Sense novetat. Malgrat que la composició del Tribunal Constitucional es pot considerar progressista, no hi ha canvis respecte els condemnats per la sentència del Tribunal Suprem per sedició. Com exemple, la decisió del Ple del Tribunal Constitucional, per unanimitat, que per sentència ha desestimat el recurs d’empara formulat pel president d’ERC i exvicepresident del Govern Oriol Junqueras. En concret, era l’enèsim recurs contra les resolucions judicials que van ratificar la decisió de la Junta Electoral Central que li havia denegat sengles peticions d’expedició de les credencials de diputat del Parlament Europeu.
Una decisió que va topar amb la decisió del Tribunal General de la Unió Europea que li va reconèixer la immunitat parlamentària. La ponent de la resolució ha estat la magistrada Concepción Espejel, que va formular el vot particular que volia condemnar el major del cos dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, així com tota la cúpula d’Interior, per sedició arran de la seva suposada participació en els fets del Primer d’Octubre. La sentència s’escapa d’entrar en el fons al·legant que la qüestió del recurs no existeix perquè la justícia europea li va donar la raó i ha tingut una satisfacció extraprocessal dels seus drets. La resolució, però, obvia que no va poder accedir a l’acta d’europarlamentari.
La resolució sembla un recull de jurisprudència contra els drets polítics i de representació dels independentistes. Així recull la STC 31/2024, aprovada pel Ple del Tribunal el passat 28 de febrer i també, a les sentències 144/2022, de 15 de novembre, i 148/2022, de 29 de novembre, el Tribunal Constitucional ha tingut en compte que el Parlament Europeu va acceptar l’elecció d’Oriol Junqueras com a parlamentari a la sessió plenària de 13 de gener de 2020, amb efectes retroactius a l’inici de la legislatura.
“Aquesta circumstància, que va ser posterior a l’acord impugnat de la Junta Electoral Central, però prèvia al plantejament de la demanda d’empara, implica una satisfacció extraprocessal de la pretensió nuclear del recurs”, asseguren els magistrats. De fet, els togats indiquen que l’objectiu era “accedir a la condició de parlamentari europeu”, a la que suposadament ja hi havia accedit però que mai va poder exercir ni de manera provisional ni plena o ocasional. En aquest sentit, els magistrats “aprecien l’extinció de l’objecte de la pretensió principal d’empara i de totes les seves derivades, cosa que justifica la decisió del recurs de protecció”.
