Els propietaris de la Banca Privada d’Andorra, els germans Higini i Ramon Cierco, han presentat una demanda a l’Audiència Nacional per la que reclamen 141.604 .000 d’euros a l’Estat espanyol. Una entitat que es va veure embolicada en l’Operació Catalunya en tant que la policia patriòtica els va fer xantatge per obtenir comptes corrents de líders sobiranistes. Un dur escrit de 149 pàgines, al qual ha tingut accés El Món, registrat davant la sala del contenciós administratiu, retreuen les maniobres de l’Estat per intervenir el Banco de Madrid, la seva filial espanyola, l’any 2015 per suposat blanqueig. Una intervenció que va arrossegar el tancament del BPA sense que cap investigació judicial ni administrativa hagi pogut acreditar-ne res sis anys després.
La demanda enceta la seva reclamació recordant que el mes de març de l’any 2015, el Banc d’Espanya va acordar la intervenció de Banco Madrid, després que l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) acordés la intervenció de la matriu de BPA. Tot plegat, pel “desencadenant aparent de les intervencions esmentades va ser la decisió de la Financial Crimes Enforcement Network (“FinCEN”) del Departament del Tresor dels Estats Units, de considerar BPA com una institució financera estrangera sotmesa a preocupació de primer ordre en matèria de blanqueig de capitals”. Un expedient sempre sotmès a l’ombra del dubte de la pressió espanyola per aconseguir-lo per contrarestar el Procés sobiranista.
Els advocats remarquen que “després de la intervenció acordada pel Banc d’Espanya, i, gairebé immediatament després, la sol·licitud de declaració de concurs de creditors formulada pels administradors provisionals de l’entitat designats pel Banc d’Espanya, va arribar la fase de liquidació de Banco Madrid, que també va ser sol·licitada al Jutjat”. La decisió de liquidar es va prendre, segons la demanda, malgrat que “la situació liquiditat i solvència de Banco Madrid, en el moment de la seva intervenció, era molt superior als mínims legalment exigits i fins i tot malgrat la existència de mesures més proporcionades i menys costoses per a clients i accionistes de l’entitat a fi d’actuar davant de les presumptes conductes incomplidores amb la normativa de blanqueig de capitals“.
Després de tot, la demanda retreu i remarca que entre quatre i sis anys després “tots els procediments judicials i administratius iniciats en relació amb el presumpte incompliment d’obligacions en matèria de blanqueig de capitals per Banco Madrid (que va ser la causa motivadora de la intervenció de la entitat) han conclòs sense declarar l’existència de cap il·lícit per part dels seus administradors”.
En concret, els advocats aporten la interlocutòria, de 3 de juliol de 2019, de la secció 16a de l’Audiència Provincial de Madrid, amb què va ratificar el sobreseïment prèviament dictat pel Jutjat d’Instrucció número 38 de Madrid el 7 de febrer de 2019, en relació amb la causa oberta per presumpte blanqueig de capitals per part de la direcció de Banco Madrid. També aporten el procediment sancionador de caràcter administratiu que va ser incoat pel SEPBLAC, el servei de prevenció de blanqueig de capitals del Banc d’Espanya, que va finalitzar amb sobreseïment respecte de la totalitat dels administradors del Banc. De fet, la darrera resolució és del passat 18 d’agost de 2021.
L’operació del Banc de Madrid s’incardina dins una maniobra de l’Estat de l’any 2015 que s’enmmarca dins de la trama andorrana de l’Operació Catalunya. Tot comença davant la negativa de l’entitat a donar dades de la família Pujol Ferrusola i d’altres líders independentistes a través de la suposada policia patriòtica organitzada contra el Procés amb Jorge Fernández Díaz a la cúpula d’Interior. Ara bé la practica un dels principals sospitosos de l’operació, l’inspector Celestino Barroso, agregat d’Interior a l’ambaixada espanyola a Andorra que va començar les pressions a l’equip de direcció del BPA. Un agent amb immunitat diplomàtica que no pot ser interrogat perquè caps dels successius governs espanyols el protegeixen. De fet, és una organització que s’ha descrit en la instrucció arran de l’espionatge a Luis Bárcenas, extresorer del PP, en el marc de l’operació Kitchen.
Ara els antics propietaris del Banc reclamen una indemnització al Banc d’Espanya de 141,6 milions d’euros, amb els interessos corresponents i condemna a costes a l’entitat pública financera espanyola.
