Nit entretinguda als estudis de TV3. S’ha celebrat una de les tradicions polítiques més atàviques dels mitjans públics catalans, el debat a les eleccions al Parlament de Catalunya del pròxim 12 de maig. Un debat que esdevé un ritual polític i comunicatiu de primer nivell. Amb una rebuda gairebé de gala de cinema dels candidats per part del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i els directors dels mitjans públics, ha començat una cerimònia que ha acabat prop de la una de la nit.
Conduït amb mà ferma per Ariadna Oltra, amb una prèvia del sempre eficaç Carles Costa, que els ha explicat les normes i ha fet el repartiment de cartes d’intervenció i ha fet una ronda explicativa de com s’ha gestat i com serà el debat. Així, Salvador Illa (PSC), Pere Aragonès (ERC), Josep Rull (Junts per Catalunya), Jessica Albiach (Comuns), Ignacio Garriga (Vox), Laia Estrada (CUP), Carlos Carrizosa (Cs) i Alejandro Fernández (PP). Una primera diferència estètica respecte al debat televisiu de La Sexta és que la corbata ha guanyat un candidat més, en aquest cas, el juntaire.
TV3 ha fet un desplegament de mitjans extraordinari, amb dades, anàlisi i tecnologia. A més, un decorat que fa entendre que TV3 és una televisió pública, professional, i de país. El debat ha tingut un punt de transcendència perquè els candidats arribaven amb les enquestes fetes i amb la consciència de la importància de l’espai per acabar de decidir el vot. És a dir, la gran majoria han anat a buscar votants a la gran bossa d’indecisos que delaten les enquestes sense aclarir possibles pactes. Només els comuns han reiterat la seva negativa a no fer president al candidat de Junts i Rull a no fer president Salvador Illa. La sequera, els pactes electorals, el Procés, la llengua i les polítiques socials han marcat un debat distret, viu i sobretot, ben moderat, tot i que amb escasses propostes noves. De fet, Illa ha estat el més hàbil en anunciar el nom d’un virtual conseller clau si és president, l’alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon com a consellera d’Interior, i el major Josep Lluís Trapero de director general de la Policia.
De la sequera al referèndum
El debat ha començat amb un joc de preguntes entre candidats. Illa ha preguntat a Aragonès i aquest a Illa, Rull a Fernández i a l’inrevés, Estrada i Garriga a Rull. El joc ha estat divertit i ha donat algunes de les perles del debat. Illa ha entrat directe i al peu etzibant a Aragonès si pactaria amb Junts, i Aragonès si s’ha d’esperar la gestió dels socialistes a la Generalitat ha de ser com la de Rodalies. El candidat republicà ha tirat pilotes fora i Illa ha tret el comodí de Pere Macias, el responsable de la nova gestió del servei ferroviari i que “no és de la meva”. Illa ha tirat de veta recordant que la CUP ha investit els tres darrers presidents de la Generalitat. Rull ha caigut a la trampa d’Estrada quan li ha preguntat sobre la viabilitat del Hard Rock. El juntaire ha defensat el projecte com un exemple de “turisme familiar”. Un altre dels moments onírics ha estat quan Fernández ha reclamat explicacions a Rull per “comprar l’agenda cupaire”. Alt i clar s’ha sentit un fort “Ojalá” pronunciat per Estrada amb una expressió que li ha sortit del cor.
Fetes aquestes preguntes, ha començat el debat amb una qüestió que, segons el Centre d’Estudis d’Opinió, neguiteja els catalans, la sequera. Una qüestió que ha servit a l’oposició a criticar amb més o menys encert la gestió del Govern, i ha portat a fer les seves propostes per pal·liar el que gairebé tots, llevat Vox, han convingut a considerar efecte del canvi climàtic. La sequera ha servit a Albiach per treure l’expressió que li ha fet fortuna “la coalició de l’asfalt”.
La defensa del català o les diferents polítiques socials han ofert nous blocs que han regalat moments de certa tensió. Oltra ha hagut de cridar l’alto a Garriga per titllar TV3 de màquina d’odi. De fet, el candidat de Vox ha rebut per part d’Estrada i Albiach que no se n’han estat de qualificar-lo de mentider. El debat ha acabat sense aclarir futurs pactes i amb una exposició conservadora dels postulats de cada formació. El més important de les dues hores de debat era no cometre cap errada i, sobretot, buscar convèncer algun dels milers d’indecisos.
