Una jornada atapeïda i, en certa manera, previsible. Així es pot definir el dimarts que ha viscut la Sala Gran del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per les vistes de les qüestions prejudicials contra la llei d’amnistia presentades pel Tribunal de Comptes i, per altra banda, per l’Audiència Nacional. Dos processos que recullen els dubtes expressats pels dos tribunals sobre l’aplicació de l’oblit penal per a l’independentisme als processats per malversació i, per altra banda, en els casos dels investigats per terrorisme en el marc de les diligències de l’operació Judes, una ràtzia d’escarment contra els Comitès de Defensa de la República (CDR) tres setmanes abans de dictar-se la sentència del Procés.
A les nou d’aquest dimarts al matí, els quinze integrants de la Sala Gran que presidia M.K. Lenaers s’han assegut per escoltar l’exposició oral tant els impulsors de les prejudicials com els advocats que defensen l’aplicació de la llei ja havien avançat per escrit. De tota manera, tot i que les vistes orals del TJUE són molt acotades i, per tant, molt previsibles, han servit per comprovar que el debat sobre l’amnistia a Europa ha tingut un component molt més polític que no pas jurídic. De fet, l’advocat de la Comissió Europea, l’espanyol Carlos Urraca, ha estat especialment dur contra la llei, però, això sí, replicant l’argumentari polític que dia rere dia, tant PP com Vox, i la seva cobertura mediàtica, utilitzen contra la llei. Un to i un contingut que ja havia deixat entreveure en el seu escrit d’al·legacions.
Dues vistes que permeten albirar una resposta positiva del TJUE a la legitimitat de la llei, i més tenint present que cap altre estat de la Unió, a diferència de les prejudicials de Lluís Puig, s’ha embolicat en el procediment. Ara cal esperar les conclusions, no vinculants però sempre molt indicatives, de l’advocat general del TJUE, que precediran la sentència. Una resolució que podria coincidir amb les primeres decisions del TC sobre els recursos d’empara dels condemnats pel Procés que no han estat amnistiats.
Un pacte polític
La vista del matí ha permès mostrar les costures de la intencionalitat de les qüestions prejudicials presentades a través del Tribunal de Comptes. Cal recordar que qui va esperonar obrir aquest procediment europeu va ser qui també va obrir el procediment de responsabilitat comptable davant el mateix òrgan no jurisdiccional, l’entitat espanyolista Societat Civil Catalana. Un detall curiós, que els advocats de l’entitat que han presentat les prejudicials carregant contra la llei –Juan Chapapría i Diego Martínez– s’han abillat amb la toga belga, a diferència dels altres advocats de la sala, que han vestit la toga dels seus col·legis d’origen. La intenció de SCC és que l’amnistia no salvi de la mort civil la trentena de processats –entre els quals hi ha Carles Puigdemont i Oriol Junqueras– en la reclamació de cinc milions d’euros.
El posicionament de SCC ha estat evident des del primer moment, reduint les vuit qüestions presentades a una crítica al fet que la llei sigui producte d’un pacte polític d’investidura. Com, per altra banda, normalment han de ser els pactes en el poder legislatiu. Fins i tot, han tret l’espantall de Santos Cerdán, empresonat per la causa Koldo de suposada corrupció amb les adjudicacions de l’administració. Deixant caure que és l’engarjolat qui va bastir un pacte d’investidura que portava implícit aprovar una llei d’amnistia. SCC, però, s’ha quedat sola, perquè ni tan sols l’agressivitat ofensiva de Carlos Urraca l’ha portat a mantenir que l’amnistia hagi perjudicat interessos financers de la Unió Europea.
La legitimitat del pacte polític ha estat un dels punts centrals d’ambdues vistes. Els advocats dels CDR han estat prou contundents en defensar aquesta legitimitat de la llei d’acord amb uns acords de majoria parlamentària. En aquest sentit, un dels pilars de les defenses és recordar al TJUE que no han de mirar cap a l’oportunitat política, sinó “simplement raonar si jurídicament la llei és legítima”. D’aquí que defenses i acusacions s’han embolicat en el debat sobre si la llei és o no és una “autoamnistia”. Un debat que les defenses dels que esperen l’aplicació de l’amnistia han tancat amb un fet objectiu, que, de retruc, acaba amb el pensament de discriminació de la llei, i és que en el balanç final s’han alliberat de penes i processos desenes de policies i guàrdies civils. En canvi, els líders del Procés encara esperen.
