El procés judicial a la presidenta del Parlament apartada, Laura Borràs, entra en una nova fase. El seu equip d’advocats, format per Isabel Elbal i Gonzalo Boye, han presentat el recurs de cassació contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que la condemnava a quatre anys i mig de presó, amb petició d’indult, i 13 d’inhabilitació per prevaricació i falsedat documental. Una condemna per l’adjudicació de contractes menors a un mateix informàtic quan era la directora de la Institució de les Lletres Catalanes.
El recurs, de 197 pàgines i al que ha tingut accés El Món, al·lega diferents vulneracions de drets fonamentals i processals per demanar la revocació de la sentència. És més, l’escrit destaca el “linxament públic”, la “instrucció prospectiva” a la que ha estat sotmesa i titlla el judici de “persecució política”. Així mateix, ressalta el caràcter “combatiu” a l’independentisme del president del Tribunal sentenciador, Jesús Maria Barrientos. Per altra banda, insisteix en el pacte de conformitat de la resta de processats, anunciat tres dies abans, que han deixat Borràs amb tres parts acusadores. De fet, esgrimeix la teoria que a canvi “d’incriminar a Borràs”, els altres dos acusats es deslliuren de penes de presó.
Un bon grapat de drets
L’escrit descriu la vulneració de diferents drets i garanties processals com ara el d’un jutge predeterminat per llei, la imparcialitat del tribunal, al dret a la presumpció d’innocència, el dret a la tutela judicial efectiva, al dret de defensa, al secret de les comunicacions, a la protecció de la intimitat i a la protecció de l’entorn virtual, a un procés judicial amb garanties, del principi de legalitat, al dret de llibertat persona, al principi de proporcionalitat i la vulneració de representació i participació política.
El recurs és especialment contundent amb l’acord de conformitat que asseguren que va deixar en “desigualtat d’armes” la presidenta aleshores suspesa i sense possibilitat de trobar prova nova que substituís les proves que havien preparat conjuntament les tres defenses. “És evident que les dues defenses que van pactar amb Fiscalia van actuar defensant interessos contraposats”, afirma el recurs. En aquest context considera que els lletrats “haurien d’haver estat substituïts”.
Cadena de custòdia i legalitat dels contractes
Per altra banda, carrega contra la instrucció. En primer lloc, raona una violació del dret a la intimitat en interpretar que les ordres de la jutgessa d’instrucció no habilitaven a xuclar tot el correu electrònic i missatgeria de Borràs. De fet, qualifica l’obtenció dels correus electrònics “d’il·lícita”. Seguint aquest fil, la defensa insisteix en el trencament de la cadena de custòdia de les proves obtingudes de la intromissió en el servidor del correu electrònic.
Per altra banda, el recurs argüeix que les testificals practicades a antics imputats en el cas com Roger Espar, no poden ser vàlider perquè, al capdavall, s’estava defensant. Sobre l’aplicació del delicte, el recurs nega que s’hagi aplicat bé el delicte de prevaricació perquè “no hi havia fraccionament, en no haver-hi unitat funcional dels contractes”. En aquesta línia defensa la contractació d’Isaías Herrero perquè era un “artista digital” idoni per la renovació de la web i de la política de l’entitat.
11
10
