Dura resolució de la secció cinquena de la sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem contra les restes de Ciutadans. Els magistrats han tombat en una sentència de 28 pàgines, a la que ha tingut accés El Món, el recurs d‘Inés Arrimadas, José Espejo Saavedra i Carlos Carrizosa contra l’indult parcial de Jordi Turull per la seva condemna de sedició arran del judici del Procés. La sala no només desestima el recurs, al que s’hi van oposar els advocats Jordi Flores, Olga Amargant i Judit Rossell de Fundesplai i l’advocacia de l’Estat, sinó que a més, els condemna en costes amb un màxim de 4.000 euros per cadascuna de les parts que han hagut de respondre al recurs.
Els magistrats, en un delicat i contundent exercici de dret processal, demostren als tres recurrents que el seu recurs no tenia cap sentit, perquè, com se’ls va advertir en les qüestions prèvies, no estaven legitimats per interposar-lo. De fet, els acusa d’actuar amb certa temeritat perquè la seva condició de diputats no els converteix en víctimes del Procés independentista, perquè, precisament, els seus drets van ser rescabalats amb el procés i la condemna judicial contra els líders del Primer d’Octubre. La setmana passada el mateix Suprem també va tombar els recursos d’Enric Millo per no estar tampoc legitimat per poder impugnar-los.

Sense interès concret, a pagar
Després d’un veritable curs de legitimació activa en el procés contenciós dels tribunals espanyols, el magistrat ponent Wenceslao Francisco Olea Godoy i els cinc ponents descarten “l’interès concret invocat pels recurrents”. Però no s’aturen aquí, sinó que els renyen perquè “el recurs no té cap altre objecte que la defensa d’una determinada posició política sobre la concessió de l’indult i la legalitat del mateix, i es qüestiona fins i tot la constitucionalitat de la Llei de 1870″. Un plantejament que utilitzaven per justificar ser part, però que els togats deixen clar que no habilita per adquirir la condició de part en el procés. De fet, els hi recorda que com a diputats poden impulsar les reformes que convinguin per tal de limitar aquest dret d’indult i no recórrer a la seva condició de parlamentaris per intentar bloquejar-la.
A més, la Sala, prou molesta per la seva utilització d’arma política, a més de desestimar el recurs, el fa pagar. En aquest sentit, i de conformitat amb l’article 139 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Contenciós Administrativa fa una expressa condemna en costes als tres exlíders de Ciutadans. Així indica que hauran de pagar una factura, de 4.000 euros a tot estirar, més IVA, a cadascuna de les parts que han hagut d’intervenir en el recurs, l’Advocacia de l’Estat i FUNDESPLAI.
