El judici contra els Pujol Ferrusola avança. Però, després de 24 jornades, encara queda feina per estona. Sobretot, per a les acusacions, que han de trobar la baula que confirmi la seva teoria, és a dir, que els diners d’Andorra provenien de comissions il·legals d’adjudicacions de l’administració catalana. De moment, o la baula és molt feble o, simplement, no existeix. I això és el que passa amb la veritat judicial: tot allò que no es demostra no existeix.
Per contra, sí que la ja llarga vista oral ha servit per confirmar el pecat original de la causa. És a dir, que l’embrió del cas Pujol va ser l’operació Catalunya. Un dispositiu clandestí de les clavegueres de l’Estat per trobar informació delicada -financera o no- del que l’Estat suposava que eren els líders del sobiranisme i del moviment polític que s’acabaria anomenant Procés, com ara els presidents Jordi Pujol i Artur Mas i el del líder d’ERC, Oriol Junqueras.
La prova practicada fins ara, així com el gruix de documents aportats, no només acrediten l’existència de l’operació, sinó que s’han aportat elements que estaven amagats però que acaben de donar coherència i completen el relat de les maniobres de la policia patriòtica. Per exemple, el fet que un dels policies destinats a Andorra delatés la setmana passada el comissari que li havia donat l’ordre de començar a pressionar l’entitat on els Pujol tenien els diners. Així mateix, ha quedat en evidència l’operació llampec per extreure la base de dades de la Banca Privada d’Andorra (BPA) a l’ambaixada d’Espanya al Principat. La documentació que consta al sumari grinyola amb declaracions prestades a la sala de vistes.
Pedro Esteban, el nom que faltava
Una de les sorpreses del judici ha estat el testimoni de Celestino Barroso, agregat d’Interior a l’ambaixada l’any 2014. Ell va ser l’encarregat d’advertir el propietari de la BPA, Higini Cierco, i el conseller delegat, Joan Pau Miquel, que els podrien tancar el banc si no col·laboraven amb la policia patriòtica. La conversa amb les pressions, difosa per El Món, va ser gravada per Miquel i actualment és una de les proves de càrrec en la querella andorrana contra l’expresident espanyol, Mariano Rajoy, i els seus ministres d’Interior i d’Hisenda, Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro.
Barroso va admetre l’existència de les converses, tot i que es va treure les puces de sobre al·legant que va actuar per ordre del comissari Pedro Esteban, cap de la brigada d’Informació del CNP a Barcelona i home protegit per Eugenio Pino, aleshores director adjunt operatiu de cos estatal i actualment únic condemnat per l’operació Catalunya. Esteban era l’home operatiu a Catalunya de la policia patriòtica i havia estat superior de Barroso, quan l’inspector estava destinat a Barcelona.
Així ho demostra una conversa gravada el 4 de març de 2014, on Esteban es queixava amb amargor a Pino i Marcelino Martín Blas, aleshores cap d’Afers Interns de la policia espanyola, que el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) no l’ajudava en les seves tasques contra el Procés. De fet, va ser el policia que va articular tota la trama contra els jutges sobiranistes. El mateix dia, Martín Blas li demana que aparqui la qüestió andorrana perquè “està massa calenteta”. Una expressió que fa riure Villarejo, que remarca el concepte “calenteta”. Eren els temps en què la policia patriòtica maniobrava al principat andorrà per tal d’obtenir dades bancàries dels líders sobiranistes.
“Pedro Barna”, fiscals i periodistes
Per reblar el clau, cal afegir que, el 17 de juliol de 2014, José Manuel Villarejo va anotar informació que li havia passat “Pedro Barna”, en referència a Pedro Esteban. Segons anota Villarejo, Esteban li explica que el fiscal d’Andorra és “català” i que un “possible contacte és Grinda”, en referència al fiscal anticorrupció, José Grinda. També referma que “les dades dels comptes [d’Andorra] s’aconsegueixen a través de Celestino, molt mosca amb Marcelino Martín Blas”. Barroso va assegurar que no havia vist mai Martín Blas.
