Segona sessió del judici contra la família Pujol Ferrusola. Una nova jornada preparada per la continuïtat del que es coneix com a qüestions prèvies. És a dir, sessions pensades per al·legar qüestions de forma, vulneracions de dret, vicis del procediment o ampliar prova, una fase de la vista en què es pot escatir, esporgar o anul·lar part del judici o de les acusacions formulades. Ahir van exposar les qüestions prèvies les defenses de Jordi, Josep i Oriol Pujol Ferrusola així com la de l’exdona del primogènit del president, Mercè Gironès, i avui és el torn de la resta.
L’estructura explicada en la primera jornada per l’advocat Cristóbal Martell, encarregat de la defensa del primogènit de l’expresident, ha estat la base de la resta de qüestions prèvies plantejades pels lletrats defensors. Tot i que Martell també va recordar al tribunal que presideix José Ricardo de Prada que parlava gairebé en “nom de cinc”, tècnicament un altre lletrat del seu despatx, Pau Ferrer, –que havia portat part de l’estratègia defensiva de l’exdirector general de la Policia Pere Soler,en el judici contra la cúpula d’Interior per l’1-O–, ha estat l’encarregat d’introduir un altre element fonamental per entendre el cas que jutja la secció Primera de l’Audiència Nacional. En concret, la figura de l’avi Florenci Pujol Brugat
Ferrer, lletrat de Marta, Mireia, Pere i Oleguer Pujol Ferrusola, ha volgut ressituar les qüestions prèvies en l’àmbit de les tesis de la defensa. És a dir, més enllà de les vulneracions de drets, la manca de concreció de l’acusació o la prescripció dels delictes, Ferrer ha introduït un puntal de la tesi de la defensa, l’origen dels diners de la família a Andorra que la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat insisteix a definir com a “desconegut”. Un origen que la fiscalia no pot afirmar ni que procedeixen d’una activitat delictiva i que tampoc concreta quina relació hi tenen els quatre germans amb l’obtenció d’aquests diners.
Un llibre i la tesi alternativa de la defensa
L’advocat dels quatre germans ha volgut centrar la pilota en el que ha definit com la hipòtesi alternativa de defensa sobre la procedència dels fons que la família de l’expresident tenia a Andorra. És a dir, uns fons que, segons va confessar el president Jordi Pujol el 25 de juliol de 2014, procedien de la “deixa” que li havia fet el seu pare, Florenci Pujol i Brugat, com un dipòsit de futur davant els problemes que podria tenir per la seva dedicació a la política, després de tastar una presó espanyola. Un comunicat que, de retruc, va evitar l’arrest de l’expresident.
L’objectiu, doncs, ha estat incorporar l’argument de la defensa de la procedència dels fons que nodreixen els comptes andorrans, la famosa deixa i la seva gestió posterior. Per això, ha incorporat la figura empresarial de Florenci Pujol i el seu historial econòmic i, fins i tot, d’evasor fiscal durant el franquisme. Amb aquest sentit, l’advocat ha incorporat a la prova el llibre Banca Catalana: más que un banco, más que una crisis (Plaza & Janés, 1995), de Francesc Baiges, Enric González i Alfred Reixach.
Un llibre que, segons Ferrer, és una “investigació periodística” de la vida econòmica i financera de Florenci Pujol. En definitiva, la gestió de la Banca Dorca i la creació de Banca Catalana, els seus negocis en el mercat de divises internacionals, o els laboratoris Martí Quatrecases, o la resolució del Butlletí Oficial de l’Estat, on Florenci apareixia en una llarga llista de persones sancionades per “tenir actius a l’estranger”. L’advocat, amb certa audàcia de to tranquil, ha lliurat el llibre i la documentació com a mitjans de prova de “corroboració de versemblança encara que sigui perifèrica de la hipòtesi alternativa de la procedència d’aquests fons”.
Sense concreció i sense activitat delictiva prèvia
La importància de l’origen dels fons és, per als advocats, clau. Cal tenir present que l’escrit d’acusació del ministeri fiscal no individualitza en cap dels germans de la família Pujol Ferrusola els “moviments de fons cap als comptes corrents andorrans posteriors al 2004” i cap relació amb un delicte previ. Una segona dada és que “els corrents monetaris associats a les operacions que s’entenen per les acusacions són majoritàriament posteriors a 2004, per tant, no poden aparèixer vinculades a corrents monetaris previs a aquest any”.
Per a l’advocat, “la inconcreció pràctica del ministeri fiscal” és que “no especifica amb caràcter concret els diners antecedents” que han generat el suposat blanqueig posterior. És a dir, el lletrat considera que no concreta el delicte d’on provenen els diners dels comptes d’Andorra i, d’altra banda, afirma que l’origen és desconegut, una “dualitat” que “lesiona el dret a la defensa”. En aquest cas, un dels objectius serà acreditar que l’origen dels fons tenia la base en la deixa i no en una actuació delictiva de la família Pujol Ferrusola.
