Moviment polític en un dels punts principals del cas Santos Cerdán. En concret, sobre la fosca relació entre els cossos i forces de seguretat de l’Estat i el principal delator del cas i protagonista de les gravacions incriminatòries, Koldo García. Una relació que també s’estén a l’empresari Víctor de Aldama, a partir de la declaració del qual es va iniciar la investigació al Tribunal Suprem del ministre José Luis Ábalos i l’exnúmero tres del PSOE.
Gerardo Pisarello, en nom dels Comuns, ha presentat una bateria de preguntes i reclamacions al Congrés de Diputats amb què reclama al govern espanyol aclarir les “informacions publicades que situen García com a presumpte col·laborador de la Guàrdia Civil, indultat per José María Aznar i condecorat pel ministre Juan Ignacio Zoido poc abans de la caiguda del govern de Rajoy”. Unes informacions que El Món ha difós els darrers dies i que han bastit bona part de l’estratègia de defensa de Cerdán.
De fet, el magistrat instructor de la causa, Leopoldo Puente, ha rebutjat les peticions en aquest sentit perquè consideren que seria obrir una causa paral·lela sense efecte sobre la causa principal. Per aquest motiu, Pisarello sol·licita que el Consell de Ministres -amb la potestat que li confereix la Llei de Secrets Oficials de l’Estat- “desclassifiqui tota la informació relativa a aquest assumpte pel seu evident interès públic”.
Explicacions per la medalla
Les preguntes es dirigeixen a l’executiu per tal de centrar la responsabilitat dels alts comandaments de la Guàrdia Civil i del Cos Nacional de Policia (CNP) en la concessió de la Creu Blanca de l’Orde del Mèrit a García el 2018, així com els mèrits al·legats que justificaven aquesta distinció i les possibles comunicacions oficials o no oficials mantingudes amb l’exassessor entre 2018 i 2023. De fet, les preguntes també fan especial incidència en l’acusació per part de la instrucció a “l’existència d’una autèntica organització criminal que va operar durant la pandèmia obtenint contractes públics a canvi de comissions milionàries”, i adverteix de la “penetració institucional” que hauria aconseguit la trama gràcies als vincles de García amb comandaments policials i militars. Unes relacions de les quals se n’ha vantat en declaracions, entrevistes i a través de les xarxes socials”.
“L’existència d’aquests vincles personals, simbòlics i orgànics entre el que podria ser el principal corruptor de la trama i membres de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat genera un problema de confiança institucional i de legitimitat democràtica, més encara quan bona part d’aquesta informació està protegida sota la Llei de Secrets Oficials, en tractar-se de relacions amb membres del servei”, apunta Pissarello en les seves preguntes. El diputat considera que “la ciutadania té dret a saber si hi va haver protecció institucional encoberta i si es van fer servir canals oficials per ocultar o tolerar activitats delictives per part de qui avui és l’epicentre d’un escàndol polític de primer ordre”.
