Aquest dimarts es va reiniciar al Congrés la comissió d’investigació dels atemptats del 17 d’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils. Una sessió estranya, fins tot precipitada, en la qual hi va comparèixer l’inspector en cap de la Brigada d’Informació del Cos Nacional de Policia a Barcelona, TIP 77619. Aquest oficial, juntament amb un inspector de la Comissaria General d’Informació, el 110.017, van viatjar al Marroc del 10 al 14 de desembre de 2017 per buscar restes genètiques i un domicili d’Abdelbaki es-Satty, l’imam de Ripoll considerat el cervell dels atemptats.
Segons va assegurar en la seva declaració, cap membre de la família d’Es-Satty n’havia sabut res des de feia anys i no l’havien vist en els viatges que havia fet al Marroc abans dels atemptats, que semblen invisibles. És a dir que, segons la policia, tot i tenir controlat que havia anat diverses vegades al Marroc, el seu cercle més íntim no n’havia tingut notícia. A més, l’agent va detallar com s’havia dut a terme la comissió rogatòria per buscar les evidències genètiques que els Mossos d’Esquadra havien reclamat al jutge abans que s’apliqués l’article 155 i l’Audiència Nacional decidís enviar-hi membres del Cos Nacional de Policia.
Unes proves genètiques que no es van arribar a ratificar en la vista oral per l’habitual manca de coordinació judicial entre Espanya i el Marroc, afegida als problemes generats per la pandèmia de la Covid. La compareixença del policia, que va lloar la feina feta al Marroc, ha fet aixecar les orelles a Agustí Carles i Jaume Alonso-Cuevillas, advocats defensors de Javier Martínez, pare del petit Xavi, el nen que va morir en l’atemptat de la Rambla. Els lletrats conclouen que la declaració del policia espanyol grinyola si es compara amb la ingent prova documental que hi ha al sumari. Una documentació que ha fet ressuscitar una part del sumari que havia quedat camuflada. Són documents amb els quals es pot resseguir la hiperactivitat viatgera de l’imam, així com unes interessants les fotografies carnet amb diferents cares i aspectes, que la policia va afegir en un llistat de material com ara “una ampolla de Coca-cola” o un tiquet de compra de benzina.
Sense notícies?
Una de les afirmacions més repetides per l’inspector durant la seva compareixença al Congrés va ser la manca de notícies que els familiars havien tingut d’Abdelbaki es-Satty en els darrers set anys abans dels atemptats. Una asseveració que contrasta amb la quantitat de documents que apunten en sentit contrari. Per exemple, que l’imam tenia totes les actes de naixement de les seves filles i les tenia entre les seves pertenences més ben protegides. A més, a les seves filles Mariam –de qui se’n va extreure ADN per a la comparació– i Kadijha rebien transferències d’entre cent i 300 euros mensualment, i estan documentades.
Transferències, per cert, que es feien des de locutori Brahim Karib de Ripoll, el propietari del qual va ser detingut i al que se li van confiscar 15.000 euros amagats darrere una nevera. Unes quantitats que també grinyolen amb el sou d’Es-Satty, d’uns 600 euros, que servien per fer les transferències i pagar un lloguer de 150 euros. Un dels altres documents que més criden l’atenció són factures de llum i aigua de la casa de la seva exdona a Tetuan, al Marroc, del juliol de 2017. Un domicili on la dona vivia amb els seus fills petits. Una dada si més no curiosa, perquè aquesta dona va assegurar, segons la versió policial exposada al Congrés, que no sabia res d’ell des de feia molt temps. A més, cal afegir a la llista de material confiscat pels Mossos d’Esquadra una autorització per poder cobrar un taló per una indemnització d’una assegurança per la mort del seu pare. Al Marroc, encara són necessaris aquesta mena de tràmits.
“Són elements que caldria haver tingut en compte abans de viatjar al Marroc en un cas tan greu com aquest”, retreu Agustí Carles als responsables de la instrucció del cas en conversa amb El Món. “Eren dos policies de la Comissaria General d’Informació, és a dir, la seva funció és precisament la informació i la intel·ligència, havien d’anar al Marroc sense aquestes qüestions prèvies ben apamades?”, critica l’advocat. Precisament, el viatge també ha despertat diversos dubtes, no només per les explicacions al Congrés, sinó pels informes presentats a la instrucció i durant la vista oral a l’Audiència Nacional.
Un viatge fent de comparses?
