Gairebé deu anys després, el Tribunal Europeu de Drets Humans es pronunciarà sobre la consulta sobiranista del 9 de novembre de 2014. Una consulta que va substituir el referèndum vinculant que s’havia compromès el Govern d‘Artur Mas, en el pacte d’investidura amb l’ERC d’Oriol Junqueras. Per aquella consulta, o tècnicament, procés participatiu, el president Mas, les llavors vicepresidenta Joana Ortega i la consellera d’Educació, Irene Rigau van ser condemnats per un delicte de desobediència per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el conseller Francesc Homs, pel mateix delicte, però en aquest cas la condemna va ser imposada pel Tribunal Suprem, perquè aleshores era diputat al Congrés.
Mas va ser inhabilitat per un període de dos anys per ocupar qualsevol càrrec públic i va ser condemnat a pagar una multa de 36.000 euros. La sentència va ser recorreguda al Tribunal Suprem, que va ratificar la condemna, però va rebaixar la pena, i posteriorment pel Tribunal Constitucional, en recurs d’empara que va concloure l’octubre de 2021, que no s’havien manllevat els drets del president de la Generalitat en el procés judicial. Mas, dirigit per l’advocat Xavier Melero, va presentar una demanda davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que dijous dictarà sentència.
Principi de taxativitat
La defensa d’Artur Mas va plantejar la demanda per una vulneració de l’article 7 del Conveni Europeu de Drets, que regula el principi que no hi pot haver pena sense llei. “Ningú no pot ser condemnat per una acció o una omissió que, en el moment de ser comesa, no constituïa una infracció segons el dret nacional o internacional”, determina aquest article. En base aquesta premissa, els advocats de l’expresident consideren que la resolució del Tribunal Constitucional que hauria “desobeït” el president i els membres del seu Govern no era “prou precisa, concreta i categòrica quant a la prohibició de fer la consulta”.
És a dir, que la condemna, en relació amb els fets, no complia amb el requisit de la claredat i previsibilitat que requereix la jurisprudència europea. Així mateix, considera que se li vulneraven els drets polítics de reunió i d’expressió, un argument que tant la judicatura espanyola com el Tribunal Constitucional van desestimar en argumentar que la condemna no era per “haver convocat una consulta il·legal sinó per desobeïr un mandat del Tribunal Constitucional·”.