El mateix dia, Villarejo va mantenir una conversa telefònica amb l’aleshores secretari d’Estat per a la Seguretat, Francisco Martínez, Chisco als seus dietaris. El número dos del ministeri li va trucar per “la problemàtica de Catalunya“, i que volia parlar “sobre les dades d’Andorra”, que li preocupaven, segons Villarejo. Feia deu dies que havia sortit publicada la portada d’El Mundo amb els comptes d’Andorra, signada pel periodista Fernando Lázaro, ara ja mort. De fet, Lázaro va fer una acta de manifestació notarial, el 25 de setembre de 2018, negant que la seva font fos Martín Blas. Un moviment que agafaria força amb el pas del temps per aclarir qui va filtrar la informació a El Mundo. Fonts de la policia patriòtica apunten a El Món que la documentació de la BPA va arribar a mans de Martínez, que la va lliurar al ministre de l’Interior, Fernández Díaz, que al seu torn la va filtrar a Lázaro. En cas que la documentació hagués estat lliurada per membres operatius a la premsa, hauria estat a altres periodistes del mateix mitjà, que després van seguir el cas Pujol.
El 23 de juliol, Esteban fa saber a Villarejo que de “l’11 al 18 de juliol un fiscal va ser a Andorra”. El 21 d’agost hi ha una altra anotació a l’agenda de Villarejo, on fa una llista de qüestions pendents per parlar amb Martínez. L’endemà, 22 d’agost es troben i Villarejo li explica que a Andorra han celebrat una trobada el fiscal anticorrupció espanyol, José Grinda, el fiscal d’Andorra, Alfons Alberca, i el jutge Josep Maria Pijuan, que havia estat instructor del cas Palau i que exercia ja a Andorra. De fet, Pijuan, que formava part del tribunal que jutjava l’equip directiu de la BPA, va ser recusat el 20 de setembre del 2018 i es va apartar del cas per no “contaminar-lo”.
El 2015 i uns documents que no quadren
Totes aquestes reunions agafarien força l’any 2015. La intervenció de la BPA donaria la clau. Les trobades de Joan Pau Miquel amb la policia patriòtica, tres reunions a l’Hotel Villamagna de Madrid, no havien servit de res. I les amenaces es van complir. La BPA i la seva filial espanyola, Banco Madrid, van ser intervinguts i van abaixar-los la persiana el 10 de març de 2015. Tretze dies després es va preparar el que es coneix com l’operació Llampec, que després es batejaria com a Magne. El divendres 20 de març, un mail del Grup 22 de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF), dirigit per l’inspector Álvaro Ibáñez, amb tip 89140 –desclassificat per les autoritats nord-americanes, que van participar en l’operació contra la BPA– mostra com preparaven un operatiu per xuclar tota la informació bancària a l’ambaixada d’Espanya a Andorra, el 24 de març. Una operació que ara es planteja com a irregular i que ja ha sortit dues vegades en la vista oral del judici contra els Pujol.
Segons la documentació que consta a la Comissió Rogatòria Internacional 10/2015, que ha estat lliurada a l’Audiència Nacional i a la qual ha tingut accés El Món, la fiscalia especial contra la corrupció i la criminalitat organitzada, dirigida per Grinda i Juan José Rosa a través de les diligències d’investigació 7/2015, va articular una operació per aconseguir material indiciari. Així, va remetre al fiscal andorrà Alberca, que s’hauria reunit amb el fiscal Grinda i el jutge Pijuan, la petició de clonar les dades. Una petició estranya: només cal veure que al segell de registre d’entrada hi ha dues anotacions a bolígraf, concretament, les xifres 15,17 i 1244. Unes anotacions manuscrites que correspondrien, en tot cas, a les 15.17 hores. És a dir, l’hora que s’hauria remès a les autoritats judicials andorranes, tal com va apuntar Joan Pau Miquel en el seu testimoni del passat deu de març. Val a dir que la data de recepció és del 24 de març de 2015, a les 14.46 hores i amb el número de registre 1263, una hora que sembla la d’enviament de la còpia prèviament remesa a l’Audiència Nacional. De fet, si fos l’hora de recepció de la justícia andorrana seria en llengua catalana.