La narració de l’inspector del seu viatge al Marroc va servir per explicar que només havien acompanyat la policia marroquina a complir la comissió rogatòria. De fet, el policia va corregir els parlamentaris i va recordar que cada país executa les comissions rogatòries d’acord amb la seva llei i que la policia espanyola comissionada no hi fa res, només els acompanya. En tot cas, avisen si hi ha alguna cosa “anòmala”. Així mateix, van assegurar que les mostres d’ADN no viatgen, sinó que és la policia científica i forense del país que rep la comissió, en aquest cas el Marroc, qui fa l’estudi i en remet únicament els resultats. Una dinàmica que poc s’adiu a la investigació dels atemptats de l’11-M o altres experiències de delictes molt greus com és un atac terrorista.
En el cas dels atemptats d’Atocha, el jutge instructor del cas, Juan del Olmo, va viatjar personalment, l’abril de 2006, a buscar material genètic per contrastar amb les restes que hi havia de sospitosos de participar en la massacre de l’11-M. En el mateix sentit, un dels jutges instructors de l’Audiència Nacional, Eloy Velasco, el juny de l’any 2009 es va desplaçar al Marroc al front d’una comissió rogatòria internacional, on també es va integrar el fiscal antiterrorista de l’Audiència Nacional Miguel Ángel Carballo i diversos agents d’Informació del CNP. Una comissió per interrogar un ciutadà marroquí que havia llogat un pis a Leganés on es van immolar els suposats terroristes. O bé, el desembre de l’any 2005, quan va ser a l’inrevés, que un jutge marroquí, Abdelkáder Chentouf, precisament del mateix tribunal on teòricament es van remetre les dades de l’ADN, Tribunal d’Apel·lació de Rabat, per interrogar Hassan el Haski, un suposat líder del Grup Islàmic Combatent Marroquí (GICM) de caire jihadista que estava engarjolat a Espanya.
El mateix informe policial del compliment de la comissió rogatòria també es contradiu amb la versió expressada per l’oficial de policia compareixent. Així, dimarts d’aquesta setmana l’inspector va detallar que no es va enviar cap mostra a Espanya, sinó els resultats de les anàlisis d’ADN realitzades per la policia marroquina. En canvi, en el seu brevíssim informe de compliment missió, de només tres pàgines, detalla que les mostres seran remeses des del jutjat de Casablanca a l’Audiència Nacional per “donar compliment a la comissió rogatòria”.
Ombres sobre el perfil genètic
El perfil genètic enviat des del Marroc va ser posat en dubte des del minut zero en la vista oral. Un dictamen pericial biològic emès pels professors Ángel Carracedo Álvarez (catedràtic de Medicina Legal de la Universitat de Santiago i president de l’Acadèmia Internacional de Medicina Legal) i de Carles Pla Zanuy (catedràtic emèrit de Genètica i director del departament de Biologia de la Universitat de Girona) hi restava veracitat. En aquest informe, ambòs experts consideraven que l’estudi genètic realitzat al Marroc- que no va ser ratificat en la vista oral- “no pot tenir validesa a Espanya ja que incompleix la guia d’estàndards publicada pel Ministeri de Justícia (Comissió Nacional per a l’ús forense de l’ADN), i incompleix tots els estàndards internacionals”.
El president del tribunal, Félix Alfonso Guevara, va evitar la polèmica i no va acceptar aquesta contradicció. De fet, el tribunal va donar per bo que un dels dos perfils genètics trobats a Alcanar era d’Es-Satty, i va avalar una de les proves més discutides per acusacions i defenses, la prova d’ADN realitzada al Marroc per dues forenses que no la van ratificar a sala, perquè l’enllaç judicial amb el Marroc no ho permet i, a més, s’hi va afegir el problema de la pandèmia. La resolució del cas va concloure que el perfil genètic trobat a Alcanar coincidia en un alt percentatge amb l’ADN de la mare d’Es-Satty i una de les seves germanes. Tot i els dubtes expressats per dos catedràtics que no ho van poder tampoc ratificar a sala.
A més, cal afegir un detall curiosíssim sobre la polèmica del perfil genètic. En concret, la maniobra del ministeri fiscal, que en plena vista oral va demanar incorporar com a prova documental un informe d’un perfil genètic codificat, suposadament d’Es-Satty. Un document de 19 d’agost de 2017 enviat des de l’oficina d’Interpol Madrid a Interpol Rabat, que el va rebre el 25 d’agost. La petició de la Interpol d’Espanya a la marroquina era constatar amb les seves bases de dades alguna coincidència amb el perfil genètic enviat, que provenia del pis de l’imam a Ripoll, al carrer Sant Pere, no pas de les restes d’Alcanar. El document es va afegir per confirmar, de manera sorprenent, que els perfils genètics recollits a Catalunya coincidien amb els dels seus familiars al Marroc, els que no sabien res d’ell tot i que els feia transferències i els pagava el rebut de la llum.
