A poc a poc es van obrint etapes. La titular del jutjat de Primera Instància i Instrucció número 5 de San Lorenzo del Escorial, Míriam Matías, ha fet una passa més endavant en el procediment iniciat per la família d’un català enterrat al Valle de los Caídos, ara rebatejat com a Cuelgamuros. Després que la fiscalia arrossegués els peus, però que finalment acceptés la competència, la jutgessa ha citat als impulsors del procés i al ministeri fiscal a la compareixença de judici verbal de la jurisdicció ordinària, el pròxim 23 d’octubre.
Una data que arriba després que el passat mes d’octubre Teresa Álvarez Miret i Josep Montmany Álvarez, filla i net respectivament d’en José Álvarez López, després d’una recerca de 15 anys presentessin una denúncia contra l’Estat espanyol per crims de guerra, delicte que no ha prescrit encara. De fet, el lletrat dels hereus, Josep Rosell, reconeix a El Món, que era un cas difícil, però que hi havia escletxa legal i a mesura que “han picat pedra l’escletxa s’ha engrandit”.
Després que el 25 de març passat la jutgessa admetés la competència del cas, ara ha dictat una providència, de quatre pàgines i a la que ha tingut accés El Món, que permet encarar amb més confiança la segona part del procés judicial, que pot facilitar la següent fase de la denúncia contra l’Estat. Una vista que arriba just quan la fiscalia de Memòria Històrica ha iniciat diligències d’investigació sobre els milers d’espanyols i catalans que van perdre la vida als camps d’extermini nazi. “Una decisió que avala”, entén Rosell, “el fons de la petició dels hereus d’en José”.
“Una exhumació d’unes restes segrestades”
Finalment, la vista ha de servir per acabar de valorar la petició d’exhumació i de reconeixement dels fets que postulaven els impulsors del procés: “exhumar el cadàver d’un soldat català republicà va ser segrestat per l’Estat i enterrat en una fosa comuna”. La jutgessa, però, ja dona per provat, que José Álvarez López va morir durant la Guerra Civil, quan formava part de les tropes republicanes, i les seves restes van ser traslladades, durant la Dictadura, a la Valle de los Caídos. Un dipòsit confirmat la mateixa direcció del Valle, que va emetre un certificat amb el nombre 5.289 i situades al Columbari nº 1.226, lloc corresponent a la Cripta Dreta.
El procediment ha de declarar la “realitat i les circumstàncies de fets passats determinats”. Per tant, un cop complert, aquest primer tràmit judicial, resta la via per l’estratègia de la denúncia per crims de guerra que pretén la filla de la víctima i el seu net. Álvarez López va ser un combatent republicà que va caure abatut a la batalla de l’Ebre. El seu cadàver va ser enterrat al cementiri d’Horta de Sant Joan (Terra Alta). Però l’any 1959, vint anys després de la seva mort, i amb el desconeixement absolut de la família, en José va ser desenterrat i traslladat a la basílica franquista del Valle de los Caídos, el mausoleu feixista aixecat per presoners de guerra i amb la cobertura de l’Església catòlica espanyola.
