La veterana magistrada Teresa Palacios, presidenta de la secció penal de l’Audiència Penal, s’ho estan passant bé jutjant el cas Mercasa. Un sumari escandalós de corrupció internacional d’empreses espanyoles a Angola. Tot i que, en la primera jornada de la vista, la Fiscalia va retirar l’acusació contra Mercasa, perquè la reforma del Codi Penal fa inimputables les empreses públiques, manté 18 imputats per repartir comissions il·legals a canvi de contractes al país africà per a la unió empresarial Consorci Mercasa Incatema Consulting, SL,(CMIC). Uns contractes que s’aconseguien amb tota mena de regals i comissions pagades en diners transportats en capses de galetes.
Amb un pronunciat accent andalús, Palacios posa ordre, amb simpatia i eficiència, en un judici que podria ser caòtic. Fa quadrar els advocats i el fiscal si es passen de la ratlla en l’agressivitat amb els testimonis i les valoracions subjectives de la prova. S’hi afegeixen dos magistrats més, Juan Francisco Martel i Juan Carlos Campo, dos togats amb més hores de vol que l’avió del Tibidabo i que saben emmotllar-se a l’estil de Palacios en judicis complicats.
Fa bé Palacios, perquè les tres primeres jornades -una de dedicada a les qüestions prèvies- només han pogut declarar quatre testimonis. Ara bé, entre dimarts i dimecres ha declarat un dels principals instructors del cas. Un guàrdia civil que ha tingut la consideració gairebé de pèrit i que va signar els profusos atestats de la causa ha estat el protagonista principal. Un uniformat que ha resistit amb disciplina i ordre les envestides dels advocats de la defensa que l’han collat per saber com trobava la informació i que, audaç, ha evitat reflexionar, especular, suposar o opinar. “Només puc reflectir fets”, ha insistit diverses vegades davant hàbils interrogatoris que quan es desbocaven, Palacios n’agafava les regnes.
Suborns al Tribunal de Comptes d’Angola
Precisament, l’oficial de l’institut armat ha detallat una part d’un dels informes sobre les comissions i regals que s’havien atorgat a funcionaris i polítics d’Angola a canvi d’obtenir un cobejat contracte per construir un gran mercat d’abastiment a la capital del país, Luanda. Una tesi que ha estat abonada per un interessant testimoni, Armando Emilio Andrade de Santiago López, que va treballar com a directiu en el consorci que es va adjudicar la construcció del mercat. De fet, la relació laboral d’Andrade amb l’entramat d’empreses que s’adjudicava va acabar com el rosari de l’aurora, precisament en adonar-se de les pràctiques de les empreses pagant comissions, viatges i metges a càrrecs angolesos.
En la sessió de dimecres, però, l’analista de la Guàrdia Civil ha descrit els “suborns i pagaments il·lícits” que es van abonar a membres del Tribunal de Comptes d’Angola. En concret, segons els càlculs de l’institut armat que el titular del Jutjat Central d’Instrucció 5 de l’Audiència Nacional va donar per bons, el CMIC, va formalitzar durant el 2016 amb l’administració angolesa vuit contractes per un import de 66.419.386,22 dòlars. Com que el Tribunal de Comptes d’Angola posava problemes als contractes superiors als deu milions d’euros, no només es van modificar els contractes sinó que “es van incrementar factures” per abonar “les comissions als seus membres”.
Així, l’instructor policial ha identificat a la sala, durant la vista, els mails aportats on es reconeixen imports i factures per justificar pagaments amb una empresa angolesa, SOTER, a través de la qual es van liquidar 266.250 dòlars per pagar unes comissions “sense les quals no s’haurien formalitzat els contractes”. No serien els únics regals. Ans al contrari. L’oficial s’ha ratificat en l’informe on fa constar lliuraments de “mosaics” per a la construcció al viceministre d’Angola, vacances a Madrid i a Dubai d’alts funcionaris del país que tenien mà en les contractacions i, fins i tot, visites a l’oftalmòleg.
“Capses de galetes”
Si a Catalunya la dicotomia és entre les galetes de Camprodon o les de Santa Coloma de Farners, els empresaris hispano-angolesos ho tenien clar. Les capses de galetes que els agradaven més són les que s’omplien a Luanda de bitllets i arribaven a Madrid, on es repartien els diners de les comissions a través d’entitats bancàries ubicades a l’estranger com ara Nova York. D’aquí la importància del testimoni de Andrade de Santiago López, que se sabia tant el guió que li han hagut de dir que no llegís. Andrade ha carregat fort contra Oliveria Taveira Pinto, el principal comissionista fugit de la justícia i biga principal de l’entramat de les comissions.
Andrade va aportar els correus electrònics que assenyalaven part del camí dels diners que es pagaven en comissions. De fet, era l’encarregat de muntar i administrar les societats instrumentals on es derivaven, a partir de factures que donaven “cobertura fictícia al compromís que va aconseguir amb diferents funcionaris de derivar-los el 2% de les quantitats cobrades pel primer amb càrrec als contractes que aconseguia el consorci d’empreses espanyoles”. Però altres vegades els sistemes eren més rudimentaris, com ara omplir de bitllets de dòlars “capses de galetes” que s’enviaven a Lisboa i després es transportaven amb cotxe cap a Madrid, on, aprofitant estades dels destinataris dels suborns, es lliuraven els diners i altres regals com ara mobles o plomes estilogràfiques Mont-Blanc de 3.600 euros.
