La funcional seu de l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares, a Madrid, serà de nou aquest dilluns l’escenari d’una altra operació d’estat contra l’independentisme. L’edifici que havia estat magatzem de Galerías Preciados, els grans magatzems que va expropiar el govern de Felipe González a l’extravagant empresari José María Ruiz Mateos, fa les funcions de la sala de vistes on es jutjarà Gonzalo Boye, l’advocat del president a l’exili, Carles Puigdemont. La Fiscalia li demana 9 anys i 9 mesos de presó per a Boye pel suposat blanqueig de gairebé 900.000 euros del narcotràfic i també li atribueix un delicte de falsedat documental. A més, de la petició de la pena de presó, el ministeri públic demana que el condemnin a pagar dues multes que, sumades, s’enfilen fins als 3,1 milions d’euros.
Un judici, que s’allargarà fins al febrer que arriba arran de la macrocausa Mito, amb més de 50 processats. El judici té com a principal encausat Sito Miñanco, l’àlies de José Ramon Prado Burgallo, per tràfic de drogues, organització criminal i blanqueig de capitals. En realitat són cinc judicis en un. Precisament, un d’aquest serà el cas de blanqueig on el fiscal Ignacio de Lucas, ara promocionat a la fiscalia europea, i la magistrada titular del Jutjat Central d’Instrucció 3 de l’Audiència Nacional, Maria Tardón, han dirigit la instrucció contra el lletrat de l’exili.
Un context d’acusació prospectiva
Ha estat una investigació amb perfum de prospectiva –perquè l’operació de suposat blanqueig va ser avalada pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid i pel Sepblac, el Servei de Prevenció i Blanqueig de Capitals del Banc d’Espanya–, amb dos robatoris al despatx professional de Boye, amb testimonis claus que han obtingut beneficis penitenciaris després de declarar contra Boye i amb anotacions posteriors en les actes dels escorcolls. Tot plegat contra un lletrat que ha estat un dels objectius més cobejats per l’espionatge amb Pegasus.
A més, l’acusació arriba després que l’any 2020 l’Audiència Nacional va canviar diametralment de doctrina, amb una maniobra que va fer posar les mans al cap a magistrats i fiscalia, sobre les prescripcions de les responsabilitats civils de les condemnes per terrorisme per embagar a l’advocat arran d’una condemna de fa més de 30 anys pel segrest d’Emiliano Revilla. A més d’aquesta causa, Boye està investigat, amb la instrucció aturada per l’Audiència de Barcelona, per un delicte de traïció en la causa delirant sobre la trama russa del Procés al Jutjat d’Instrucció 1 de Barcelona.
Vulneracions de drets
La defensa de Boye ha plantejat el cas com una vulneració flagrant dels drets i garanties de l’investigat. De fet, en el seu escrit de defensa aportava una munió de vulneracions de drets i de garanties processals que tenien l’objectiu de poder acusar Boye per un cas de recuperació de 889.620 mil euros confiscats a l’aeroport de Barajas el sis de febrer de 2017. Un encàrrec professional d’un altre dels acusats del cas, Manuel González Rubio.
De fet, va recuperar bona part dels diners amb l’aval del Servei de Prevenció de Blanqueig de Capitals i de la sala del contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, que en cap cas van detectar-hi cap delicte. És més, el TSJM va obligar a retornar el 50% de la multa imposada en primera instància. Tot plegat un cas que estava dat i beneït, perquè ni Hisenda, ni la policia, ni el Sepblac va considerar sospitosos l’origen dels diners. Però una declaració va canviar les coses, curiosament.
