Una de les institucions del ferro de l’Estat, la fiscalia, ha encetat una veritable batalla interna arran de l’amnistia per als represaliats de l’independentisme català. Quan semblava que el ministeri públic actuava com un sol home en totes les causes derivades -directament o indirectament- del Procés, el cas de Tsunami Democràtic ha obert la caixa dels trons i ha rebentat les costures a la cúpula de la fiscalia, que ja estaven tibants des de feia temps. Acusacions de, “pressions”, “traïció” o “d’aplicació del 155 al ministeri públic” i guerra descarnada del sector conservador contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per la tensió amb un alt representant del sector dur magistratura com és Manuel García Castellón, són els protagonistes de la darrera derivada del Procés sobiranista en l’arquitectura institucional espanyola.
I la figura que hauria de tancar la crisi és la tinent fiscal del Tribunal Suprem, María Ángeles Sánchez Conde, el nomenament de la qual ja va obrir una esquerda fa dos anys. Ara li han encarregat l’elaboració del dictamen que s’enviarà als jutges del màxim òrgan judicial espanyol sobre Tsunami Democràtic. El seu informe ha de determinar la posició definitiva del ministeri públic sobre si les accions de la plataforma es poden considerar terrorisme i en quin grau estarien implicats el president a l’exili, Carles Puigdemont, i l’exsecretària general d’ERC, Marta Rovira, també exiliada. Sánchez Conde, fiscal progressista i persona de confiança del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, advocaria per avalar la tesi de Miguel Ángel Carballo, el fiscal de l’Audiència Nacional -“que coneix tota la causa i no només el que García Castellón ha enviat”-. Així, aquesta fiscal té ara la responsabilitat de desfer el nus de la batalla interna que ha enfrontat els dos sectors del ministeri públic des que García Castellón va reactivar el cas Tsunami per intentar impedir, amb el càrrec de terrorisme, que Puigdemont i Rovira puguin ser amnistiats.
Per Miguel Ángel Carballo, no hi ha cap prova ni indici per imputar terrorisme a Puigdemont ni a cap dels investigats de la causa de Tsunami, igual que finalment ha argumentat el fiscal del Suprem Álvaro Redondo, que va elaborar el dictamen que ha portat aquesta setmana a la Junta de Fiscals de l’alt tribunal, que el va tombar amb una abassegadora majoria. Una reunió de quinze fiscals, celebrada aquest dimarts i que ha fet trontollar la disciplina imposada des del número 4 del carrer Fortuny de Madrid, la imponent seu de la Fiscalia General de l’Estat. Arran d’aquest revés, el fiscal general, García Ortiz, va aprofitar una visita a la fiscalia catalana de l’endemà per intentar treure ferro a la crisi oberta i normalitzar les discrepàncies airejades desacomplexadament al si de la fiscalia.
Ara, María Ángeles Sánchez Conde té la feina, sense termini, de posar ordre amb un nou dictamen que, al capdavall, tampoc no és vinculant per la poderossíssima sala penal del Tribunal Suprem, que presideix Manuel Marchena, que és l’òrgan que decidirà si es queden la causa del Tsunami com a terrorisme, amb la imputació de Puigdemont i Rovira.
Una fiscal amb un dens currículum
María Ángeles Sánchez Conde és la número dos de la jerarquia del ministeri públic, però és la primera de la carrera fiscal de facto: és la que està més amunt amb un nomenament que no és polític, a diferència del cas del fiscal general de l’Estat, designat directament pel govern espanyol. La tinència fiscal del Suprem es tria a la Fiscalia General a partir de la votació prèvia, necessària però no vinculant, del Consell Fiscal, i l’acaba aprovant el govern.
Sánchez Conde va ingressar a la carrera fiscal l’any 1982 i va ser destinada a Cadis. Dos anys després va ser traslladada a Barcelona, on va exercir fins a l’any 1988, quan va ser enviada a Bilbao. La ciutat basca seria el seu darrer destí en un jutjat ordinari. El 1990 va obtenir la plaça de fiscal del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, on dos anys després va ser ascendida a fiscal en cap. Cinc anys després, la seva vida professional torna a ascendir per exercir de fiscal davant el Tribunal Constitucional. El 2006 es va convertir en fiscal de sala i d’aquí a fiscal en cap del TC. El 30 de març del 2021 va ser nomenada fiscal de la sala penal del Tribunal Suprem. La seva ascensió definitiva va arribar quan era fiscal general de l’Estat Dolores Delgado –amb qui comparteix amistat fins al punt d’apadrinar-se mútuament en els ascensos–, època en què, el 30 de gener del 2022, va ser nomenada tinent fiscal del Tribunal Suprem, la cúspide de l’escalafó. Sánchez Conde va haver de ser nomenada després que l’anterior tinent fiscal, el també progressista Juan Ignacio Campos –encarregat d’investigar per corrupció el rei emèrit– morís sobtadament. Ara bé, el seu nomenament no va ser una bassa d’oli, ni de bon tros.
La fiscal Sánchez Conde ja es va imposar al sector dur en el seu nomenament
L’arribada de Sánchez Conde a la plaça de tinent fiscal del Suprem ja va mostrar la guerra encoberta entre sectors polítics al ministeri públic. De fet, va ser un dels senyals que la fiscalia rebia amb les ungles el nomenament de Dolores Delgado i la consolidació de l’esquerra espanyola a la Moncloa amb l’ajuda d’ERC i dels independentistes bascos. Sánchez Conde va haver de lluitar amb el sector més dur dels fiscals del Suprem, encapçalats per Javier Zaragoza, qui va dirigir l’acusació en el judici contra els líders civils i institucionals del Primer d’Octubre.
