb els algerians, per empaitar republicans exiliats al país africà. Era l’inici d’una carrera fulgurant com a infiltrat, que continuaria amb caigudes de diversos grups anarquistes, preparant falsos atemptats dels Grups d’Acció Revolucionària Ibèrics (GARI), passant informació del Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP) o en operacions clandestines a la UGT i el PSOE.
Finalment, l’any 1977, Conesa ordena a Espinosa que s’infiltri en el MPAIAC i elimini de soca-rel l’independentisme canari organitzat. Espinosa recupera el seu nom en clau, Ahmed, i a través d’un militar algerià entra en contacte amb Cubillo, amb una persona interposada, un membre dels GRAPO. Espinosa es presenta com a Gustavo a Cubillo, i aquest li demana ajuda per organitzar escamots de l’MPAIAC a Madrid. Espinosa torna a Madrid amb un pla que Conesa aplaudeix amb les orelles: formar un escamot fals de l’MPAIAC a Madrid, al qual els GRAPO subministraran els explosius. A més, haurà de perpetrar atemptats que han de servir per enviar fons a Cubillo. Oli en un llum, Conesa aconseguia una doble infiltració en dues organitzacions armades en un sol home.
Gambes i alemanys
Els atemptats es van produir, però van ser de baixa intensitat. De fet, els explosius subministrats al fals escamot per part dels GRAPO passaven abans per la unitat d’artificiers de la policia, que els rebaixava la intensitat. Des del refugi algerià, Cubillo rondinava per la poca rellevància dels atemptats. Però, les accions armades que es registraven a les Canàries -diferents de les de Madrid- ja començaven a inquietar el turisme i els serveis d’intel·ligència dels estats que enviaven els seus ciutadans a passar les vacances a les illes, com la República Federal d’Alemanya.
Espanya vol acabar amb Cubillo i intenta segrestar-lo, amb un operatiu que ha de preparar Espinosa. En un principi, intenten enredar Cubillo amb una operació un pèl surrealista. En concret, amb la compra d’un vaixell per pescar gambes a les costes algerianes i finançar el moviment, a més de amb atracaments, amb la pesca del marisc. El vaixell, però, en realitat havia de servir per segrestar-lo en aigües internacionals, perquè Cubillo, a terra, tenia la protecció de les autoritats algerianes. De fet, era una mena d’ostatge per forçar un referèndum del Sàhara. La idea no va reeixir.
Un accident d’aviació accelera les coses
El 27 de març de 1977, hi ha l’accident d’aviació a l’aeroport de Los Rodeos, Tenerife. Moren 582 persones. Tot plegat per una amenaça de bomba a l’aeroport de Las Palmas que va obligar a desviar els vols a un aeroport més petit, poc preparat per a grans naus de les companyies internacional. El MPAIAC va reivindicar la bomba col·locada a Las Palmas, a través d’una agent cubana que tenia una relació sentimental amb un canari que també tenia nacionalitat veneçolana. Els escamots del MPAIAC a les Canàries es descontrolen per part de la policia -amb atemptats a comissaries de les illes-. Adolfo Suárez vol acabar amb els atacs i, de retruc amb el moviment, i demana ajuda al PSOE de Felipe González, amb contactes a Algèria, per tal que retirin el suport a Cubillo. Algèria no entra en la negociació. L’aleshores director general de Seguretat, Mariano Nicolás, rep l’ordre d’acabar amb Cubillo, i li encarrega a Conesa, i aquest, a Espinosa.
El pla serà buscar un assassí que provingui de l’extrema esquerra espanyola. Espinosa tria José Luis González, simpatitzant del FRAP. L’acostament segons la sentència de la Secció Segona de l’Audiència Nacional de 14 de juny de 1990, s’argumenta amb una ensarronada. Espinosa informa González que té la missió de ressuscitar el FRAP, però que primer cal liquidar a Cubillo, pels seus suposats contactes amb la CIA. González, alhora, demana un soci, que serà José Luis Cortés.
Espinosa els dona 250.000 pessetes i dos passaports falsos, a nom de Luis Muñoz i José Antonio Sandoval. Per entrar a Algèria es fan passar per uns tècnics d’una constructora espanyola que aixeca una central elèctrica de Tindouf. Espinosa els lliura fins i tot unes cartes (falses) de presentació. La missió es fa ràpidament, el cinc d’abril de 1977 tots dos esperen Cubillo al seu domicili del número 14 de l’avinguda Pequín d’Alger Puja a l’ascensor, i de cop, entren Cortés i González, que li dirigeixen unes paraules i l’apunyalen amb acarnissament al ventre i l’esquena amb un ganivet de pesca submarina que han comprat a Alacant, abans de partir cap Algèria.
No ho aconsegueixen
Ara bé, Cubillo va sobreviure, tot i que va quedar hemiplègic de per vida. Els autors de l’atemptat van ser detinguts i condemnats per la justícia algeriana, però, tot i que en el procés algerià quedava clara la participació d’Espinosa, no va entrar a la presó perquè es trobava a Iugoslàvia, fent-se passar per mecànic i rebatejat com a Alberto Torremocha, després d’haver rebut un milió i mig de les antigues pessetes. Espinosa, però, va ser jutjat després per l’Audiència Nacional per aquest atemptat i condemnat a 20 anys de presó dels quals només en va complir 6, amb una resolució que considerava provada la participació dels “serveis policials espanyols”.
A Conesa encara se l’espera perquè llavors era cap de seguretat d’una cadena hotelera a Santo Domingo. L’any 2001, la sala contenciosa administrativa de l’Audiència Nacional obligava l’Estat a indemnitzar Cubillo amb 150.253,03 euros com a víctima de terrorisme d’estat. El 13 de març de 1982 Espinosa es vantava d’haver participat en l’atemptat d’Estat en una entrevista inquietant al diari La Verdad de Múrcia. Va morir, i amb ell molts dels seus secrets, el 19 de novembre de 2016.
