Segona jornada del judici a la presidenta del Parlament suspesa, Laura Borràs, i als dos coacusats Isaías Herrero i Andreu Pujol, tots processats per prevaricació i falsedat documental. Una vista oral on els protagonistes han estat els diferents testimonis que s’han enfilat a l’estrada per explicar les vicissituds contractuals a l’Institut de les Lletres Catalanes (ILC) quan Borràs n’era presidenta que han acabat en peticions de pena de sis a tres anys de presó i fins a 21 anys d’inhabilitació. Entre els testimonis, el cunyat d’Herrero, l’informàtic coacusat, que ha reconegut al tribunal pressupostos fets amb el seu DNI dels que no en tenia cap coneixement, o un escriptor que s’ha trobat amb documents administratius amb nom seu.
Les testificals servien al ministeri públic per acreditar la seva tesi que el mateix Herrero falsificava pressupostos per presentar-los a les licitacions que requerien tres ofertes, coneguts com a “pressupostos comparsa”. Per altra banda, representants de dues cooperatives de facturació han admès que treballaven amb Herrero i un càrrec del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) que tot i reconèixer que els webs no s’havien fet “seguint el circuit”, els preus eren molt per sota del que havia calculat el mateix CTTI. També un exdirector de l’ILC ha assegurat que “Herrero no era l’informàtic” de la Institució, però quan va ser detingut el portal de la ILC va caure. Els testimonis han servit per deduïr que Herrero dominava l’entramat per aportar pressupostos comparsa i adjudicar-se les licitacions, això sí, a bon preu i amb una feina de qualitat.
L’Artur, el cunyat que no sabia que utilitzaven el seu DNI
El primer testimoni, Carles Sala, un informàtic ha detallat al tribunal que havien fet feines importants per Herrero i que ho facturaven a ell. En aquest sentit, i a preguntes de la defensa de Borràs, ha aclarit que és “un sistema habitual” en aquest sector. Javier Moro, responsable administratiu d’una cooperativa de facturació anomenada Freelance -empreses que facturen a professionals que no tenen prou pulmó comptable per ser autònoms- també ha admès que Herrero n’havia estat soci. Però, alhora, ha constatat a preguntes del ministeri fiscal que Herrero havia fet anar el seu nom quan encara no era soci per presentar pressupostos. Moro també ha especificat que Herrero hauria demanat que quan emetessin la factura posessin el seu número de soci, però no el seu nom per “evitar confusions”. De fet, era una petició habitual quan es treballava per alguna institució pública a fi de no embolicar la troca entre les dades de facturació i el nom del que havia fet la feina.

Un dels testimonis estrella ha estat el cunyat d’Herrero, Artur Rosell, que ha narrat com li va demanar si podia fer pressupostos. Una opció a la que s’hi va negar perquè no era ni autònom. A preguntes del ministeri fiscal ha assegurat que “mai no havia presentat cap pressupost a l’Institució de les Lletres Catalanes”. Amb la resposta a la butxaca, la fiscal li ha mostrat un pressupost aportat a un contracte menor amb el seu DNI. “Ni l’havia vist”, ha assenyalat. Fins i tot, en un altre dels contractes amb què Herrero s’hauria fet passar pel seu cunyat per simular pressupostos, Artur ha constatat que el mail era incorrecte, és a dir, ha volgut destacar que s’havia falsificat malament.
Un cas similar l’ha manifestat l’escriptor Aleix Cort, que ha vist a la sala mails amb pressupostos fets amb el seu nom sense que hi tingués res a veure. Un dels responsables del CTTI, Moisès Lillo, ha expressat que es va queixar perquè els projectes de l’ILC no seguien el “circuit previst” com era l’autorització de la Direcció General d’Atenció Ciutadana per mantenir la imatge corporativa. Lillo també ha admès que el cost del web es trobaria en una forquilla d’entre 30.000 i 60.000 euros quan en va facturar 16.500 euros.
“Herrero no era l’informàtic de l’ILC”
Un dels altres testimonis interessants ha estat el de Joan Elies Adell, exdirector de l’ILC a partir de 2018 i actual tècnic de cultura a la delegació de la Generalitat a Itàlia. Adell ha especificat a preguntes de la defensa de Borràs que “Herrero en cap cas era l’informàtic de l’ILC”. Ara bé, sí que ha reconegut que va conèixer Herrero l’any 2005 en un premi de literatura digital a Vinaròs. Una declaració que ha servit per intentar desmuntar la tesi de l’acusació d’acord Herrero tenia un “contracte encobert” amb l’ILC per ordre de Borràs. Iolanda Pelegrí, responsable de projectes i activitats, durant quatre anys, en canvi, ha manifestat que sí hi havia tècnics del departament quan tenien problemes amb l’ordinador però no pas sobre webs que només va veure Herrero.
Adell ha explicat, a preguntes del president del Tribunal Jesús Maria Barrientos i de la defensa de Borràs, que el setembre de 2018 no hi havia manera de connectar amb Herrero perquè els fallava una de les webs que havia dissenyat. Aleshores va saber que les condicions físiques d’Herrero no eren bones i a més que estava immers en una investigació judicial. Però no va ser fins el novembre de 2018 quan es va produir l’escorcoll al domicili d’Herrero que la web va “desaparèixer” amb tot el seu contingut tot i ser una prova de convicció del judici. “El portal es va apagar”, ha sentenciat Adell.