Segona sessió del judici del cas Mito, amb l’advocat del president a l’exili, Carles Puigdemont, al banc dels acusats de l’Audiència Nacional per blanqueig. Tot plegat com una curiosa derivada d’una macrocausa per narcotràfic amb José Ramon Prado Bugallo, alies Sito Miñanco. Una confiscació de 900.000 euros a l’aeroport de Barajas en què Boye en va fer els tràmits per tal de poder-los recuperar per a un client amb l’administració i el Tribunal Superior de Justícia de Madrid. La defensa del lletrat de Puigdemont, dirigida per Eduardo García Peña, ha quedat força satisfeta del resultat de la sessió d’aquest dimarts. I en té motius.
D’entrada ha estat el mateix del Tribunal, el magistrat Félix Alfonso Guevara, qui ha ofert a Boye seure a l’estrada amb toga. Un senyal de cortesia perquè el lletrat s’estava al banc dels acusats de la funcional sala de vistes de l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares. Però, després de cinc hores de sessió, la defensa de Boye s’ha endut un bon sarró cap a casa, tant per les declaracions dels caps de la investigació com per les intervencions Guevara retallant el marge de joc de les acusacions i limitant les interpretacions dels fets que volien fer els policies. Una jornada que ha servit per rebaixar la tensió d’un judici on Boye es juga 9 anys i 9 mesos de presó.
Tres afirmacions que beneficien Boye
Comptat i debatut, i gràcies a un interrogatori treballat i preparat, la defensa s’ha sortit amb la seva i ha pogut afeblir les suposicions policials que impliquen Boye en la trama financera al voltant de Sito Miñanco. D’entrada, el coordinador de la investigació, l’inspector de la Brigada Central d’Estupefaents (UDYCO) amb tip 81586, que va començar ahir la seva testifical, ha admès que Manuel González Rubio –el client de Boye per al qual va recuperar els diners– és un empresari que fins i tot treballa per a la policia. Una declaració importantíssima perquè González Rubio va dir des d’un primer moment que aquests diners eren per finançar les seves empreses a Espanya i per pagar les indemnitzacions als policies ferits en un camp de tir de la seva propietat a Madrid.
Per altra banda, una altra dada que ha afegit el policia, tot i que autoesmenant-se en el mateix interrogatori, ha estat la relació que Boye havia tingut amb tres dels processats. En concret, ha admès que hi ha àudios que acrediten que Sito Miñanco havia trucat a Boye per demanar explicacions o enraonar sobre permisos penitenciaris que li estava tramitant. Així com que Luis García Arango i González Rubio ja feia temps que eren clients del seu despatx professional de “llarga data”. De fet, ha reconegut que no van investigar les relacions professionals de l’advocat amb els seus clients, ni el patrimoni del propietari dels diners, González Rubio.
I un detall clau: com a coordinador de la investigació, quan va tenir coneixement de la confiscació dels diners sí que va advertir a la UDEF del Cos Nacional de Policia, però no va advertir res ni al Servei de Prevenció de Blanqueig del Banc d’Espanya (Sepblac) ni a l’Agència Tributària, un fet obligat davant qualsevol sospita de blanqueig per aturar el procediment sancionador. L’avís no el va fer ningú, ni la UDEF, ni la UDYCO, ni el fiscal instructor, Ignacio de Lucas, ni tan sols la magistrada que va investigar el cas, Maria Tardón. Una mancança que grinyola en un cas d’aquestes característiques i importància.
Un vaixell, el protagonista
La sessió d’aquest dimarts ha anat encaminada a esbrinar si l’organització que suposadament dirigia Sito Miñanco tenia res a veure amb el vaixell Thoran, que va ser abordat a les Açores l’octubre de 2017, quan duia 3.305 quilos de cocaïna. De fet, les defenses han volgut desmuntar el relat del policia que va coordinar els treballs de les diferents unitats policials que hi van treballar, fins i tot, posant en dubte les capacitats tècniques de les llanxes que hauria fabricat l’organització de Miñanco per poder agafar la droga mar endins.
En tot cas, la relació que feia la policia i la fiscalia és que els 900.000 euros confiscats a González Rubio eren els diners que havia de pagar l’organització de Miñanco als subministradors colombians de la droga. És a dir, eren mules de diners. Una tesi que van negar des del minut zero els enxampats amb els diners que van defensar des del primer moment que eren per a les seves empreses. Tant és així que el procediment administratiu va ser en part favorable a González Rubio, perquè el Tribunal Superior de Justícia de Madrid li va reduir la multa a la meitat. Tot i això, l’inspector assegura que “és mentida” que els diners siguin seus, sense aportar cap més justificació que l’intent de recuperar-los.
Un interrogatori interessant
Tot just començar les preguntes sobre blanqueig que li ha formulat la defensa de Boye, l’inspector ha intentat eludir-les. De fet, ha hagut de matisar les seves paraules del dia anterior assegurant que “Boye dirigia una mica això de justificar el tema dels diners”. En un primer moment ha assegurat que desconeixia les relacions professionals que Boye tenia amb altres acusats des de feia temps. El policia ha exposat que van relacionar Boye amb Miñanco quan “van detectar” que es preparava una reunió per intentar recuperar els diners confiscats. Però al cap d’unes quantes preguntes s’ha vist obligat a autoesmenar-se i ha recordat sobtadament que “és veritat que havien tingut relacions professionals”. Així, ha reconegut que “hi havia àudios que parlaven de permisos penitenciaris”. De fet, Miñanco va ser imputat en aquesta causa durant un permís penitenciari a Cadis.
La defensa ha continuat en aquesta línia tot i que l’inspector insistia en un àudio on apareix una altra processada en la qual es veu “incompatible” que els diners siguin de González Rubio. Però només ha afegit que l’àudio destaca que a “ningú li agrada perdre diners“. Un àudio que no s’ha aclarit i que servia al policia per intentar mantenir la seva teoria. Però, a criteri de la defensa, ja hauria fet tard perquè la seva declaració demostra que Boye no va ser un element d’una trama de suposat blanqueig, sinó que ja era advocat en diverses causes de Miñanco i també era lletrat d’un altre dels principals investigats, Luis García Arango. De fet, sempre ha insistit, i així ho revelarien les pericials de posicionament i geolocalització dels mòbils, que mai van estar en cap de les reunions que els investigadors citen als seus atestats i menys en una en què es parlés de diners.
Guevara ha acabat de reblar el clau. Quan ha acabat el primer testimoni ha comparegut l’excap del Greco-Costa del Sol del Cos Nacional de Policia, l’inspector 70.904, que va exercir com a secretari de les diligències i que s’ha centrat en el narcotràfic. Només començar l’interrogatori, Guevara ha tallat el fiscal quan aquest ha intentat preguntar al segon testimoni pel blanqueig. Una escletxa que li ha servit per arrodonir el matí i alegrar la defensa de Boye. Els dos testimonis, per a Guevara, són “irrellevants” pel que fa al blanqueig perquè cap ha participat en aquesta investigació. Un detall importantíssim que deixa fora l’especulació policial dels encarregats del narcotràfic.
