El jutjat d’Instrucció número 2 de Girona ha decidit arxivar la causa contra 27 policies espanyols per les càrregues en sis col·legis electorals de la ciutat durant l’1-O. La justícia considera que els agents antiavalots de la Policia Nacional van actuar “en compliment del seu deure”. Els advocats que van interposar una querella conjunta per les actuacions policials a Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva han recorregut contra la decisió a l’Audiència.
La causa per les càrregues de Girona és una de les poques que quedava oberta per l’1-O. En ple debat per l’amnistia, la lentitud dels processos judicials i els entrebancs deixen la majoria dels agents encausats més a prop de la impunitat. Actualment, hi ha 45 agents de la Policia Nacional processats a Barcelona, 46 guàrdies civils investigats a Mataró i també hi ha un procés obert a Lleida per la mort d’un home que va patir un atac de cor a l’escola del barri de la Mariola.
La justícia considera prescrits els delictes
Segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el jutjat d’Instrucció de Girona va dictar les sis resolucions d’arxiu fa més d’un mes a petició de la Fiscalia. L’Audiència va resoldre en una interlocutòria que només es podia acusar els policies per delictes lleus de lesions i argumentava que, o bé havien prescrit, o bé se’ls podia aplicar l’eximent previst al Codi Penal perquè havien actuat “en compliment d’un deure”.
El portaveu dels advocats voluntaris que van portar les càrregues a la justícia, Albert Carreras, considera que, malgrat la resolució de l’Audiència, els delictes no han prescrit i nega que se’ls pugui aplicar l’eximent del compliment d’un deure. El juny del 2021, el jutjat va deixar els 27 policies nacionals i un agent de la Guàrdia Civil a un pas del judici per les càrregues a Girona i Aiguaviva, mentre que va desestimar la querella de Sant Julià de Ramis. També va acordar dividir la causa en diverses peces separades. Ara l’Audiència ha de decidir si confirma la decisió del jutjat ins
