La cinquena recusació presentada per la defensa del president a l’exili, Carles Puigdemont, contra el jutge instructor del Procés al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, està agafant un caire de debat jurídic i polític al voltant de l’amnistia. L’advocat Gonzalo Boye va presentar una recusació en nom de Puigdemont i dels consellers a l’exili Clara Ponsatí i Toni Comín per una conferència que el magistrat va pronunciar a la Facultat de Dret de Toledo, on, hauria expressat la seva opinió sobre una virtual amnistia i en què hauria deixat entreveure que utilitzaria tots els instruments que tingués a l’abast per impedir que s’apliqués.
El passat 6 d’octubre, el magistrat va rebutjar la recusació en una interlocutòria amb què defensava les seves opinions i deia que en cap cas aquestes posaven en dubte la seva imparcialitat. La resolució, fins i tot, detallava que la conferència la va pronunciar en un context acadèmic i només va consistir en una anàlisi dels criteris tècnics bàsics aplicables per supervisar la constitucionalitat de qualsevol norma. En aquest sentit, emfatitzava que en cap moment es va tractar el cas concret d’una llei d’amnistia.
Davant aquesta negativa, la defensa de l’exili ha presentat un recurs de reforma, al qual ha tingut accés El Món, per aconseguir que es tramiti la recusació. Un recurs que serveix per mostrar les dues posicions sobre una hipotètica amnistia i sobre les possibilitats legals que tindria Llarena d’aturar els seus efectes de manera immediata. A més, el recurs carrega contra “l’ell s’ho talla i ell s’ho cus” de Llarena, que decideix sobre la seva pròpia recusació. Un fet que esberla les garanties d’un incident d’aquestes característiques.
Els mecanismes del jutge per aturar una amnistia, el debat
En la interlocutòria del passat 6 d’octubre, Llarena al·legava que la recusació només “especulava” sobre el seu “posicionament davant d’una previsió legal que no existeix i que pot no arribar a existir, de manera que aquesta consideració no té avui cap rellevància per a la causa”. Així mateix, assenyalava que encara que el Congrés aprovés una llei d’amnistia, com a magistrat del Tribunal Suprem no tindria competència per resoldre’n la constitucionalitat. És més, destacava que ni tan sols podia plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat per tal que es pronunciés el Tribunal Constitucional.
En aquest punt, és on la defensa del president a l’exili entra directament al debat jurídic. “Creiem que hi ha d’haver algun tipus de confusió respecte del nostre plantejament de recusació, perquè és evident que no s’ha plantejat que sigui el magistrat recusat qui hagi de pronunciar-se sobre la constitucionalitat o no d’una llei que encara ni tan sols és una iniciativa parlamentària”, replica la defensa. “El que hem plantejat és que el magistrat recusat s’ha pronunciat sobre el que pensa fer en cas que aquesta llei arribi a veure la llum a través de la seva publicació al Butlletí Oficial de l’Estat i com això pot arribar a afectar, al seu dia, en el present procediment”, afegeix el recurs.
En aquest sentit, critica que el magistrat faci veure que no té cap potestat sobre una llei d’amnistia i més que afirmi en la seva interlocutòria que no pot plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat. “No només es pot plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat una vegada acabat el procediment sinó, en realitat, abans d’adoptar qualsevol resolució a què la norma qüestionada li sigui aplicable”, contesta el recurs argüint l’aplicació del dret.
“Per tant”, continua, “res no impedeix al magistrat qüestionar la constitucionalitat d’una futurible llei d’amnistia, justament el contrari del que se sosté a la interlocutòria”. En el mateix escrit, i amb un moderat ús de la ironia, els advocats de l’exili comenten que “estan segurs que l’instructor coneix l’article 35 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional”, que regula aquest recurs. “És obvi”, conclou el recurs de Boye, “a la vista de les normes esmentades fins i tot pel mateix recusat, que sí que són rellevants les manifestacions de magistrat respecte de les conseqüències que pugui o no tenir la promulgació d’una llei d’amnistia potencial perquè estarà a les seves mans, com a primera opció, plantejar o no la seva inconstitucionalitat”.
