La llei d’amnistia ja té més d’un any de vida. Després d’un llarguíssim part, la seva aplicació ha estat entrebancada, i no va ser fins a finals del passat juny que el Tribunal Constitucional la va avalar. De fet, encara estan pendents de resolució recursos d’empara al TC dels condemnats o investigats per malversació al Tribunal Suprem o al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) o els imputats en l’Operació Judes a l’Audiència Nacional, els acusats al Tribunal de Comptes o fins i tot, el cas d’una senyora processada per lluir un llaç groc en una mesa electoral. Són casos que esperen la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Situacions que contrasten amb la facilitat amb què s’han amnistiat policies i guàrdies civils per la seva actuació violenta l’1-O.
Però hi ha un cas especialment clamorós, i és el dels membres de la Sindicatura Electoral del Primer d’Octubre. Els acadèmics que avalaven la correcció del procés electoral del Primer d’Octubre i que encara estan pendents no només de l’amnistia sinó d’un segon judici, perquè el primer van ser absolts, però un recurs de la fiscalia va portar l’Audiència de Barcelona a revocar l’absolució de primera instància. L’acusació del ministeri públic és per suplantació i per desobediència. El periple judicial d’aquest cas, a més, s’ha complicat per les vicissituds polítiques i professionals que han viscut els processats amb canvis d’aforament o, fins i tot, en el cas de Jordi Matas, en un canvi de posició de la fiscalia en una demanda civil en defensa del seu honor.
Cinc acadèmics de la UB
El cas dels Síndics de l’1-O és un manual de l’absurda repressió independentista. Tots cinc – Tània Verge, Marc Marçal, Marta Alsina, Josep Pagès i Jordi Matas– van ser jutjats per desobediència i usurpació de funcions. La Fiscalia demanava 9 mesos de presó per un delicte de desobediència regulat al 556.1 del Codi Penal i dos anys de presó pel delicte d’usurpació de funcions públiques previst a l’article 402 del mateix codi. A més, hi afegeixen multes i inhabilitacions especials, que, per a un acadèmic universitari, encara podria ser més greu, tenint present que ni Oriol Junqueras ni Raül Romeva han pogut tornar a fer classe a la universitat pública. Tots van ser absolts de les acusacions. Però, després d’un recurs de la fiscalia, la secció vuitena de l’Audiència de Barcelona va ordenar repetir el judici en estimar la nul·litat de la vista. Es va demanar un aclariment de la sentència perquè era confosa pel que fa al recurs que es podia interposar.
Un cop aclarit el dubte, va prosseguir el procediment per celebrar un nou judici. Entremig van canviar les defenses, a més, s’hi va afegir un problema d’aforament perquè Pagès és diputat a les Corts per Junts, i per tant, li corresponia el Tribunal Suprem, o Tània Verges, com a consellera, li pertocava el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Com que el nou judici no s’ha celebrat, la causa es manté encara al Jutjat 11, que és on creuen les defenses que cal aplicar l’amnistia i on han presentat diversos escrits esperonant la seva aplicació.
Sense notícies de la justícia
El titular del Jutjat Penal número 11 de Barcelona mostra una estranya resistència a aplicar la llei de l’oblit penal als membres de la sindicatura electoral del Primer d’Octubre. Les defenses, un punt desesperades, van presentar sengles escrits reclamant que s’apliqui d’una vegada l’amnistia a la vista que, tot i haver estat sol·licitada, dorm el son dels justos a l’oficina judicial. Ha acabat l’any judicial, i encara esperen la resposta.
Respecte el darrer escrit presentat, el jutge va dictar una nova providència, d’una sola pàgina, el passat mes d’abril, en què lluny de rectificar la postura de la inacció es remet a una altra providència del 30 de setembre de 2024. Una resolució que va fer empipar les defenses perquè no tenia res a veure amb l’amnistia ni amb les dilacions de l’aplicació de la llei. De fet, era un document que només proveïa uns recursos de dos dels síndics, Marc Marsal i Tània Verges, interposats el 13 de desembre de 2023, molts mesos abans que la llei d’amnistia fos aprovada.
Espera el TJUE?
“Farà un any i encara està sense resoldre”, lamenten els lletrats tot recordant que l’aplicació correspon d’ofici i que, a més, en aquest cas ja s’ha instat de part i no només una vegada. “És simplement negar-se a resoldre”, conclouen els advocats i els acadèmics. De fet, els Síndics havien arribat a posar sobre la taula obrir accions penals contra el jutge per aquesta resistència a aplicar la llei.
Una opció que ara per ara no prendran perquè especulen que el jutge espera resolucions concretes del Tribunal de Justícia de la Unió Europea respecte a les qüestions prejudicials presentades per tres instàncies judicials i una administrativa. Una situació que frega l’abús processal perquè el jutge s’ha estalviat de presentar-la i així ha esquivat el posicionament de les parts en un procés nou. A més, la curiositat és que un dels Síndics, Marc Marçal, va ser un dels advocats que va defensar l’amnistia en els processats pel Tribunal de Comptes davant del TJUE en la vista del passat 15 de juliol a la seu de la cort europea.
Casos individualitzats
Val a dir que, el cas dels Síndics encara s’ha complicat més pels canvis i situacions concretes de cada acusat. Així, Verges va ser nomenada consellera i el seu cas, en principi, havia d’anar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i ara encara com a diputada té el mateix aforament. El cas de Pagès és similar, però, amb la diferència que el seu escó és al Congrés i, per tant, l’aforament, correspon al Tribunal Suprem, sempre que la cambra concedeixi el suplicatori.
Per la seva banda, el politòleg Jordi Matas ha vist com la fiscalia li girava l’esquena en una demanda en defensa del seu honor per una publicació que recordava una denúncia per assetjament a la Universitat que va ser arxivada, fins i tot, pel claustre universitari. El cas va ser recuperat paral·lelament a la negociació de la llei d’amnistia i es va interposar la demanda perquè entenien que atemptava al seu honor. Després d’aclarir el cas i els marges del judici en les audiències prèvies, un canvi de jutge i de posicionament de la fiscalia abans d’iniciar la vista oral, va complicar el cas. Finalment, la demanda es va desestimar i ara es troba en mans de l’Audiència de Barcelona, a través d’un recurs d’apel·lació que podria marcar doctrina.
