El cas del Procés va néixer al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona i ha alimentat la resta de les grans causes contra l’independentisme. En concret, la seva instrucció va arribar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) l’Audiència Nacional i al Tribunal Suprem i ha servit per fonamentar les condemnes als presos polítics. Ara arriba l’hora d’aplicar l’amnistia al megasumari, molt entrebancat per l’entrada en acció del jutjat d’instrucció 18 i la dispersió judicial de la instrucció. Però no serà, ni de bon tros, fàcil ni ràpid per a la quarantena de processats.
El motiu és la decisió de l’Audiència de Barcelona –que ja havia rebut l’expedient del jutjat 13 per obrir judici oral– de parar i preguntar si cal aplicar l’amnistia o bé portar la llei de l’oblit penal al Tribunal de Justícia de la Unió Europea o al Tribunal Constitucional. Així, la secció 15 de l’Audiència de Barcelona de decidit donar termini a les parts personades en la causa sobre l’1-O perquè es pronunciïn sobre l’aplicació de l’amnistia i sobre la possibilitat de presentar qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) o una qüestió d’inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional (TC).
Una gran causa
En concret, dona cinc dies a les parts perquè diguin si s’ha d’amnistiar la vintena de processats i deu dies perquè diguin si calen prejudicials. Aquest procediment es dirigeix contra nombrosos ex alts càrrecs del Govern pels preparatius de l’1-O, i deriva de l’escorcoll el 20 de setembre del 2017 a la seu del Departament d’Economia. En total, hi ha més de quaranta investigats, que d’una manera o altra la Guàrdia Civil embolica amb l’organització i difusió directa del referèndum des de la seva tasca política i administrativa. Cal tenir present que les parts són la Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat -favorables a l’amnistia- així com l’acusació popular de Vox, que manté un paper bel·ligerant contra l’amnistia. Les defenses han presentat totes un escrit reclamant l’aplicació de la llei de l’oblit penal.
