Ha estat el darrer a pronunciar-se, però no per això menys contundent. El fiscal Abel Carmelo Andrade, membre de la delegació a Catalunya de la Fiscalia Especial contra la Corrupció i la Criminalitat Organitzada i que no ha participat en les diligències de la instrucció de la causa, demana portar a judici el cas Bombers. Un cas de presumptes irregularitats en el manteniment dels vehicles dels Bombers de la Generalitat. En un escrit, de 25 pàgines al qual ha tingut accés El Món, la fiscalia uneix esforços amb les acusacions populars -un bomber i el sindicat CATAC-IAC- i reclama a la jutgessa instructora que obri el judici oral contra diversos membres de l’antiga cúpula de la Direcció General de Prevenció i Extinció d’Incendis (DGPEIS) i algunes responsables de l’empresa sevillana Iturri, multinacional de la fabricació i venda d’elements de seguretat. Tot i que emmarca l’acusació en el desgavell pressupostari, avalua a mitges els indicis recollits i descuida diversos forats negres de la investigació que han quedat al descobert durant la instrucció.
D’aquesta manera, el fiscal demana obrir el judici contra Màxim del Valle, paradoxalment, el responsable tècnic que va aixecar la llebre sobre les irregularitats en els contractes amb Iturri per al manteniment dels camions dels Bombers de la Generalitat; Manuel Pardo, exdirector de la DGPEIS; Antonio Ramos, inspector subdirector general tècnic i actual cap de l’Escola dels Bombers; Julio Vázquez, responsable del parc mòbil dels Bombers; Eduardo José Díaz, delegat d’Iturri a Catalunya i Carmen Martínez, una operadora de control que hauria participat en l’eliminació irregular d’una multa de trànsit a un comandament dels Bombers. El ministeri fiscal, a diferència de les acusacions populars demana mantenir al marge de la imputació a l’exdirector de la DGPEIS, Joan Delort, i el subdirector general d’Administració i Recursos Humans, Joan Navarro.
Pel que fa a les defenses, han demanat el sobreseïment lliure de la causa en entendre que després de la llarguíssima instrucció no hi ha indicis de conductes delictives. És a dir, ni sobrefacturacions, ni preparació d’adjudicacions, ni s’han abonat serveis no prestats, ni cap enriquiment; al contrari, consideren que les dificultats de tresoreria i pressupostària de la Generalitat obligava a fer mans i mànigues per mantenir al dia el parc mòbil dels Bombers de la Generalitat. De fet, el ministeri fiscal demana deixar part de la prova per a la vista oral on es puguin confrontar els pèrits, qui, sense cap mena de dubte, tindran la darrera paraula o com a mínim molt important en el cas. En qualsevol cas, el fiscal deixa clar que aquesta investigació no té res a veure amb la política ni amb el fet que el conseller d’Interior que va destapar el cas, Miquel Sàmper, fos succeït per un conseller d’ERC. Les defenses esperen el judici oral per formular el contraatac.
El fiscal admet el desgavell
L’escrit del fiscal amb què demana a l’actual jutge instructor, José Villodre, tancar la instrucció i portar el cas a judici comença amb un retret general al sistema de contractació del Departament d’Interior en un servei transcendentals com són els Bombers. “No es pot esquivar un fet cert: la desorganització de la DGPEIS és causa directa de la imprevisió, desajustos i manca de control amb què s’han executat diversos contractes públics de subministrament”, alerta Andrade. De fet, posa com a paradigma del desgavell els contractes que s’han investigat arran de la denúncia a la fiscalia per part del mateix Departament d’Interior, quan el comandava Sàmper, aleshores conseller del govern de Quim Torra i ara conseller d’Empresa a l’executiu de Salvador Illa.
“En tot cas, crida l’atenció”, subratlla el fiscal en el seu escrit, “que un servei públic bàsic, necessari i permanent en el temps i de despesa recorrent hagi estat sistemàticament infradotat”. D’aquí que critiqui sense embuts que s’hagi acudit a mecanismes extraordinaris de pagament com “el reconeixement de deute”. “Una figura que suposa una excepció al principi pressupostari d’especialitat temporal que s’ha d’utilitzar com a últim recurs”, rebla el ministeri públic. Un mecanisme que, insisteix, “no es pot utilitzar per suplir la sistemàtica manca de pressupost d’una direcció general que presta un servei corrent, ordinari, necessari i durador”.