Una baralla inèdita
Un dels punts més sorprenents de la jornada ha estat el combat entre l’Advocacia de l’Estat i la fiscalia espanyola, d’una banda, i l’advocat de la Comissió Europea, Carlos Urraca, de l’altra, que ha tirat de veta de l’argumentari de l’espanyolisme. La cap de la delegació dels lletrats de l’Estat davant del TJUE, Andrea Gavela, no ha perdut els papers i ha mantingut la posició jurídica davant l’ofensiva política d’Urraca, que negava que l’amnistia “respongui a un interès general perquè forma part d’un acord d’investidura” i s’ha refermat en l’acusació “d’autoamnistia”.
Gavela ha entrat al cos a cos, però evitant la maniobra d’utilitzar arguments polítics. En primer terme, ha recordat que el debat sobre la legitimitat constitucional de l’amnistia correspon al Tribunal Constitucional. En aquest sentit, ha recordat la sentència del TC que ara fa dues setmanes va avalar la llei i el criteri de tracte diferencial de la norma, atès que procura “superar el conflicte polític”. De totes maneres, Gavela ha defensat que la llei d’amnistia respecta els principis de seguretat jurídica i igualtat davant la llei i no respon a cap mena “d’autoamnistia”.
Les paraules de Gavela no han caigut en un sac foradat. Ans al contrari, el vicepresident del TJUE, Thomas von Danwitz, ha preguntat a Gavela pel famós apartat 1.2.2 de la sentència del TC per “dissipar” els seus “temors” sobre les vies de consulta al TJUE que tindran els tribunals inferiors. Una qüestió que ha respost amb serenor recordant que la resolució del TC permet als tribunals inferiors poder presentar la qüestió prejudicial perquè la sentència només ha fet un “control abstracte constitucional”, per tant, en un cas concret podrien agafar la via europea per aclarir dubtes.
El terrorisme, un punt de fricció
Després de l’anàlisi indirecta de la malversació que se suposava que havia de tenir la vista esperonada per SCC, i que s’ha reduït a un debat polític, ha entrat de ple el debat sobre si el terrorisme és amnistiable o no, segons la legislació europea. Tot plegat, en el marc de l’operació Judes, un sumari on cal recordar que ni es reclama cap responsabilitat civil i ni s’atribueix a cap dels acusats cap violació dels drets humans. Tampoc no van causar cap víctima i en el procediment no s’ha personat cap acusació particular.
Els advocats dels CDR han hagut de replicar a Urraca, que carregava contra l’article de la llei d’amnistia que permet amnistiar delictes de terrorisme que no afectin els drets humans. La seva tesi, com a advocat de la Comissió Europea, és que la llei pot vulnerar la directiva antiterrorista per manca de “certesa”, “precisió” i “previsibilitat” de la norma. Una sèrie de “defectes” o “deficiències” de la norma que no només vulnerarien el principi de “seguretat jurídica i igualtat”, sinó que també poden vulnerar la legislació antiterrorista de la UE, opina Brussel·les.
Per la seva banda, l’advocat de l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes (ACVOT) i les associacions de guàrdies civils, José María Fuster Fabra, ha barrejat els CDR amb el jihadisme. De fet, ha afirmat davant del tribunal que amb l’amnistia s’obre la porta a la “impunitat” de terroristes jihadistes que no hagin comès atemptats. Els lletrats no s’han arronsat i han argumentat que la sentència del TC que avala l’amnistia fins i tot conclou que amnistiar depèn quins delictes de terrorisme no contravé en cap punt la directiva europea. De fet, els magistrats posaven l’exemple de la menció especial a la directiva per justificar l’amnistia.
