El Tribunal Suprem ha inadmès a tràmit el recurs de cassació que va presentar l’expresident del Govern, Quim Torra, pel presumpte espionatge del CNI. L’alt tribunal considera que l’Audiència Nacional ha aportat “dades objectives, no només indicis” que demostren que no va ser víctima d'”espionatge polític” del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). En el recurs, Torra assegurava que havia estat víctima d'”intervenció, escolta, sostracció, recopilació, tractament, ús, difusió i/o emmagatzematge d’informació i comunicacions per part del Gobierno d’Espanya i l’Administració General de l’Estat”.
Primerament, el recurs va passar per l’Audiència Nacional, que el va desestimar en considerar que “no existia expedient administratiu ni actuacions del Ministeri de Defensa ni el CNI” que confirmessin les acusacions de l’expresident de la Generalitat. Per tant, l’Audiència Nacional va inadmetre el recurs en descartar “la hipòtesi d’escoltes del CNI i obtenció d’informació mitjançant intervenció de telèfons mòbils corporatius”. Davant aquesta inadmissió a l’Audiència Nacional, l’expresident Torra va presentar un recurs al Suprem on recordava que els casos d’espionatge polític del govern espanyol es poden comptar “per desenes” i que l’alt tribunal no havia analitzat aquestes actuacions.
El Suprem assegura que el recurs està “orfe de tota prova”
El Suprem, però, ha adoptat la mateixa postura que l’Audiència Nacional i ha inadmès el recurs en considerar que està “orfe de tota prova, fins i tot indiciària”. Els magistrats del Suprem han desestimat el recurs perquè els arguments de Torra estan explicats “de forma abstracta i sense desplegar argumentació concreta”. “El plantejament no guarda relació amb les raons exposades en la resolució”, argumenten els magistrats. El Suprem ha confirmat que la decisió de l’Audiència Nacional s’ajusta al dret a un procediment just i equitatiu recollit al Conveni Europeu de Drets Humans. Torra haurà de pagar les despeses del procés “fins al límit de 2.000 euros per tots els conceptes”.
8