Un testimoni de càrrec que en surt molt beneficiat
El Jutjat Central d’Instrucció número 3 de l’Audiència Nacional seguia el cas per narcotràfic contra Sito Miñanco, on Boye apareixia d’esquitllada per la seva participació professional en la recuperació d’aquests diners comissats. Ara bé, una estranya declaració d’un dels investigats, Manuel Puentes Saavedra, el 24 de juliol de 2019, va obrir el cas contra l’advocat, quan ja havia obtingut notòries i decisives victòries judicials en defensa de l’exili. Aquesta declaració, segons els advocats del lletrat de Puigdemont, “va provocar que el procediment es dirigís contra Boye, per la qual cosa es van dictar en la peça separada de blanqueig de capital, que llavors estava secreta, dues actuacions d’entrada i registre tant al seu domicili particular com al seu despatx professional”.
Segons l’equip de defensa, aquesta oportuna declaració de Puentes Saavedra va provocar un “canvi rellevant i substancial en la seva situació personal, perquè se’n va decretar la llibertat al cap de pocs dies d’acusar Boye”. I el 21 d’octubre del 2019 es dictava la interlocutòria d’entrada al despatx i al domicili de l’advocat de Puigdemont. Seria la primera entrada oficial al despatx i l’habitatge de l’advocat. Una entrada que permetia i reclamava, segons la resolució judicial, “el descobriment de nous expedients en què pogués haver participat per tal de justificar la procedència de diners d’origen il·lícit que haguessin estat intervinguts per la Secretaria General del Tresor”. Començava una investigació que la defensa de Boye qualifica de “prospectiva de manual”, perquè “es va sol·licitar que s’escorcollés el seu habitatge, el despatx professional, els seus dispositius electrònics i el seu telèfon mòbil per esbrinar en quins altres procediments o expedients havia intervingut com a lletrat davant la Secretaria General del Tresor, encara que no tinguessin res a veure amb el cas Mito”.
S’hi afegeix la UDEF
En tot aquest escenari, va fer entrada la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) del Cos Nacional de Policia. Una unitat que darrerament ha quedat tocada tant pel cas Anodino com per l’operació Catalunya arran dels informes i àudios presentats al Congrés per l’excap de la Unitat d’Afers Interns, Marcelino Martín Blas, que retraten aquesta unitat com una de les peces clau de la policia patriòtica i la claveguera del ministeri de l’Interior.
Així, els advocats de Boye recorden, i hi insistiran en la vista oral, que els agents d’aquesta unitat van ser els que van trobar en els escorcolls dos documents. Un de titulat Contradiccions de la declaració de Manuel Puentes Saavedra, que analitza les contradiccions de Puentes Saavedra amb un treball a doble columna on s’incorporen els xats de WhatsApp amb el client de Boye, Manuel González Rubio, que és qui el va contractar per recuperar els diners. L’altre és un “Informe jurídic sobre blanqueig de capital”, sobre doctrina i jurisprudència d’aquest fet delictiu. Dos documents que els lletrats de l’advocat remarquen com a documents de treball sobre l’estratègia de la seva defensa. A més, la UDEF, el 20 de desembre de 2019, va emetre un altre informe per combatre la línia de defensa de l’advocat.
Un nou judici polític
El judici es preveu llarg, però concís a la vista del fet que el president del tribunal és el magistrat Félix Alfonso Guevara, -el mateix que va jutjar els atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils. Desenes de testimonis i un bon gruix de prova documental per a casos que, a voltes, poden semblar inconnexos: un vaixell holandès amb droga, un tiroteig en un club de tir, la peça de blanqueig, el tràfic de drogues i un cas importat de Colòmbia. Tot plegat, un aiguabarreig que fa posar els pèls de punta a moltes de les defenses.
Ara bé, a la vista de tot plegat, el fet de seure a Boye al banc dels acusats té una lectura política indiscutible pel seu paper en la defensa de l’exili independentista. Amb una instrucció orientada a imputar-lo per uns fets paral·lels a la gran causa que instruïa l’Audiència Nacional al voltant de l’activitat de Sito Miñanco. Fins i tot, organitzacions d’advocats europeus perceben la ferum al judici polític a Boye, amagat en un cas de blanqueig, reinterpretant uns fets que ja van passar per tots els controls administratius i judicials.
