Resolució dura i definitiva de la secció 21 de l’Audiència de Barcelona. En una contundent resolució de 13 pàgines, a la que ha tingut accés El Món, decideix estimar els recursos interposats per totes les defenses, amb una estranya oposició del ministeri fiscal, i donar carpetada al cas de la trama russa del Procés i de l’operació Volhov. Així ha declarat nul·la la interlocutòria del titular del Jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, del passat 21 de juny on obria una investigació per traïció a Artur Mas, Carles Porta, Miquel Casals , Gonzalo Boye, Elsa Artadi, Natàlia Boronat i Josep Lluís Alay. Així mateix, envia la interlocutòria al Tribunal Suprem per donar-li trasllat -perquè té la part que s’havia remès i cal que coneguin tots els pronunciaments derivats de la mateixa causa- a Carles Puigdemont i Francesc de Dalmases, amb la petició d’arxivament.
Només encetar els seus raonaments i fonaments jurídics, els magistrats no amaguen un punt d’indignació davant la rebel·lia del jutge i l’acusen d’utilitzar un “subterfugi processal” i cometre un “frau de llei”. Els togats recorden que aquesta peça es va crear com un “clonació processal”. És a dir, una maniobra per continuar una investigació quan un tribunal superior l’ha tancada. En aquest context, els magistrats Isabel Delgado, Joan Ràfols i Raquel Piquero renyen descaradament al jutge recordant-li que li havien ordenat tancar la instrucció amb efectes del Primer d’agost de 2023. En una decisió que “no admetia, precisament per ser clara i precisa, dubtes quant a la seva interpretació i forma de compliment”. “L’instructor havia de simplement atenir-se al que és ordenat i resoldre sobre els fets objecte d’enjudiciament a la peça separada 2 en la forma que expressament s’indicava”, reblen els magistrats.
“Subterfugi processal”
Els magistrats no s’estan de romanços amb els retrets al jutge que es jubila el pròxim 15 de gener. “Sorprèn, doncs, que ara, utilitzant un subterfugi processal, l’instructor obviï les clares instruccions impartides per aquesta Secció 21 a la seva interlocutòria 1507/24 i traslladi part dels fets que s’investigaven en la peça separada 2 a una nova peça separada que fa derivar de la peça separada Catmon i Igman amb l’excusa que en aquesta van obtenir els telèfons confiscats a l’investigat Víctor Terradellas, el contingut del qual va ser objecte d’anàlisi per la policia judicial i va donar lloc a la peça separada 2″, sentencien sense embuts. De fet, arriben a titllar la maniobra “d’ardit”.
La crítica no es queda aquí, ni de bon tros. En la mateixa línia, la sala insisteix en un paràgraf inèdit, per la seva agror, en una resolució judicial. “És rellevant en tot cas destacar que més enllà de les consideracions generals abocades per l’instructor a l’acte recorregut sobre la guerra híbrida i la ingerència russa, la cita d’informes treballs doctrinals i periodístics, divagacions sobre qüestions polítiques i filosòfiques, així com l’exposició de dades biogràfiques d’alguns investigats, tot això esquitxat amb opinions purament personals de l’instructor i la seva pròpia visió sobre l’evolució històrica del denominat Procés – el que no té rellevància als efectes jurídics penals que aquí interessen – el cert és que quan l’instructor ens introdueix al sisè dels fonaments jurídics de la resolució recorreguda en què considera fets investigats clarament s’observa que aquests són els mateixos que precisament van donar lloc a la incoació de la denominada peça separada 2”. Un argument amb què destrossa les explicacions de l’instructor i com se li ha vist el llautó.
Normes bàsiques, compliment i “sense excuses”
L’esbroncada dels magistrats s’emfatitza quan aprofiten la resolució per explicar les “normes bàsiques del poder judicial”. Una invectiva corrosiva a les maneres de fer del magistrat Aguirre i a la seva pertinaç desobediència a les resolucions dels òrgans superiors. “Serveixi aquest breu repàs bàsic de normes constitucionals, de dret orgànic judicial i processals penals per deixar clar, com bé coneix l’instructor, que les resolucions de l’Audiència Provincial de Barcelona quan resol en segona instància els recursos d’apel·lació interposats per qualsevol de les parts contra les resolucions de l’instructor a l’exercici del seu legítim dret a la interposició dels recursos establerts legalment i impetrant la tutela judicial del tribunal de la segona instància són obligats compliment per a l’instructor”, raonen. “Sense excuses”, subratllen. “I sense que pugui plantejar imaginatives solucions alternatives processals no contemplades pròpiament en les lleis i que en definitiva burlen la decisió prèvia del tribunal, cosa que constitueix un frau de llei”, conclouen.
Més informació ben aviat
