L’Audiència Nacional gairebé podria obrir una copisteria arran de la quantitat de resolucions idèntiques sobre la inexistència de la famosa trama russa del Procés. Per tercera vegada, la secció tercera de la sala penal, ha tornat a tancar la porta a investigar una suposada influència del Kremlin en la direcció civil i institucional del Primer d’Octubre de 2017. A més, els magistrats Francisco Javier Viera, Eduardo Gutiérrez i Carlos Fraile ho han fet amb una delicada però vistosa estirada d’orelles als policies que intentaven reobrir la causa, a Societat Civil Catalana i a Vox.
La resolució, de tot just quatre pàgines i a la qual ha tingut accés El Món, torna a tombar un recurs d’apel·lació presentat pels dos policies ferits en el marc de les protestes postsentència al que s’hi van afegir SCC i els ultradretans. Una apel·lació que ve de lluny. En concret d’una interlocutòria de 12 de març de 2025 del Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional per la qual es desestimava el recurs de reforma interposat contra una altra interlocutòria, de 19 de febrer de 2025, que denegava la incorporació a les actuacions d’un informe policial anomenat “operació Troia”.
Un atestat elaborat per membres de la Comissaria General d’Informació del Cos Nacional de Policia que embolicava persones com Josep Lluís Alay, Xavier Vendrell, Oriol Soler, Jesús Rodríguez, el president a l’exili Carles Puigdemont, Marta Rovira o Marta Molina. Aquest informe servia als policies per intentar reobrir per un delicte de traïció un cop es va arxivar el passat mes de juliol la causa del Tsunami Democràtic, on eren acusació, perquè el jutge havia prorrogat la instrucció fora de termini. Així, les tres acusacions apel·laven a la sala en entendre que l’Operació Troya relatava uns “fets podrien ser constitutius d’un delicte de terrorisme en la modalitat d’“urbà” i d’un possible delicte de traïció a l’haver pogut participar en els fets potències estrangeres”. En aquest context, els policies, Vox i SCC asseguraven que aquests fets eren nous i, per tant, no es tractava d’obrir una causa nova, sinó investigar-ho en el mateix procediment.
Ni processalment, ni materialment
Els tres magistrats deneguen la pretensió en raonar que no hi ha cap motiu ni processal ni material per incorporar l’informe i continuar investigant un delicte de traïció en base la trama russa. En primer terme, la sala recorda que els dos casos judicials on s’ha investigat la trama russa -el jutjat d’Instrucció 1 de Barcelona i el Jutjat Central d’Instrucció 6 de l’Audiència Nacional- s’han arxivat. A més, els jutges es mostren sorpresos que el Jutjat d’Instrucció 1, que va rebre l’informe Troya, “no deduís testimoni” a l’Audiència Nacional, ni tampoc ho demanessin els perjudicats o acusacions. Els togats retreuen que ara vulguin continuar la causa i no ho demanessin quan els processos judicials estaven vius. “És certament complicat a efectes processals”, ironitzen els jutges.
Pel que fa als arguments materials, els magistrats recorden que l’Audiència Nacional ja va tancar l’any 2020 una investigació sobre una suposada trama russa, basada en retalls de premsa i un testimoni protegit que mai s’ha aclarit qui era. Van ser les diligències 86/19 que es van obrir i tancar sense que mai s’aixequés el secret. Per altra banda, la sala penal recorda la resolució de l’Audiència de Barcelona per la qual es va reafirmar l’arxiu de la trama russa que se seguia en el jutjat d’Instrucció 1. Una decisió amb una evident bufetada al jutge instructor per intentar enredar un tribunal superior i saltar-se l’arxivament obrint una rèplica de la causa que l’Audiència ordenava tancar, amb el truc de la “clonació processal”. Ara tot plegat ja queda tancat sense cap serrell per intentar reobrir una causa molt més que superada.
