Si fos part de les defenses de la família Pujol Ferrusola aquest dilluns hauria anat a dinar a un restaurant de categoria. La novena jornada de la vista oral ha estat un regal fabulós, sobretot, per als advocats del júnior, que al capdavall sembla l’únic processat en aquest plet. Els testimonis, proposats bàsicament per la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat, han afegit raons a les tesis de la defensa. Comptat i debatut, que Jordi Pujol Ferrusola era un “comissionista a èxit”, és a dir, un “agent lliure” que mirava de comprar i vendre projectes i treure’n una picossada si la venda fructificava.
Així ho han descrit, amb solvència, els diferents testimonis que s’han enfilat a l’estrada o han aparegut per la pantalla. El fet que avui la vista s’hagi celebrat al centre de Madrid, i no a la seu del Polígon de Sant Fernando d’Henares, ha permès que molts testimonis hagin decidit passar per la sala en persona. Al capdavall, sempre és una experiència. Directius d’empreses que apareixen en la relació de sospitoses de pagar comissions a Jordi Pujol Ferrusola han explicat els negocis concrets pels quals preguntava el fiscal Fernando Bermejo, i a roda, l’Advocacia de l’Estat. Plantes fotovoltaiques, compra d’immobles, vendes de terrenys, projectes al Gabon o plantes de reciclatge.
Totes, operacions en què d’una manera o altra va participar el primogènit del president, sense que fos necessari que alts responsables de les empreses en tinguessin coneixement. No es pot oblidar que la majoria de testimonis que han desfilat per la sala en les primeres jornades asseguren no haver conegut mai Jordi Pujol Ferrusola. Una informació irrellevant perquè no es pot oblidar que el mateix Jordi Pujol Ferrusola no ha dit mai que es coneguin.
De Suárez al Gabon
El primer testimoni ha estat una sorpresa. Miguel Rodrigo Doménech, que va ser mà dreta d’Adolfo Suárez, confessant la seva admiració pel president Pujol i, de retruc, admetent que l’empresa d’energies renovables que presidia, Adara Foton, va comprar a Colpisa una planta fotovoltaica a Ciudad Real per intermediació de Jordi Pujol Ferrusola. Una tesi que quadra amb l’expressada al tribunal fa dues setmanes per qui va cobrar la mateixa comissió com a responsable de Renovalia, qui va posar en contacte Adara amb Jordi Pujol Ferrusola. Doménech ha concretat al tribunal que en aquella època el negoci de les renovables era molt llaminer i que els “agents lliures” i els “espontanis” hi acudien com a “mosques a la mel” per aconseguir vendes i compres. El que feia a través de les seves empreses d’intermediació el primogènit de Jordi Pujol.
Per altra banda, també han desfilat per l’estrada Cristian Gómez, directiu d’Isolux entre 2004 i 2017 i, des del 2011, director de l’assessoria jurídica de la multinacional. Se l’ha cridat a declarar per una operació de construcció de xarxes elèctriques al Gabon. Gómez ha insistit que tot el que sap és a través de la documentació que va aportar a la instrucció i a la UDEF, perquè bàsicament ell encara no tenia cap responsabilitat a l’empresa quan es va dur a terme l’operació. De tota manera, ha contestat a preguntes concretes que ajudaven a entendre com funcionaven els negocis del júnior.
D’entrada, que Isolux tenia uns 500 o 600 agents comercials arreu del món buscant negocis que “si cobraven una comissió era perquè s’havia aconseguit el projecte”. És a dir, “comissionistes a èxit”. Un altre dels testimonis que va signar el contracte per negociar el projecte del Gabon ha admès que no coneixia Mercè Gironès, exdona de Jordi Pujol Ferrusola i sòcia a l’empresa Project Manager, però, en canvi, va firmar el document. Però també ha reconegut que mai no recorda les “contraparts”. En tot cas, els testimonis han desvinculat el projecte del Gabon de l’obra pública que s’adjudicava a Catalunya.
Els abocadors
Un dels altres punts forts del dia ha estat el cas de la compra per part de Recuperació de Pedreres, majoritàriament participada per FCC Medi Ambient, de Gestió i Recuperació de Terrenys, SA, per 15.896.770 euros, una empresa de la qual era soci Jordi Pujol Ferrusola i la seva dona Mercè Gironès, així com Gustavo Buesa i Josep Mayola, també imputats en la causa i que li va proporcionar 5,2 milions d’euros. Per explicar l’operació ha testificat Jordi Piera, exresponsable de FCC Medi Ambient i qui va firmar en nom de la companyia la compra d’aquest abocador de Tivissa. Piera ha justificat sense embuts la compra, perquè era un “negoci” i tenia “el número de gestor de residus”, un document que seguia un tràmit “completament reglat”. “Va ser un preu normal de mercat i la compra la vam amortitzar abans de temps”, ha assenyalat Piera.
Una explicació que ha fet trontollar la tesi del fiscal, que opina que era una empresa pantalla per fer aflorar possibles comissions. De fet, les explicacions de Piera han estat corroborades per l’exdirector general de Qualitat Ambiental de la Generalitat, Alfons Manuel López Salguero, que va signar una autorització mediambiental de l’abocador. López Salguero ha negat haver rebut pressions de la família Pujol, ni dels empresaris. I ha dit que si va signar l’autorització va ser perquè complien els requeriments administratius. De fet, sense aquest paper no podien vendre la societat ni iniciar l’activitat. Un bon dia per a les defenses.
