Aquest matí, el Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs d’empara presentat per l’exconseller de Presidència, Jordi Turull, contra la doble decisió del Tribunal Suprem de rebutjar-li l’aplicació de l’amnistia. En la resolució d’admissió, els magistrats no aixequen la inhabilitació del líder de Junts per la condemna de malversació. Entenen que no es justifica la urgència per decidir-ho inaudita parte. En canvi, sí que ha acordat obrir peça separada per resoldre sobre la suspensió i ha concedit al demandant i al Ministeri Fiscal un termini de tres dies perquè efectuïn al·legacions.

En tot cas, els magistrats han apreciat en el recurs una transcendència especial constitucional, ja que planteja un problema o afecta una faceta d’un dret fonamental sobre el qual no hi ha encara doctrina. A més, raonen que l’assumpte “transcendeix del cas concret perquè pot tenir unes conseqüències polítiques generals”. D’aquesta manera, s’obre el termini per començar a deliberar sobre el cas, en el que, de moment, actua de ponent el magistrat José María Macías, un jurista fervorós contrari de l’amnistia.

José Maria Macías i Cándido Conde Pumpido, en l'acte de presa de possessió de Macías com a membre del Tribunal Constitucional/TC
José Maria Macías i Cándido Conde Pumpido, en l’acte de presa de possessió de Macías com a membre del Tribunal Constitucional / TC

Dues resolucions del Suprem i una opinió del fiscal

El recurs de Turull, que dirigeix l’advocat Jordi Pina, és contra les interlocutòries d’1 de juliol i 30 de setembre de 2024 de la Sala Penal del
Tribunal Suprem. Dues resolucions que li denegaven l’aplicació de la Llei Orgànica 1/2024, de 10 de juny, d’amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya a la pena d’inhabilitació absoluta imposada a la condemna pel delicte de malversació arran de la sentència 459/2019.

El recurs al·legava la vulneració del principi de legalitat penal de l’article 25.1 de la Constitució i del dret a la tutela judicial efectiva, de l’article 24.1 de la Constitució. A més, reclamava l’aixecament de la inhabilitació. Una opció que, de moment, els magistrats descartes perquè no veuen la “urgència excepcional a què fa referència l’article 56.6 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional, que justificaria la seva adopció inaudita part de manera immotivada”.

Ara bé, sí que ha obert peça separada per tal d’analitzar la seva aplicació durant la tramitació del recurs, tot demanant l’opinió del ministeri fiscal. De fet, la fiscalia ja es va oposar a l’aixecament de la inhabilitació en el recurs d’empara presentat pel president d’ERC Oriol Junqueras.

l

Comparteix

Icona de pantalla completa
Missing 'path' query parameter