Per altra banda, l’escrit de la fiscalia andorrana de la Secció Especial d’Instrucció Especialitzada, on s’adjunta la petició espanyola, es registra el 24 de març de 2015, però curiosament “sense hora”. Un fet insòlit. A continuació, i arran de la petició de la fiscalia, la justícia andorrana dicta una interlocutòria amb data 24 de març perquè, de forma urgent, es lliuri la base de clients per part dels tècnics de la BPA. Tot a partir de les 15.17 hores. És a dir, l’hora amb què s’hauria d’haver encetat el procés de traspàs de dades. Però una nota interior del servei de seguretat de l’ambaixada desvirtua aquest relat.
La Guàrdia Civil, pel mig
Seguint el fil oficial de la documentació, a partir de les 15.17 hores, hora d’enviament del fax, la fiscalia andorrana rep la petició espanyola. En principi es llegeix la petició i s’escriu el document de no oposició. Tot seguit es remet l’escrit al jutjat andorrà, que ordena la localització de Carlos Salvadó i Santiago Guillén, gestors informàtics de la BPA, per tal que gravin les dades informàtiques en un disc dur extern. Alhora, la jutgessa instructora ha de coordinar el lliurament a un funcionari del Cos Nacional de Policia. El lliurament es fa a l’ambaixada, sense cap control judicial.
Una nota interior del Servei de Seguretat de la Guàrdia Civil de l’ambaixada espanyola, que detalla la reunió de l’agregat d’Interior i membres del CNP, narra uns fets ben diferents. En aquesta nota, a la qual ha tingut accés El Món, es constata que a les 10.05 hores del mateix 24 de març –és a dir, cinc hores abans de la recepció de la comissió rogatòria internacional– ja s’havien personat i reunit a dependències de l’ambaixada els membres del CNP desplaçats des d’Espanya, així com l’Inspector Celestino Barroso Martín –que el passat 11 de març va negar en el seu testimoni tenir coneixement d’aquesta operació a la legació diplomàtica– amb Josep Molina Fuste i Miguel González García (d’IBM, Ibermàtica Andorrana), tots dos suposadament designats per directius de BPA (suposadament Carlos Salvadó Miras i Santiago Guillén Sánchez). No van marxar fins a les 19.35 hores. El clonatge s’estava fent, segons es desgrana de la documentació, des de molt abans de l’arribada de l’ordre espanyola i de l’autorització de la justícia andorrana. Aquests documents han servit ara per plantejar una nul·litat del procés judicial obert a Andorra.
L’operació Magne, en marxa
Aquesta operació de clonatge s’acaba d’entendre gràcies a un informe amb data de deu d’abril de 2015, al qual també ha tingut accés El Món, just un mes després que el Banco de Madrid i la BPA haguessin estat intervinguts. L’informe el signa Manuel Vázquez, aleshores comissari en cap de la UDEF, i l’envia a Eugenio Pino. Vázquez deixa clar que la UDEF ja té “buidat el servidor de Banc de Madrid, a l’oficina central de Capitán Haya”, en referència a l’adreça de la seu a Madrid de la unitat policial. També inclou que s’han “escanejat els contractes d’obertures de compte” i que han accedit “tots els contractes de clients des de 2012”.
A més, recorda a Pino que tenen els “correus del personal del banc, entre els treballadors, entre treballadors i clients i a la inversa”. Així mateix, Vázquez informa que té les “dades de risc de cada client” i els “expedients de cada client”. En definitiva, tota la documentació de les investigacions internes que feia l’entitat sobre els seus clients sobre solvència, patrimoni, ingressos o origen dels fons que ingressaven. En aquest sentit, recorda que es van desplaçar a “Andorra a blocar el servidor de Banco Madrid”. Segons el comissari Vázquez, “la informació recollida es va lliurar a la fiscalia”, que va assumir el compromís de tornar-los-la en els següents dies. En total, van recollir les dades de 32.000 clients del grup BPA. El 30 de setembre de 2016, una altra nota interna del ministeri de l’Interior, mostrava el seu neguit perquè aquesta informació tan delicada encara no s’havia judicialitzat. A poc a poc, l’entramat es va aclarint.
