L’aprovació del dictamen de la proposició de llei orgànica d’amnistia ha encetat una nova etapa. Des de dijous al migdia, moment en què la comissió de Justícia del Congrés va certificar l’acord entre el PSOE, ERC i Junts per tirar endavant la llei d’oblit penal per als independentistes, han començat la numerologia. La intenció és afinar, en la mesura possible, quan podrien tornar els exiliats, com ara el president Carles Puigdemont, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, o l’exconseller i actual eurodiputat Toni Comín.
Les previsions més optimistes situen la possibilitat del retorn, pel capbaix, a finals de maig o principis de juny, just en plena campanya de les eleccions europees. Però, ningú gosa marcar-ho en vermell al calendari, perquè el procediment es podria dilatar amb maniobres jurisdiccionals. La complicitat de l’alta magistratura amb els posicionaments polítics més bel·ligerants contra la llei, representats pel PP i Vox, així com la seva cohort mediàtica i empresarial. Les maniobres o travetes de part de la cúria togada podrien alentir l’aplicació de l’amnistia, segons algunes fonts consultades, fins a la tardor d’enguany. La conducta dels jutges és la clau per a un retorn amb garanties.
El primer entrebanc de l’amnistia, al Senat
El tràmit de dijous era el tret de sortida al procediment legislatiu per aprovar la llei. El sistema d’urgència escollit reglamentàriament per accelerar l’entrada en vigor redueix a la meitat els terminis que preveu el reglament del Parlament i estalvia els tràmits consultius. Així, el text s’aprovarà en el plenari de la cambra baixa que la Mesa que presideix Francina Armengol programi per al pròxim 14 de març. De fet, en el debat de la llei es poden introduir vots particulars, però cap dels partits implicats en el text de la llei té intenció de presentar-ne i modificar el text aprovat dijous. Un cop aprovada pel Congrés, la llei passa a una nova pantalla, el Senat.
La majoria del PP a la cambra alta servirà als nacionalistes de la dreta espanyola per entrebancar la llei seguint les ordres del seu líder Alberto Núñez Feijóo. Els populars han pensat tota mena de tàctiques i filibusterismes per fer endarrerir l’aprovació definitiva de la llei. En un primer moment, la majoria popular del Senat ja va modificar el reglament per evitar que es tramités per la via d’urgència. Per altra banda, han reclamat informes als lletrats de la cambra alta sobre l’admissió a tràmit de la llei, quan arribi i facin un examen preventiu de la constitucionalitat de la llei. A més, el PP juga amb l’informe de la Comissió de Venècia, que l’únic retret que feia a la llei és que li calia mes debat i de negociació per assolir més consens polític.
Dos mesos encallada al Senat
Si se superen aquests dos esculls, amb tot el joc de recursos i peticions de reconsideració, la Mesa del Senat ha de decidir quina comissió tramita la llei. És a dir, si la comissió legislativa que ha de debatre la llei ha de ser la de Justícia o la comissió Constitucional. Sigui com sigui, el Senat només podrà entretenir la llei poc més de dos mesos. Per tant, a mitjan maig haurà de tornar al Congrés, i tot apunta, que la majoria al Senat vetarà el text perquè calgui aquesta segona votació a la cambra baixa. Una decisió irrellevant, perquè el Congrés haurà de tornar a votar el mateix text que es presentarà el 14 de març.
Una de les altres possibilitats és que la cambra alta proposi esmenes, un fet que pot alentir una mica més la tramitació legislativa final, perquè les esmenes s’haurien de debatre i votar. Un cop celebrada la votació, la mesa completarà el procediment de sanció de la llei i la seva publicació al Butlletí Oficial de l’Estat, quan entraria en vigor. El càlcul és, doncs, que com molt a finals de maig la llei permetés teòricament la tornada dels exiliats.
La fase dels tribunals, segon entrebanc per a la llei d’amnistia
Però la història no acaba aquí. Ben segur, un cop s’arribi a la publicació de la llei, les formacions parlamentàries contràries -només calen 50 diputats- en el termini de tres mesos podran presentar el recurs d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional, tot i que no suspendria l’execució de la llei. A més, un cop resolgui el recurs, la resolució portarà el segell de cosa jutjada. Mentrestant, amb la llei a la mà, els que podrien ser objecte de l’amnistia poden instar la seva aplicació.
De fet, la fiscalia també. Tant és així que el ministeri públic fa tres mesos que va demanar a diferents fiscalies un excel amb els casos susceptibles d’entrar en la llei. La fiscalia de Barcelona, la que té més casos, va demanar una mica més de temps. El sistema d’arxiu de fiscalia no permet portar un registre informàtic de causes que puguin entrar en l’amnistia, i ha esdevingut un veritable treball d’orfebreria localitzar tots els casos, entre condemnes, processos oberts, conformitats o arxius provisionals.
En tot cas, qualsevol qui cregui que el seu cas pot ser susceptible d’acollir-se a l’amnistia ho ha d’instar al tribunal sentenciador. I aquí entra l’altre roc a la faixa que es guarda la judicatura, la qüestió d’inconstitucionalitat. És a dir, la pregunta que pot adreçar cada jutge que tingui un cas en què se li reclami l’amnistia al Tribunal Constitucional, sobre si la seva aplicació podria vulnerar la Constitució o algun dels drets i llibertats recollits a la carta magna. El darrer graó seria platejar a la justícia europea una qüestió prejudicial. De tota manera, la llei d’amnistia preveu que tant si es presenta una qüestió al TC com si es fa als tribunals europeus no se suspendria, teòricament, l’execució de l’amnistia. De tota manera, el control processal d’aquestes qüestions quedarien en mans de les oficines judicials, que, en el pitjor dels casos, en podrien endarrerir l’aplicació algunes setmanes.
