Finalment, els advocats dels pares del petit Xavi, el nen de Rubí que a tres anys va ser assassinat a la Rambla el 17 d’agost de 2017, han fet el pas. Han portat el cas i els forats de la instrucció judicial davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) a Estrasburg. Principalment, la demanda es basa en la vulneració del dret a saber a la veritat, més enllà de veritat judicial establerta a través de les resolucions judicials.
En una demanda de vint pàgines, a la que ha tingut accés El Món, l’equip integrat per Agustí Carles, Jaume Alonso-Cuevillas, i els advocats experts en dret internacional davant el tribunal d’Estrasburg Nico Krisch i Alejandro Chehtman exposa resumidament els fets i l’evolució processal del cas. Un context en el qual detallen els dubtes seriosos sobre si Abdelbaki es Satty, l’imam de Ripoll, va morir en l’explosió d’Alcanar i quin paper va tenir en l’organització dels atemptats així com la seva relació amb el CNI.
La demanda sol·licita als magistrats que declari que s’ha produït una violació de l’article 13 de la Convenció conjuntament amb l’article 2, sobre el dret a tenir un recurs efectiu. Així mateix, demana que s’obligui Espanya a vetllar “per una investigació completa, eficaç i ràpida de les circumstàncies i de tots els responsables dels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils l’any 2017 que van provocar l’assassinat” del petit Xavi.
Tres grans dubtes sobre l’imam
L’escrit incideix especialment en tres “dubtes seriosos” que ha deixat oberts la investigació sobre l’imam. En primer terme, que segons testimonis, estigués present a Alcanar durant el vespre de l’explosió. Una afirmació que no és “concloent” perquè hi havia altres persones no identificades en la casa que va esclatar. En segon terme, una prova de correspondència d’ADN amb material d’una llauna de Coca-Cola i una ampolla d’aigua trobada dins de la furgoneta d’Es Satty i una petjada trobada al seu pis. Dos elements que, a criteri dels advocats, no es poden relacionar directament amb Es Satty.
En tercer terme, destaca una prova de correspondència d’ADN realitzada per les autoritats marroquines amb material genètic de presumptes familiars d’Es Satty. Precisament, aquest és el punt més dubtós que emfatitzen els advocats. De fet, recorden que la prova es va dur a terme directament al Marroc per les autoritats marroquines, sobre la base de la informació genètica transmesa a través d’un correu electrònic entre les oficines d’Interpol el 25 d’agost de 2017. En aquest sentit, raonen que l’informe de les autoritats marroquines “només informa del resultat de la comparació, però no proporciona la informació genètica necessària per permetre que els experts espanyols la reprodueixin o perquè sigui examinada de manera efectiva en el judici”. A més, afegeixen que els experts del Marroc no van testificar ni ratificar els resultats de les proves en la vista oral de l’Audiència Nacional.
Responsabilitat del CNI
La demanda retreu la manca d’esforç en la investigació sobre el paper i la possible mort d’Es Satty, però també la culpa in vigilando de l’Estat. Així subratlla l’existència d’una “línia òbvia d’investigació exclosa referent al paper i la possible responsabilitat dels serveis d’intel·ligència espanyols”. Uns serveis d’intel·ligència que van contactar amb Es Satty a la presó i van permetre que continués fent d’imam tot i el seu pas per la presó, sense cap control, a Ripoll.
Els advocats també remarquen que la investigació ha ignorat en gran part diverses “línies d’investigació òbvies” que podrien haver donat un “resultat notablement diferent dels atacs i dels responsables”. En la mateixa línia, expressen que l’Estat ha “ridiculitzat” les seves peticions d’investigació i les ha titllades de “teories de la conspiració”. Un argument que, atès el redactat de la demanda, va servir per excloure els dubtes de la investigació perquè “superaven l’abast del procediment” o van ser “descartats pel seu caràcter massa genèric”. Precisament, aquesta consideració de genèrica és pels advocats la raó per la qual quan investigar, perquè és una informació “genèrica” que queda en mans de funcionaris i que necessita una investigació oficial que mai s’ha dut a terme.
