Nou pas processal de la defensa del president a l’exili Carles Puigdemont per la inaplicació de l’amnistia per part del Tribunal Suprem. L’advocat del líder de Junts, Gonzalo Boye, ha registrat un incident de nul·litat d’actuacions per tal de deixar sense efecte les decisions del jutge instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena, ratificades per la sala penal del Tribunal Suprem. Tot plegat per vulneració del dret al jutge predeterminat per la llei. No és pas un argument nou, perquè ha estat al·legat en diverses pas del procés d’instrucció, però ara guanya més pes arran d’una altra decisió del Tribunal Suprem que reconeix que la competència per jutjat Puigdemont és del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
L’escrit de la defensa de Puigdemont, de 34 folis i al que ha tingut accés El Món, remarca que tant de Puigdemont com de Lluís Puig són aforats davant el TSJC per la seva condició de diputats al Parlament de Catalunya. Així mateix, de Toni Comín recorda que no té l’acta d’eurodiputat i, per tant, tampoc podria ser jutjat per part del Tribunal Suprem. A més, però, el passat 22 d’abril la defensa de Puigdemont va tenir coneixement d’una interlocutòria del 21 de setembre de 2023 de la Sala Penal del Tribunal Suprem on precisament li donen la raó sobre la competència del TSJC.
Un demanda per danys, la clau
L’incident aporta el cas que el Suprem va registrar com a Rotllo 2/2023, sobre un ciutadà que va presentar una demanda moral per danys a causa del Procés contra el president Puigdemont. Una interlocutòria del Suprem va determinar que la competència per entendre d’una demanda interposada contra el president exiliat requeia al TSJC, tot i que la base fàctica de la demanda és el mateix Procés jutjat per la sala penal-. Aquesta interlocutòria, i la competència que determina, va ser ratificada pel mateix TJSC mitjançant una interlocutòria de 4 de desembre de 2023 recaigut del que ha esdevingut el Judici Verbal 2/2023 que se substancia davant el Tribunal que presideix Mercedes Caso. Aquesta resolució va ser notificada el passat 22 d’abril.
En base aquest fet, l’advocat recorda al Suprem que un càrrec públic no pot estar aforat simultàniament a dos òrgans diferents, com el Tribunal Suprem per al que és penal i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per qüestions civils. “Una contradicció tant en termes jurídics com processals”, argüeix. De fet, només és una situació que es podria donar en una persona que fos senador i diputat autonòmic, que no és el cas. D’aquí que defensi que el Suprem no té competència per decidir sobre l’amnistia ni per continuar la instrucció.
Anul·lar tres decisions
“El principi d’unitat de fur exigeix que una mateixa autoritat judicial conegui de totes les causes derivades del càrrec aforat, per evitar decisions contradictòries i garantir una tutela judicial coherent”, remarca l’escrit. “Dividir la competència entre dos òrgans trenca aquesta unitat, podria generar conflictes de jurisdicció i esberla la lògica de l’aforament, que és precisament protegir l’exercici institucional del càrrec mitjançant un fòrum únic i superior”, afegeix l’incident de nul·litat.
Així, Puigdemont demana anul·lar les tres decisions, dues de Pablo Llarena i la darrera de 9 d’abril de la Sala Penal, on confirmen el rebuig a l’amnistia pels tres investigats i neguen que la competència per decidir-ho sigui el TSJC. En definitiva, reclamen que com ha passat amb la demanda civil, també passi amb la instrucció penal i la decisió de l’amnistia quedi en mans de la sala Civil i Penal del TSJC.
