La Fiscalia no ha tingut sort. La Sala d’Apel·lacions de l’Audiència Nacional ha confirmat l’absolució pel cas Camerún de l’empresa DEFEX, la gran empresa estatal d’armament que va haver de ser liquidada pel govern de Pedro Sánchez arran dels escàndols de corrupció que l’assetjaven. En una resolució de 87 pàgines, -22 pàgines més extensa que la sentència recorreguda- a la que ha tingut accés El Món, els magistrats consideren que la sentència absolutòria del passat 24 de febrer s’ajusta a dret i no defensa la tesi de fiscal que demanava penes més dures pels executius de l’empresa.
De fet, l’absolució es va forjar en base una carambola legal i gràcies a la reforma del Codi Penal de 2015, auspiciada pel govern espanyol del PP, que va introduir la responsabilitat penal a les societats mercantils de caràcter estatal, a la que l’empresa s’hi va poder acollir. D’aquesta manera, la segona instància de l’Audiència Nacional, ha tornat a avalar que l’empresa semipública d’armament i seguretat, de la qual és majoritàriament propietària la Societat Espanyola de Participacions Industrials (SEPI), hagi estat absolta dels delictes de suborn, tràfic d’influències, falsedat documental, malversació i blanqueig de capitals.
El cas Camerun és només la primera peça separada d’una causa sobre les seves activitats comercials en diferents estats. L’Audiència Nacional també investiga adjudicacions irregulars en favor d’aquesta empresa en països com Angola o Aràbia Saudita. Encara no hi ha data de judici per la resta de peces separades, en les quals la fiscalia hi té posada esperança i expectativa d’una condemna més contundent. Ara la Fiscalia no descarta recórrer al Tribunal Suprem.
Comissions, suborns i operacions d’estètica
Defex va ser acusada d’obtenir adjudicacions del Govern del Camerun, entre el 2005 i el 2013, a canvi de comissions i suborns a autoritats i funcionaris per al subministrament de material de defensa i seguretat. La sentència absolia l’empresa i condemnava a dos anys de presó al seu exdirector comercial Manuel Iglesias-Sarriá, per un delicte de corrupció en les transaccions comercials internacionals amb l’aplicació de l’atenuant de dilacions indegudes, però curiosament, l’absolia dels delictes de falsedat documental, malversació de cabals públics i de blanqueig de capitals, que reclama la fiscalia i que, en cas d’estimar-se, apujaria la pena fins a 7 anys més. La sentència també manté la pena de dos anys, a Óscar López i Salvadó, president de la subcontractista Aresa, que també va ser condemnat pel mateix delicte de corrupció i que també s’assegura foragitar el fantasma de l’entrada a la presó.
Tot i la ratificació de l’absolució, la sala d’apel·lacions recull el relat fàctic de la sentència que considerava provat els regals o dàdives que es feien als militars camerunesos responsables de la compra del material o a les seves parelles, com ara operacions de cirurgia estètica, mobles, regals o viatges a Barcelona. Tot i acreditar-se aquests regals, els magistrats de l’apel·lació, creuen que no hi pot haver malversació de fons públics perquè els suborns es van pagar a través d’un banc privat o a través de subcontractistes. És més, entenen que no hi podia haver responsabilitat penal de l’empresa perquè els pagaments es van fer entre els anys 2005 i el setembre de 2014, just abans de l’entrada en vigor l’any 2015 de la reforma que va introduir “l’extensió del règim de responsabilitat penal a les societats mercantils estatals”.
