Dimecres d’aquesta setmana, la secció segona de l’Audiència de Barcelona iniciarà el judici contra l’exconseller d’Interior, Miquel Buch, i el sergent dels Mossos d’Esquadra, Lluís Escolà. És un cas que sobre el paper investiga un nomenament sospitós, però que en realitat va molt més enllà i ha servit per destapar l’obsessió que Afers Interns tenia amb l’escorta que va ajudar Puigdemont a fugir a l’exili. En la vista oral, Buch i Escolà s’hauran de defensar d’una acusació del ministeri fiscal de 6 anys de presó per a l’exconseller i 4 anys i mig per al sergent. El fiscal del cas interpreta que tots dos van cometre un delicte de prevaricació administrativa i un altre de malversació de fons públics. A tots dos els reclama també més de 10 anys d’inhabilitació especial i absoluta i una fiança de 70.283 euros. El fet delictiu és el nomenament d’Escolà com a assessor en sistemes de seguretat que es va portar a terme com a càrrec de confiança.
Però el fet que Escolà va ser el mosso que va ajudar a despistar la Guàrdia Civil que perseguia el president Carles Puigdemont el Primer d’Octubre i que va acompanyar el president a l’exili és el motiu de rerefons del cas. Però el sumari del cas delata que Escolà no només era objecte cobejat per la fiscalia, sinó també pels Mossos. Segons els documents als quals ha tingut accés El Món, va ser la Divisió d’Afers Interns qui va alertar a José Antonio Puigserver, el conseller d’Interior durant l’aplicació del 155, de les activitats d’Escolà. De fet, Escolà va ser sancionat i els mateixos Mossos van lliurar fins a nou informes de nou unitats diferents a la fiscalia per incriminar-lo. Un setge al Mosso en tota regla, perquè tot sembla indicar que ni a Mossos ni a la Fiscalia va agradar que fes d’escorta de Puigdemont.

No comunicar que Puigdemont anava a l’exili
Un dels documents que mostren la persecució que va patir Escolà és una resolució del 19 de juliol del 2018, amb la qual es decideix sancionar internament Escolà. En aquest document, s’explica que el 2 de novembre del 2017, tot just dos dies després que el president i cinc consellers anessin a l’exili, el cap de la Unitat d’Afers Interns, el comissari Jaume Garcia, va fer un “comunicat intern” a Puigserver amb “documentació annexada” sobre “unes possibles irregularitats comeses per diferents membres del cos de Mossos d’Esquadra en relació amb la presumpta sortida de l’expresident de la Generalitat de Catalunya del territori català el 29 d’octubre de 2017”.
En el comunicat del cap d’Afers Interns també demanava a conseller d’Interior del 155 “l’obertura d’una informació reservada per aclarir els fets”. Una informació reservada, pas previ de l’obertura d’un expedient disciplinari, que es va obrir el 13 de novembre del 2017. El comissari Garcia va anar per feina i ja el 23 de gener del 2018 va concloure que hi havia “indicis suficients per deduir responsabilitat disciplinària en la conducta del sergent Escolà en relació amb el fet de no haver posat en coneixement, dins el termini i en la forma escaient, dels comandaments de l’Àrea d’Escortes la sortida de l’expresident”. Així demanava que d’entrada ja s’obrís un expedient disciplinari contra el sergent.

Cap a Martorell
Seguidament, Afers Interns va encomanar a un sergent i un caporal ser els instructors del cas i va treure de la divisió d’escortes a Escolà i el va enviar a la comissaria de Martorell com a mesura cautelar. Tots entenien que els “fets comesos presumptament” pel sergent “són especialment greus donada la pertorbació que suposa per un servei com és el d’escortes de personalitats rellevants la no comunicació d’aquelles incidències que per la seva rellevància han de ser conegudes de forma immediata pels comandaments que han d’adoptar les decisions de coordinació i operatives de seguretat en cada moment”.
En aquest context, consideren que el sergent va dur a terme tots els fets de “forma conscient, unilateral i injustificada”, i que, per tant, “dificulta la normalitat amb el que s’ha de dur a terme el servei”. Així, acusen Escolà “d’un comportament mancat de confiança, de lleialtat o de transparència envers els seus superiors”. De fet, la resolució menysté l’argument esgrimit per Escolà que al·legava que ell complia l’ordre del president, a qui havia de protegir, de “no dir res a ningú” sobre el seu viatge fora del territori català. En aquest sentit, Escolà defensava el criteri que li pertoca com a escorta que és “protegir el President” i entenia que no havia de dir res a ningú perquè així també protegia el president i la institució. Unes declaracions que els policies instructors del seu expedient redueixen a “un intent legítim de justificar la seva conducta”.
En definitiva, els Mossos li retreuen que ajudés al president a anar cap a l’exili perquè no només ho va saber ningú, sinó que a sobre ningú se’n va assabentar. Tot en una operació ràpida i de plena confiança amb el president i el seu equip més proper. El fet que Escolà posés en evidència la manca d’arrelament dels Mossos en general en el Procés i mostrés la col·laboració del Cos amb les autoritats espanyoles va fer empipar tant la Prefectura com els dirigents polítics d’Interior imposats pel 155, que el van sancionar amb la “pèrdua definitiva del lloc a l’Àrea d’Escortes”. De fet, va acabar la seva vida laboral tramitant expedients de Trànsit i ara ja es troba fora del cos. El setge a Escolà no es va acabar aquí. La purga va continuar i la Prefectura va mobilitzar fins a nou unitats dels Mossos per fer informes sobre l’activitat del sergent com a assessor de seguretat. Tot, al capdavall, per fer la seva feina.