La sala penal del Tribunal Suprem, que presideix Manuel Marchena, ha decidit no aplicar l’amnistia als condemnats del Procés en la mateixa línia que el jutge instructor, Pablo Llarena, respecte als exiliats. Ara bé, la decisió no ha estat unànime. De fet, la sentència ha tingut un contundent vot particular subscrit per la magistrada Ana Ferrer. Un vot particular on expressa la seva discrepància amb el parer majoritari dels seus companys i els retreu que no apliquin la literalitat de la llei.
En concret, la magistrada contradiu la resta de magistrats en entendre que la malversació que contempla la sentència de la causa del Referèndum del Primer d’Octubre no es pot identificar amb l’excepció d’aplicació de l’amnistia que incorpora l’article 1 i 2 del text legal. Per tant, no creu que la malversació per la qual van ser condemnats quedin fora de l’àmbit d’aplicació de la nova llei. A més, considera que els seus companys de toga no apliquen “l’orientació a favor del reu” amb el benentès que s’ha d’aplicar sempre en un procediment i en la legislació penal.
La voluntat de la llei
D’aquesta manera, la magistrada sosté que “l’única interpretació raonable de la Llei ens porta a entendre que aquest benefici orientat a procurar el projecte independentista català, és precisament el que la Llei vol amnistiar, aquest és el sentit que sorgeix de la lletra de la norma, excloent-ne només els casos en què en el curs del Procés haurien pogut produir-se desviacions cap a supòsits de corrupció personal“.
En concret, la magistrada opina que la llei volia excloure “els hipotètics supòsits en què, aprofitant aquesta derivació dels fons a favor del projecte polític independentista, algun dels actors hauria procurat un creixement patrimonial, netament monetari o d’ús i gaudi, per a si mateix o per a un tercer”. “En definitiva”, sosté, “un avantatge econòmicament avaluable que apartés els fons de la finalitat secessionista”.
“Ni a la sentència 459/2019, de 14 d’octubre, ni tampoc a la interlocutòria 20107/2023, 13 de febrer, vam esmentar cap possible benefici personal de caràcter patrimonial dels qui en la causa del procés van resultar condemnats com a autors d’un delicte de malversació”, ressalta el vot particular.
El dret del benefici del reu i el TJUE
En la mateixa línia, Ferrer destaca que la resta de la sala obvia aplicar un dels principals generals del dret penal en fer aquesta extensió del benefici personal. D’aquesta manera, considera que la interpretació de la Sala “és contrària a qualsevol possible orientació ‘pro reu’, que, malgrat l’excepcionalitat de l’amnistia, sempre s’ha de conjugar quan es tracta de lleis amb efectes penals”.
D’altra banda, en analitzar l’exclusió que fa la Llei respecte de delictes de malversació que afectin els interessos financers de la UE, la jutgessa es mostra partidària d’elevar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). L’argument és que la sentència suggereix que el fet que es declarés la independència i es constituís una hisenda catalana era un “perill potencial d’escassa durada, derivat d’un projecte que declarem inviable” i que posa en dubte que revestís “prou intensitat per integrar una amenaça greu per als interessos financers de la Unió”. En tot cas, proposa al Tribunal que plantegi una qüestió prejudicial.
