El Tribunal Suprem ja prepara la pròxima batalla judicial per impedir que els líders de l’1-O condemnats per malversació puguin ser amnistiats pel Tribunal Constitucional. La sala penal que dirigeix Manuel Machena va rebutjar aquest dilluns tots els recursos en considerar que Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa van cometre malversació amb un benefici personal de caràcter patrimonial, un delicte no amnistiable segons la mateixa llei. Amb aquesta resolució, el Suprem obria la porta del Constitucional als polítics independentistes, però Marchena té a punt el següent pas: anar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per bloquejar, o almenys retardar al màxim, l’aplicació de l’amnistia.
En la seva resolució, el Suprem envia un avís, sense anomenar-lo, al Tribunal Constitucional. La sala penal defensa que el delicte de malversació no entra dins de les casuístiques que especifica la llei d’amnistia aprovada al Congrés. “La conclusió contrària, en cas d’haver estat adoptada o si es derivés d’una interpretació que estimés que el delicte de malversació és amnistiable, ens hauria obligat —o ens obligaria en el futur— a suscitar una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea”. És a dir, que el Suprem té tan clar que la malversació amb benefici patrimonial no es pot amnistiar que ni s’han molestat a demanar la qüestió prejudicial, però al mateix temps avisa que no dubtarà a demanar-la si el Constitucional resol que l’ha d’aplicar.
La malversació i la corrupció, qüestions delicades a Europa
De fet, fins i tot avança la pregunta. “Només aleshores seria ineludible preguntar si l’extinció de la responsabilitat criminal per causa d’amnistia a un delicte de malversació que ha procurat una il·legal i formal declaració d’independència d’un territori europeu de l’entitat de Catalunya —més enllà de la seva efectiva duració i de la finalitat última perseguida […]— és compatible amb una efectiva protecció dels interessos financers de la Unió Europa”. Amb aquesta formulació, el Suprem intenta involucrar la malversació dels líders del Procés amb els “interessos patrimonials de la Unió Europea”, una qüestió molt delicada a Brussel·les, que té com uns dels seus objectius centrals la lluita ferma contra la corrupció. Durant la redacció de la llei d’amnistia, la Comissió Europea va avisar en repetides ocasions que miraria el text amb lupa per aquest tema en concret.
Al mateix temps, el Tribunal Suprem matisa que haver plantejat una qüestió d’inconstitucionalitat sobre la totalitat de la llei “no és incompatible” amb presentar una qüestió prejudicial davant el TJUE. “D’aquí que, en el seu moment i a la vista de la sentència dictada pel Tribunal Constitucional, la Sala decidirà el que resulti pertinent”. De fet, el TC ha de resoldre primer la qüestió d’inconstitucionalitat presentada pel Suprem, que considera que la llei d’amnistia vulnera el dret d’igualtat davant la llei, i després abordarà els recursos d’inconstitucionalitat presentats pel PP i diverses autonomies. També cal resoldre totes les qüestions d’inconstitucionalitat presentades pels diferents jutjats i llavors arribarà el torn dels recursos d’empara dels líders del Procés. Si quan els arribi el torn el Suprem decideix presentar la qüestió prejudicial, s’allargaran encara més els terminis d’aplicació de l’amnistia a Junqueras, Turull, Romeva i Bassa.
