Batalla a l’alta judicatura espanyola arran de la llei d’amnistia. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha anunciat aquest dimarts que el plenari de la institució debatrà i votarà l’informe a la proposició de Llei d’amnistia que ha demanat la Mesa del Senat, a la reunió ordinària de dijous que ve 21 de març. Una trobada on els togats han de decidir sobre les propostes d’informe plantejades pels vocals ponents Wenceslao Olea i Mar Cabrejas. El debat se celebrarà una setmana després que el Congrés aprovi la llei abans de remetre-la a la cambra alta.
Es tracta de dos informes que arriben a diferents conclusions. Fins i tot, un dels informes critica que l’altre s’arrogui competències com fer un examen de constitucionalitat prèvia de la proposició de llei. Una decisió que aniria més enllà de les competències del Consell a l’hora d’emetre informes d’aquestes característiques. L’informe d’Olea carrega sense embuts contra el redactat de la llei -l’acusa de “tècnicament deficient”– i, en canvi, el de Cabrejas, tot i algún matís, avala el contingut del text. Els arguments tècnics i jurídics traspuen, sobretot, en l’informe d’Olea, el discurs polític de la dreta extrema espanyola. De fet, admet sense romanços que la llei no s’aguanta per enlloc.
Batussa per la constitucionalitat de la llei
Segons Olea, la llei és inconstitucional. Així afirma que la Constitució, “en excloure de manera conscient l’amnistia, exigeix al legislador que justifiqui l’adequació de la proposició de llei orgànica a tots i cadascun dels valors, principis i condicions que la norma fonamental imposa a la potestat legislativa, cosa que no s’aprecia al text de la norma projectada”. En aquest sentit, emfatitza que “cap dels preceptes legals vigents, ni la doctrina del Tribunal Constitucional, ni la jurisprudència del Tribunal Suprem no permeten concloure que l’amnistia estigui reconeguda en el nostre dret”.
Aquest posicionament és rebatut amb duresa per Cabrejas. En el seu informe, defensa la constitucionalitat de la norma. Així sosté que “el silenci constitucional respecte de l’amnistia no vol dir que hi hagi un buit jurídic”. En aquesta línia, recorda la importància de l’article 66.2 de la Constitució espanyola, que atribueix a les corts generals la potestat de legislar. “Sinó existeix o existint una prohibició expressa a la Constitució per aprovar una amnistia, el legislador pot adoptar aquest tipus de mesura”, argüeix la vocal. Tot i que admet que haurà d’estar subjecta a límits derivats de la Constitució. La vocal fa una passa més enllà i contesta amb contundència els que afirmen que “legislar no és amnistiar”. “El nostre sistema constitucional el concepte de llei es construeix a partir d‟elements formals (òrgan i procediment) i no de les qualitats materials del contingut”, il·lustra. En definitiva, “una llei d’amnistia és excepcional, retroactiva i temporal, però això no la priva de la qualitat de llei”.
La forma de la llei, també en debat
Pel que fa a la tramitació parlamentària escollida, la proposta d’informe d’Olea considera que és “arbitrària i que no se’n motiva la urgència, i s’ha d’haver optat per la via del projecte de llei, atesa l’excepcionalitat jurídica i la transcendència social de l’assumpte”. A més, l’acusa de soscavar el dret a la igualtat. Per altra banda, titlla “d’inadmissible que el Poder Legislatiu pugui deixar sense efecte les decisions adoptades pels Tribunals”. De fet, només veu constitucional els indults.
En canvi, Mar Cabrejas no ho veu igual. Ans al contrari, la vocal insisteix que la “constitucionalitat d’una llei d’amnistia implica acreditar que busca una finalitat legítima que justifica de manera objectiva i raonable la diferència de tracte” i només s’ha veure afectada per un judici de constitucionalitat. Però Cabrejas, se les té amb el seu company de Consell perquè li recorda que decidir sobre la constitucionalitat de la llei “excedeix la funció consultiva del Consell General del Poder Judicial”. “No correspon a aquest òrgan constitucional la competència per aplicar un cànon o test de constitucionalitat a una iniciativa legislativa que ja ha iniciat la seva tramitació parlamentària”, argumenta la vocal.