Zaragoza era la gran aposta del sector dur per a la plaça, i més després de la sentència del Procés. Però, la dreta fiscal no el va deixar sol i va apuntar-s’hi també José Ramon Noreña, aleshores cap de la fiscalia antidroga. Les diferències entre ells, però, van fer que al final optessin per un tercer nom i que fos el d’una dona, per no entrar en una batalla interna en el camp de la dreta de la fiscalia. El nom triat va ser el de Consuelo Madrigal, exfiscal general de l’Estat i un dels quatre ariets de l’equip de fiscals en el judici del Procés. El sector progressista tenia sobre la taula dos noms, José Javier Huete i Sánchez Conde. Finalment, es va optar per l’actual tinent fiscal.
L’11 de gener del 2022 es va celebrar el Consell Fiscal que havia de votar el candidat definitiu per tal que la fiscal general l’aprovés. Tot i que el resultat de la votació és consultiu, històricament havia servit en safata un nom al fiscal general, consensuat per progressistes i conservadors. Aquest cas va esberlar la tradició. La votació entre Madrigal i Sánchez Conde va acabar amb un empat tècnic. Els cinc vocals de l’Associació de Fiscals (AF) van optar per Madrigal. Els quatre vocals d’Unió Progressista de Fiscals (UPF) i la fiscal inspectora en cap, María Antònia Sanz Gaite, van votar per Ángeles Sánchez Conde. Finalment, Dolores Delgado va elegir la seva fiscal de confiança. Una decisió que va sembrar la llavor de l’actual guerra de fiscals.
El sector dur de la fiscalia s’hi torna
La decisió de dimarts de tombar l’informe del fiscal del Suprem adscrit a la causa del Tsunami, Álvaro Redondo, ha estat la prova del cotó del rebrot de la guerra soterrada en el si de la fiscalia. D’entrada, l’endemà mateix un dels representants de l’ala dura del ministeri públic a la Junta de Fiscals de l’alt tribunal, Salvador Viada, va córrer a Onda Cero a acusar el fiscal general d’haver aplicat “un 155” sobre l’autonomia de la fiscalia. Dels 15 fiscals que van participar en la junta, onze van apreciar prou indicis per procedir contra Puigdemont i contra el diputat del Parlament Ruben Wagensberg (ERC), davant de quatre que van manifestar-s’hi en contra. I, amb una majoria encara més àmplia, 12 a 3, van estimar que hi pot haver delictes de terrorisme.
Viada va retreure que els caps de la secció penal sempre havien fet cas de les votacions o els arguments de la Junta i que aquesta vegada havien fet una excepció per beneficiar els interessos del fiscal general –qui consideren que hauria de prendre la decisió final–, que veuen vinculats amb els de la Moncloa. Viada no està sol en la seva lluita. Fidel Cadena va rebre durant el cap de setmana el primer esborrany de Redondo, en què interpretava de manera sintètica que els fets podien constituir terrorisme. Cadena va remetre el document al seu company de files Javier Zaragoza, que se’l va guardar. Però Redondo, un cop superat el parany que havia sembrat García Castellón en el seu escrit enviat al Suprem –l’existència d’un suposat i fals segrest dels controladors del Prat durant la protesta de Tsunami l’octubre del 2019 contra la sentència del Procés–, va canviar el relat.
L’ofensiva del sector dur no es va fer esperar. Es va filtrar el primer esborrany i es va fer córrer, a través de premsa editada a Madrid, que Redondo havia canviat de criteri arran d’una reunió amb fiscal general. Tot plegat va fer reaccionar de manera contundent Álvaro Ortiz, que va titllar de “traïció” la filtració del primer document i “d’anomalia” el fet d’exposar públicament les deliberacions del Consell Fiscal. Una resposta que va fer des de Barcelona, on visitava la Fiscalia de Catalunya, en què va deixar entreveure futures mesures disciplinàries al gruix de fiscals díscols contra l’autoritat jeràrquica del ministeri públic –la seva– i la lleialtat institucional que comporta vestir la toga de la fiscalia.
El ministre de Justícia prepara una contraofensiva
Conscient de la situació, el ministre de Justícia, Félix Bolaños, ja va començar a preparar una contraofensiva. El passat 16 de gener, de fet, ja havia signat un reial decret molt esperat per la infanteria dels fiscals. Una norma que modificarà la plantilla orgànica del ministeri fiscal, que suposa la transformació de 219 places de tercera categoria en places de segona. És a dir, fa valdre l’escala intermèdia del cos.
Una mesura que, segons el ministre, dona solució a la situació desequilibrada de les categories de la carrera fiscal per “proporcionar estabilitat i seguretat jurídica a les plantilles, harmonitzar la proporció de places de tercera categoria amb la carrera judicial i garantir el dret a percebre les retribucions pròpies de la plaça efectivament exercida”. D’aquesta manera, el ministre de Justícia, que també ha de bregar amb la llei d’amnistia, manté la xifra global de fiscals en 2.683, 28 dels quals són de primera categoria, 2.229 seran de segona i 426 de tercera. Una decisió que va asserenar els ànims de tots els fiscals que, ara com ara, ja estan treballant per endreçar les causes que podrien ser susceptibles de la llei d’amnistia, jutjat per jutjat.
