És una institució de poder efectiu i real de l’Estat. Un tribunal especialitzat, que no especial, per on passen els casos més importants i mediàtiques dels que es judicialitzen. Un tribunal que marca l’agenda política, social, econòmica i mediàtica d’Espanya. És l‘Audiència Nacional. Ara, però, no passa pel seu millor moment. De fet, està desbordada. Tant és així que tres dels seus magistrats instructors han posat el crit al cel, fins i tot a través de les seves interlocutòries. Resolucions i providències amb què adverteixen a les parts personades en diverses causes que no tenen prou personal.
Tan greu és la situació que el Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, dirigit per una de les bèsties negres de la judicatura, Félix Bolaños, el passat 17 de febrer, va haver d’arribar a un acord amb el president de l’Audiència Nacional, Juan Manuel Fernández, per intentar aturar el despropòsit. L’objectiu de l’acord és “dur a terme una transició ordenada en el procés d’estabilització de places que ha provocat la sortida d’un nombre rellevant de funcionaris als antics jutjats centrals d’instrucció i a la Sala Penal”.
D’aquesta manera, el ministeri autoritzava que 14 funcionaris interins romanguin en els seus llocs actuals com a “reforç i puguin fer la transició amb els nous titulars d’aquestes places per poder donar continuïtat a la tramitació de les causes”. Tot i això, les queixes continuen, per la sobrecàrrega de treball i la manca de treballadors especialitzats. Fins i tot magistrades d’instrucció, com ara la titular de la plaça tres de la Secció d’Instrucció del Tribunal Central d’Instància –el nou nom del Jutjat Central d’Instrucció 3–, María Tardón, continuen avisant de les mancances.
Tres magistrats premen el botó d’alarma
L’acord del ministeri amb l’Audiència Nacional va arribar després de la protesta soterrada de tres magistrats. Els titulars dels Jutjats d’Instrucció Central 1, 5, i 6 –Luis Francisco de Jorge, Santiago Pedraz i Antonio Piña– advertien en les seves resolucions de febrer que la “manca de personal provocava demores en el funcionament del tribunal”. A més, remarcaven que la sobrecàrrega produïda pels “macroprocessos” encara taponava més el funcionalment d’aquest tribunal. Per això, subratllaven que primarien les qüestions procedimentals més urgents.
L’argument precisament era aquesta estabilització de places que havia provocat una veritable desbandada de funcionaris. Un fet que creava un buit de fins a 45 dies, fins que no es proveís de nou la plaça. El passat 27 de febrer, es va afegir a la queixa Tardón, que també recordava que no podia assignar “casos no urgents” als funcionaris, cosa que comportaria que qualsevol consulta que es fes sobre aquests expedients “provoqués demores en la seva resolució”.
Des de l’Audiència Nacional, el seu president espera que els acords amb el ministeri es compleixin de manera ràpida. I, de retruc, han afegit al paquet de demandes al ministeri dos magistrats d’instrucció més i quatre per a la sala penal, que també pateix cert col·lapse de vistes orals. L’Audiència Nacional, doncs, sense prou tropa per poder afrontar l’allau de macroprocessos que han marcat l’agenda política de la setmana.
