Aquesta tarda la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs s’ha pogut explicar des de l’estrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Això sí, només ha contestat a les preguntes de la seva defensa, perquè s’ha acollit al seu dret de no respondre al ministeri fiscal i a les altres defenses en el judici per prevaricació i falsedat documental que enfronta, juntament amb l’informàtic Isaías Herrero i el seu company Andreu Pujol.
Una llarga declaració en què ha defensat la contractació d’Herrero per les tasques del que ha anomenat “revolució digital” de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), quan n’era la directora. Borràs ha assegurat que sempre va actuar amb plena legalitat i seguint les instruccions dels dos responsables de l’administració de la ILC, Assumpta Pagespetit i Roger Espar, i la Intervenció del departament d’Economia de la Generalitat. Precisament, Pagespetit i Espar van testificar que Borràs era l’única responsable de les contractacions.
Per altra banda, el pacte del ministeri fiscal amb dos dels coacusats s’ha fet notar en la seva declaració. La presidenta suspesa del Parlament ha carregat els neulers contra la defensa de l’informàtic d’Herrero i de Pujol. Borràs ha aprofitat la seva declaració per retreure’ls un informe pericial pagat a tres parts entre els tres acusats, en què s’acreditava que no hi havia malversació. De fet, ella en va pagar la seva part proporcional, de 1.815 euros. Borràs ha tret de la seva bossa el peritatge i n’ha demanat la incorporació com a prova documental, una petició que ha estat rebutjada pel tribunal.
De fet, aquest informe no es va arribar a presentar per part de la defensa d’Herrero –que era qui el tenia– en caure de l’acusació aquest delicte, que ni la mateixa Guàrdia Civil veia clar. La sospita de Borràs és que aquest informe, de gairebé 700 pàgines, no va arribar a presentar-se ja per la presumpta negociació de la Fiscalia amb els dos coacusats, que han acabat declarant contra ella.
Laura Borràs, última a declarar en el judici
Borràs s’ha assegut al banc dels acusats per declarar quan ja havien testificat els perits, tant els citats pel ministeri fiscal com els aportats per la defensa. Una prova que ha servit per generar dubtes sobre la cadena de custòdia dels correus electrònics i de la resta de material incriminatori contra Borràs obtingut pels investigadors en escorcolls dels Mossos d’Esquadra. Ha estat l’última a declarar arran de l’acord de sala per tal que un cop acabés la pràctica de la prova pogués explicar-se i defensar-se de les acusacions llançades durant la resta de sessions de la vista oral del judici.
L’acusada portava la lliçó apresa i ben orientada amb un interrogatori preparat al detall per part d’Isabel Elbal. Borràs ha narrat que va ser proposada per dirigir la ILC per l’aleshores conseller de Cultura, Ferran Mascarell. L’encàrrec, segons ha dit, era fer la “revolució digital” de l’entitat. Per això va pensar en Herrero, a qui havia conegut en un premi de literatura digital a Vinaròs, al País Valencià. “Tenia l’expertesa per fer-ho”, ha insistit després d’assenyalar al tribunal que Herrero no només era un “mer informàtic, sinó que era un artista digital de reconegut prestigi”. La declaració de Borràs ha semblat esbossar un projecte de canvi de la ILC que hauria xarbotat l’entitat.
Assegura que va fer els contractes seguint el que li van dir
Segons el relat de Borràs, un cop va exposar el seu pla de treball a la ILC, la resposta va ser que per a qualsevol qüestió tecnològica tenia preferència el Centre de Telecomunicacions i Tecnologia de la Informació, el CTTI. Però quan s’hi van posar en contacte van constatar que posaven la ILC “a la cua” amb un temps d’espera molt llarg. I així va ser que, amb el conseller Mascarell, van mirar de contractar la renovació de les webs de la institució fora de la Generalitat. Aquí és on va entrar Herrero, que ostentava dues condicions: ser capaç de fer el disseny de webs i la seva expertesa en el tractament digital de la literatura.
Per començar aquest procés de digitalització, Pagespetit i Espar li van recomanar el sistema de contractació menor per a cada feina. És a dir, per a cadascun dels 18 projectes pels quals va ser contractat Herrero en cinc anys. Una xifra que ha comparat amb el conjunt de 850 contractes menors que la ILC fa a l’any. Un sistema que va ser avalat per la intervenció de la Generalitat. El pla de treball també va ser aprovat per la Junta de Govern i pel Consell Assessor de la ILC, als quals Borràs havia de passar comptes. En aquest context, ha emfatitzat que la ILC, en ser una “institució petita”, té una mena d’intervenció especial en el sentit que no es paga cap factura fins que no passa per la intervenció delegada que l’aprova. “Jo vaig demanar el que volia i Pagespetit i Espar em van dir com ho havien de fer”, ha asseverat Borràs.
Així mateix, ha admès que es presentaven tres pressupostos, que sempre aportava Herrero, perquè així ho demanava Pagespetit. En aquest punt, Borràs ha destacat que va demanar quin motiu hi havia per demanar tres pressupostos si volien que fos Herrero –per les seves característiques personals– qui fes la feina. “Pagespetit era inflexible”, ha ressaltat i ha dit que considerava que aquests contractes eren “tecnològics” i no pas culturals. De fet, Borràs va proposar fer un informe exprés per justificar tècnicament els criteris de contractació. “No parlaven el mateix llenguatge”, ha retret Borràs en referència la relació que mantenien Herrero i Pagespetit, i ha apuntat que li tocava fer de mediadora.
Així ha volgut contextualitzar els testimonis d’Espar i Pagespetit en una dificultat d’entesa entre el seu projecte i la seva mentalitat de funcionaris. “En cap moment s’ha vulnerat la llei de contractes”, ha subratllat. “Es va fer tot en termes d’expertesa, eficàcia i eficiència i a un preu competitiu”, ha constatat. “De la millor manera possible, el més ràpid possible i al millor preu possible”, ha reblat.
En la recta final de la seva declaració, Borràs ha exposat que, a principis del 2016, Herrero va començar a fallar per culpa de la seva drogodependència.
Queixa per la vinculació el seu nom a la corrupció
Borràs ha criticat que des del 2018 i fins al juliol de 2022 s’ha barrejat el seu nom amb el concepte de la corrupció. Una acusació que ha aprofitat per criticar també l’acord de les defenses de la resta d’acusats amb el ministeri fiscal. Per fer-ho, ha exhibit un document de 700 pàgines que és un “peritatge compartit” per les tres defenses, fins al punt que es van reunir per comentar-lo el juliol del 2020. Un peritatge que finalment no es va aportar al judici, tot i haver-se pagat a parts iguals.
És a dir, va caure l’acusació de malversació a la vista de l’evidència que el preu pagat per les tasques d’Herrero era un preu raonable de mercat i, a més, hi ha la constatació que totes les feines encarregades es van portar a terme i van funcionar. La crítica de Borràs durant la seva declaració ha estat notable, atès que ha carregat contra els advocats d’Herrero i Pujol, perquè haurien compartit estratègia de defensa fins que haurien trobat una escletxa per negociar la rebaixa de les acusacions i aïllar Borràs. La defensa d’Herrero, dirigida per Marina Roig, ha volgut fer esment de les seves preguntes a Borràs encara que no les respongués, per remarcar que el peritatge només era un “esborrany”. Dimecres continuarà la sessió.
8
10
