Poc a poc i bona lletra. El titular del Jutjat Central d’Instrucció número 5 de l’Audiència Nacional, el jutge Santiago Pedraz ha hagut de recular, encara que sigui temporalment en el polèmic cas Telegram. Aquest dilluns ha dictat una nova providència en què acorda, deixar en espera el tancament de Telegram a Espanya. El magistrat vol tenir clar la incidència de la suspensió del servei. Així, amb caràcter previ a la suspensió temporal dels recursos associats a Telegram, ha demanat a la Comissaria General d’informació del Cos Nacional de Policia un informe sobre la Plataforma Telegram.
El magistrat també sol·licita informació sobre les seves característiques així com sobre la incidència que pugui tenir sobre els usuaris la suspensió temporal que va acordar a la interlocutòria de divendres passat i que ara queda en suspens. La decisió de Pedraz ha aixecat una sorollosa polèmica que abasta des d’un encès debat sobre la llibertat d’expressió i comunicacions, els límits d’una instrucció i el fonament per prendre una mesura d’aquestes característiques sense calcular bé les conseqüències.
Els gegants de la comunicació, al darrera
El procés ha estat tot un despropòsit. Dissabte va ordenar suspendre de manera cautelar l’aplicació de missatgeria instantània Telegram a tot l’estat espanyol. Una decisió presa arran d’una denúncia presentada per Mediaset, Atresmedia i Movistar Plus, els tres gegants de la comunicació a l’Estat, per presumpte ús no autoritzat de contingut audiovisual sotmès a drets d’autor. Els tres grans operadors comunicatius van reclamar al jutge una mesura cautelar perquè es paralitzés l’activitat de l’aplicació de missatgeria creada pels germans russos Pável i Nicolai Dúrov mentre es duu a terme la investigació. Pedraz ho va acordar sense tenir present l’esbarzer mediàtic, polític i jurídic en el que es ficava. De fet, va ordenar la mesura amb l’argument que l’operador no responia a les seves demandes.
