Nou episodi en el llarg serial de l’aplicació de l’amnistia. Aquest matí, la sala d’apel·lacions del Tribunal Suprem ha celebrat la vista pública dels recursos d’apel·lació del president Carles Puigdemont i els exconsellers Antoni Comín i Lluís Puig, tots a l’exili, contra la decisió de l’instructor de la causa del Procés, el magistrat Pablo Llarena, de no aplicar-los l’amnistia. Una vista que es podia considerar de tràmit i que arriba després que el juliol passat Llarena va descartar l’amnistia al·legant una nova interpretació del delicte de malversació.
En tot cas, la vista ha servit per refermar els arguments del recurs presentat contra la inaplicació de l’amnistia, però amb una qüestió de fons interessant. A priori, la resolució del Suprem podria estar escrita, perquè difícilment la sala d’apel·lacions deixarà sol a Llarena. Per tant, les defenses tenen el xip de superar el tràmit per poder accedir al Tribunal Constitucional i demanar l’aixecament de les mesures com ara les ordres de detenció.
Ara bé, les defenses de Puigdemont i Comín, dirigides per Gonzalo Boye i, Jaume Alonso-Cuevillas per Lluís Puig han exposat els seus arguments. Boye ha defensat traspassar la competència al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), perquè, Puigdemont ja no és eurodiputat i Puig és diputat al Parlament. Comín, per la seva banda, encara té pendent els recursos per obtenir l’acta a l’Europarlament. “Aquesta facultat i deure d’aplicació de la llei correspon al TSJ de Catalunya i no a la Sala Segona del Suprem, perquè Puigdemont va ser elegit diputat de Catalunya”, ha exclamat Boye. “Comportaria la vulneració del jutge predeterminat per la llei”, ha aportat Cuevillas. Una estratègia pensada amb el benentès que la nova presidència, Mercè Caso, i els nous magistrats, s’han mostrat públicament favorables a l’amnistia. De tota manera, cal tenir present que Llarena va plantejar la presentació d’una qüestió prejudicial pel delicte de desobediència, que entén que la llei d’amnistia no abasta.
Tres magistrats, la fiscalia i advocacia de l’Estat
La Sala d’Apel·lacions, formada pels magistrats Vicente Magro com a president, Eduardo de Porres -que en serà el ponent- i Susana Polo han parat l’orella a les defenses, al ministeri públic que defensa l’aplicació de l’amnistia, així com l’advocacia de l’Estat i l’acusació popular de Vox que s’hi ha oposat. En la vista també hi ha intervingut la defensa de Marta Rovira per pronunciar-se en contra del recurs de Vox, que es va oposar que Llarena veiés amnistiable el delicte de desobediència pel qual està processada. Tot i això, el seu lletrat, Íñigo Iruin, ha defensat -igual que el de Puigdemont- que l’òrgan judicial competent per estudiar el seu cas és el TSJC i no el Suprem. “L’instructor es va declarar incompetent”, ha recalcat en referència al delicte de desobediència, tot recordant els casos de Meritxell Serret o Anna Gabriel.
Per la seva banda, la tinent fiscal del Suprem, Ángeles Sánchez Conde, s’ha mostrat a favor que el tribunal estimi els recursos dels líders independentistes. A parer seu, concloure que van actuar per obtenir un benefici personal patrimonial “és com a mínim sorprenent”. La Fiscalia ha sostingut que els encausats no tenien la “fi” de beneficiar-se econòmicament amb el referèndum del Primer d’Octubre, i per això ha defensat que els fets “són amnistiables”. A més a més, Sánchez Conde ha descartat que l’actuació de Puigdemont, Comín i Puig suposés un dany als interessos econòmics de la Unió Europea, com va assenyalar Llarena per no aplicar l’amnistia. “No han estat emprats fons europeus. No s’ha produït cap minva. Els fons pertanyien a la Generalitat i això està acreditat”, ha apuntat. Uns arguments repetits per l’advocia de l’Estat.
“Propòsit d’enriquiment”
La base fàctica dels recursos és la consideració de “propòsit d’enriquiment” dels processats en el procés cap el Primer d’Octubre. En concret, el magistrat entenia que és malversació “qualsevol benefici que hagués exigit el pagament d’una contraprestació dinerària, encara que no augmenti materialment el nivell de riquesa del subjecte en qüestió”. De fet, va utilitzar un exemple força matusser com ara que “haurien pagat un banquet de noces amb diners públics”.
La defensa de Puigdemont considera que es tracta d’una “excèntrica interpretació” basada en “una arbitrària entesa del concepte de “propòsit d’enriquiment'” a què es refereix la llei d’amnistia. Un concepte que “s’estén fins a l’absurd amb el propòsit indissimulat de torçar la voluntat del legislador i, així, excloure el meu defensat de l’àmbit d’aplicació de l’amnistia”, va al·legar Boye en el seu recurs i que aquest matí ha recuperat. En aquest sentit, ha retret una interpretació extensiva d’un delicte per justificar i esquivar la voluntat del legislador.
