El gran think tank de l’Estat, el Real Instituto Elcano, està convençut que el Procés sobiranista a Catalunya ja gairebé no fa ni pessigolles a la imatge internacional d’Espanya. Aquest centre de pensament estratègic que presideix Felip VI, amb els expresidents del govern i els exministres de Defensa, havia destacat aquest problema com a punt feble d’Espanya en els seus documents els darrers anys, i ara ja no ho veu així. Així, en l’informe anual España en el mundo 2022: perspectivas y desafíos en democracia, derechos y ciudadanía, que es presentarà el proper 13 de gener i al qual ha tingut accés El Món, deixa clar que els problemes de la diplomàcia espanyola són altres abans que no pas el Procés.
En aquest sentit, l’estudi assegura que “és possible entreveure una dinàmica més positiva expressada en la lenta però progressiva distensió en el front independentista català (que a penes afecta ja la política exterior espanyola)“. Una anàlisi que apareix també en un altre apartat de l’estudi, centrat en la imatge exterior d’Espanya, on anteriorment hi havia el Procés en una llista d’elements que afectaven a l’estabilitat reputacional espanyola en els darrers anys però que han estat rellevats per altres. L’informe es va aprovar pel patronat de l’institut el passat 16 de desembre.
En concret, el mateix think tank reconeixia que tot i el relleu del popular Mariano Rajoy per Pedro Sánchez no s’ha constatat “cap canvi de fons” però que la “forta polarització sobre gairebé totes les qüestions domèstiques no ajuda” a mantenir una bona imatge d’Espanya. En aquest sentit, apunta que la polarització política “se suma a d’altres desenvolupaments negatius del darrer quinquenni, com l’eclosió del conflicte independentista català l’any 2017 o els dos semestres de bloqueig governamental del 2016 i 2019 després de dues investidures fallides”.
És a dir, que l’Elcano dona per amortitzat el Procés com a amenaça a la imatge internacional de l’Estat espanyol substituïda per la polarització política o el gran nombre de sentències condemnatòries del Tribunal Europeu de Drets Humans dictades el 2021 en relació a tortures o processos penals sense garanties. Dos elements que sí que segons els analistes de l’Elcano fan patir per la reputació d’Espanya en l’àmbit internacional. Tot i això, no fa cap referència al procés judicial a l’exili ni al fiasco de la perseguida detenció del president Carles Puigdemont per part de la màxima judicatura espanyola.
En aquest marc, el think tank destaca com a elements inquietants per a la diplomàcia espanyola “els forts atacs de l’oposició a la gestió de la crisi fronterera amb el Marroc la primavera del 2021, el pla de recuperació presentat a Brussel·les, la nacionalització de debats sobre Amèrica Llatina –i en particular sobre Veneçuela–, l’augment de referències euroescèptiques en els missatges de Vox i les creixents discrepàncies públiques entre els partits de la coalició de govern sobre aquestes qüestions”. Tot i que argüeix que aquesta confrontació és més “retòrica que real” i que fins i tot és saludable per a la democràcia, sí que a hores d’ara preocupa més que no pas el Procés o la situació econòmica.
Curiosament aquest estudi relaciona un altre informe molt extens sobre el Procés sobiranista, que data a data rememora les fites més importants. De fet, la darrera entrada és del 26 de juliol del 2019, quan referencia una enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), l’organisme estadístic de la Generalitat, que conclou que només el 34% dels enquestats aposta per un Estat independent, i en destaca que és el “nivell més baix” des de feia 7 anys abans d’iniciar-se el procés sobiranista i que va arribar a ser del 48,5% l’any 2013. I afegeix que “dies abans s’havia publicat l’estadística del Col·legi de Registradors que assenyalava que el saldo negatiu d’empreses amb seu a Catalunya des del gener del 2017 s’elevava a 4.080”.
L’estudi abasta tota una prospectiva des de diversos camps i matèries del paper d’Espanya en el concurs internacional i com actor multilateral, no només en el si de la Unió Europea sinó en estructures com l’OTAN o l’ONU. Entre els analistes signants s’hi compten els investigadors Jessica Almqvist, Carmen González Enríquez, Ignacio Molina, María Solanas o Jorge Tamames entre molts d’altres. El Patronat del Real Instituto Elcano el presideix honoríficament Felip VI i en formen part cinc ministres, expresidents del govern espanyol, exministres de Defensa i els presidents o consellers de delegats de les grans empreses de l’Íbex 35.
