Nou escrit de la defensa de Josep Lluís Alay, cap de l’oficina del president a l’exili, Carles Puigdemont, al jutge Manuel García Castellón, titular del jutjat central d’instrucció 6 de l’Audiència Nacional, que l’ha imputat per terrorisme en la causa del Tsunami Democràtic. Si ahir presentava un escrit, avançat per aquest diari, on irònicament plantejava una sèrie de qüestions que posaven en dubte la instrucció, aquest dimecres hi ha hagut una segona part, amb un escrit que destapa el nyap de l’acusació per terrorisme en la interlocutòria del passat dilluns.
En aquest escrit, al qual ha tingut accés El Món, l’advocat d’Alay, Gonzalo Boye, fa com en el judo i aprofita la força del contrari per donar la volta al cas i bloquejar la instrucció abans que comencin les declaracions i les consegüents peticions de mesures cautelars que podrien ser de presó. Així, utilitza la mort d’un turista francès a l’aeroport del Prat per un infart i la directiva de la Unió Europea que esmenta el jutge per desmuntar no només l’acusació, sinó tota la instrucció. De fet, l’escrit deixa entreveure que García Castellón hauria estat, com diuen a Madrid, “pillao con el carrito del helao”, perquè es basa en una norma- una directiva europea- que ell mateix hauria incomplert.
S’ha complert amb la directiva europea?
En la seva interlocutòria, el jutge García Castellón aplicava la Directiva contra el Terrorisme 2017/541 del Parlament Europeu i la del Consell de 15 de març del 2017. Així volia justificar les imputacions no només d’Alay, sinó del president a l’exili, Carles Puigdemont, de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, també exiliada, o el secretari de la Mesa del Parlament, Ruben Wagensberg, entre d’altres. Ara bé, el nou escrit emfatitza el contingut d’aquesta directiva i constata que el jutge no n’ha fet gens de cas per complir amb els requisits d’aquesta norma per considerar un fet com a delicte de terrorisme.
Per això demana les diligències que s’han dut a terme en compliment d’aquesta directiva, en concret de l’article 26, que regula els drets de les víctimes residents en un altre estat membre de la Unió. Aquest article obliga l’Estat on s’ha registrat el suposat atemptat terrorista a “a donar a les víctimes tota la informació sobre els seus drets i els serveis de suport i els sistemes d’indemnització disponibles”. “En aquest sentit”, continua l’article, “els estats membres de què es tracti adoptaran les mesures necessàries per promoure la cooperació entre les seves autoritats competents o organismes de suport especialitzat, a fi de garantir l’accés efectiu de les víctimes de terrorisme a aquesta informació”. És aquest punt el que la defensa d’Alay considera clau per saber i tenir coneixement de si en els quatre anys que ha durat la investigació s’ha complert amb aquesta obligació legal i jurisdiccional.
On són els papers?
Per això, abans de continuar la instrucció, Boye exigeix al jutge tota la documentació del cas i en concret, si s’ha complert amb la normativa europea en casos d’investigacions per terrorisme, si s’han ofert accions legals a la família de la víctima del que el jutge considera una mort per terrorisme. “És d’esperar que s’hagi actuat conforme al dret de la Unió perquè, si no fos així, la mera existència i forma de tramitar aquest procediment ens estaria arrossegant a un procediment d’incompliment amb les conseqüències que això tindria per al dret de la Unió i la imatge de la justícia en conjunt”, alerta la defensa d’Alay.
És a dir, que la maniobra del jutge per esquivar l’amnistia i encabir terrorisme en els processats pel Tsunami quedaria al descobert, perquè no s’hauria complert un dels requisits principals a què obliga la directiva en aquest tipus d’instruccions. Amb l’agreujant que la investigació fa quatre anys que és oberta. Aquest fet deixa afeblida una de les tàctiques del jutge que es destil·laven de la interlocutòria d’imputació i és obrir la via d’una qüestió prejudicial de la llei d’amnistia en el cas del Tsunami davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
“No pot existir un procediment per presumpte delicte de terrorisme en què a més es vinculi aquests fets amb la mort d’una persona i que, al mateix temps, no s’hagués complert, en més de 4 anys, amb el que preveu el ja esmentat article 26 que estableix unes obligacions estatals, però que recauen en aquest instructor respecte una presumpta víctima d’un delicte de terrorisme”, conclou l’escrit.