“Ha estat el caràcter endèmic d’aquesta falta de liquiditat el que va fer sospitar del caràcter deliberat d’utilitzar el reconeixement de deute extrajudicial com a mètode de pagament”, al·lega el fiscal. “Conseqüentment, es disparen les conjectures que tots els desajustaments observats en la facturació ocultarien un desviament de fons i que això hauria estat la causa de l’exhauriment del pressupost de manera prematura, en només els primers mesos dels exercicis pressupostaris”, conclou la fiscalia.
Sense reclamar responsabilitats als lletrats d’Interior
El ministeri públic també aprofita, curiosament, per treure de l’equació els serveis jurídics del Departament d’Interior, que, també apareixien com a possibles responsables d’haver permès el desgavell pressupostari. Per al fiscal, ni els lletrats de la Generalitat, ni els pèrits, i en darrera instància, els Mossos d’Esquadra en la seva investigació podien determinar “l’eficàcia administrativa de la DGPEIS ni esbrinar la intrincada forma de verificació de les factures”. Com a exemple, el ministeri fiscal interpreta que el descontrol de la despesa pública per manca de crèdit i la multitud de tallers en què es realitzaven les revisions i reparacions dels vehicles impedien tenir més fiscalitzada aquesta prestació de serveis d’Iturri. Això vol dir que, per al fiscal, no es pot acusar a l’aparell administratiu el caos pressupostari d’Interior i sí la direcció, que aprofitava escletxes per poder continuar el servei en condicions.
Per altra banda, l’acusació del ministeri públic branda el famós 2% que va aparèixer en un power point sobre la despesa del manteniment de vehicles de la DGPEIS. Un percentatge que, segons l’exresponsable de la direcció, Manel Pardo, era l’estipulat contractualment per abonar com a sobrepreu si les factures d’Iturri no es pagaven al dia concertat. Un indici que la fiscalia gosa dir que “suposem que no va tenir temps d’esborrar” quan el mateix Pardo l’ha reconegut i explicat en la seva declaració judicial. D’aquí que la fiscalia, ho consideri un indici incriminatori perquè no s’ha fet cap pas per desmentir que el 2% fos una possible comissió. Fins i tot, li retreu que no fes una auditoria. En definitiva, el fiscal demana provar la seva innocència d’una suposada culpabilitat. Una prova diabòlica i que grinyola en un estat de dret.
Ni el desgovern pot ser l’excusa
El fiscal analitza un dels documents aportats a la causa pel Departament d’Interior, una declaració on s’afirma que la conselleria no ha pogut portar bona part de la documentació reclamada per la instrucció “ateses les greus mancances de gestió arrossegades al llarg de 20 anys”. “El fet que això sigui així ni determina la irrellevància de les conductes investigades ni que aquestes es dissolguin en el magma del desgovern administratiu en el sector de la prevenció d’incendis“, argumenta. D’aquí que retregui que la Generalitat com a administració pública consenti una “pràctica il·legal com les investigades”, és a dir, “el sobrecost d’un servei, el pagament duplicat de factures o la facturació per serveis no realitzar i pagui i calli”.
També debat amb les defenses el fet que hi hagi “negociacions prohibides sobre els plecs de contractació”. De fet, els lletrats de la defensa sempre han advertit que les trobades amb Iturri abans dels concursos formaven part del que s’anomena “consulta preliminar del mercat”. En aquest sentit, cal recordar que l’Audiència de Barcelona va donar la raó a les defenses sobre aquest fet, i va excloure que fos un “tripijoc” per fer una licitació més avantatjosa per a Iturri. El ministeri públic també resta valor a la “legalitat formal dels expedients de contractació” perquè entén que els funcionaris imputats i l’empresa es van “concertar per fixar les condicions tècniques i econòmiques exigibles als licitadors i els criteris de puntuació, a fi i efecte que Iturri i només Iturri fos adjudicatària del contracte“. “El compliment formal del procés no entela gens el caràcter penal d’aquesta conxorxa”, acusa el fiscal.
