La proposició de llei orgànica d’amnistia pactada entre PSOE, Sumar, ERC i Junts per Catalunya, amb PNB, Bildu i BNG afegits, ha començat la seva singladura parlamentària. Una tramitació que servirà per posar a prova la profunditat de càrrega del text i que uns i altres volen aprofitar per aclarir punts o possibles expressions que poden deixar massa marge d’interpretació o que poden generar diferències importants entre casos. “Són quatre punts el que cal aclarir a través d’esmenes”, insisteixen fonts parlamentàries encarregades de la negociació legislativa més enllà del lawfare.
Les alarmes sobre l’esborrany registrat de la proposició de llei s’han disparat, bàsicament, per tres casos. En un primer terme, la diferència de tracte de la fiscalia antiterrorista de l’Audiència Nacional entre la causa del Tsunami Democràtic i la causa de l’Operació Judes. En segon lloc, el retorn de les multes imposades amb aplicació la llei de Seguretat Ciutadana –la llei mordassa– o qualsevol altre mecanisme i que ja han estat abonades pels sancionats per casos que ara poden quedar emparats per l’amnistia. I, tancant la llista dels dubtes, la responsabilitat civil que s’hagi pogut derivar d’algunes accions penals o processos judicials i administratius.
El mateix jutjat, dues posicions
Possiblement, el cas més inquietant de tots és la diferència de tracte entre els activistes o possibles membres dels Comitès per la Defensa de la República (CDR), afectats per la causa coneguda com a Operació Judes, i els investigats en la causa del Tsunami Democràtic. Tots dos sumaris estan en mans del titular del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, que els vol acusar, a uns i altres, de terrorisme. El que varia d’un cas a l’altre és el posicionament del cap de la fiscalia antiterrorista a l’Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo. Això és el que genera preocupació i alguna suspicàcia. Sobretot, perquè els suposats CDR no tenen cap mena de vincle institucional, al contrari dels encausats en el sumari de Tsunami Democràtic, on es troben el president a l’exili, Carles Puigdemont, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, l’exconseller Xavier Vendrell, o membres destacats d’Òmnium.
Carballo manté un duríssim enfrontament amb l’instructor pel que fa als investigats de Tsunami per terrorisme, una acusació amb la qual el fiscal no està d’acord. En canvi, demana penes de fins a 27 anys de presó, amb càrrecs de terrorisme, per als activistes detinguts en la ràtzia de la Guàrdia Civil el 23 de setembre de 2019, just tres setmanes abans de la publicació de la sentència del Procés. Una diferència de criteri de la fiscalia que no entenen els independentistes que fins ara han negociat la llei. Cal tenir present que en les exclusions de l’esborrany apareixen els casos de terrorisme, definits per la Directiva de la Unió Europea 2017/541 del Parlament Europeu i del Consell de 15 de març de 2017, relativa a la lluita contra el terrorisme. Un text que defineix amb precisió les conductes que poden ser tipificades com a delictes greus de terrorisme.
El fet que hi hagi una doble vara de mesurar sobre què es pot considerar terrorisme en el marc del Procés és el que més preocupa als negociadors de la llei. La posició de la fiscalia ha estat un avís a navegants de com es poden interpretar els fets. Una acusació de desordres públics, com la que reclama el ministeri públic per a la causa del Tsunami, permetria que els imputats entressin, ara com ara sense cap mena de dubte, en l’amnistia. Però, en cas d’acusació de terrorisme, no està tan clar.
El paradigma de tot això és l’Operació Judes. Malgrat que tothom donava per fet que entraven en l’amnistia, la petició de delictes i penes del ministeri públic ha fet aixecar dubtes. El ministeri públic, una estructura jeràrquica que penja del fiscal general de l’Estat –nomenat pel govern espanyol–, vagi a totes contra els imputats del cas Judes quan la llei ja ha estat pactada i la investidura de Pedro Sánchez possibilitada. I en un cas en què fins i tot la Guàrdia Civil evita afirmar que hi havia explosius. “Cal precisar més les coses”, admeten les fonts consultades. I més tenint present que el ministeri públic hauria d’actuar amb unitat de criteri.
Multes i responsabilitats civils
L’altre gran dubte sobre la llei d’amnistia és el que preocupa els responsables de la Caixa de Solidaritat, que asseguraven que la llei d’amnistia havia de permetre el retorn de les multes i sancions administratives que s’han imposat en el sistema repressiu contra el Procés. Però el text, ara com ara, no és prou clar ni contundent. De fet, alguns interpreten que, amb l’actual redactat, es podria entendre que s’arxiven expedients, per exemple de la llei mordassa, però que les sancions pagades no es retornen. La temença actual és el que buscaran rebaixar en la negociació de les esmenes.
Un dels altres neguits és la responsabilitat civil que es derivin dels processos penals amnistiats. Una qüestió que ha sorgit amb força en dos debats celebrats al Col·legi de l’Advocacia de Barcelona arran de la llei d’amnistia. Els actuals relators del text asseguren que l’article 8 ja marca molt el terreny de joc en declarar “extingides les responsabilitats civils i comptables derivades” dels tribunals o fins i tot dels Tribunals de comptes. Ara bé, concreten que queden fora les que “ja hagin estat declarades en virtut de sentència o resolució administrativa ferma i executada”. Pel que fa als particulars, l’amnistia “deixarà sempre fora de perill la responsabilitat civil que pugui correspondre pels danys soferts pels particulars, que no se substanciarà davant la jurisdicció penal”. És a dir, que obligarà a aquells que considerin que han patit danys a obrir un procés civil de reclamació.
