El ple de Tribunal Constitucional analitzarà demà les recusacions contra els nous magistrats presentades pel president d’ERC, Oriol Junqueras. A més ho farà a corre-cuita. Aquest vespre, la secretaria general tècnica ha enviat una addició a l’ordre del dia de demà del plenari per tal de posar fil a l’agulla, en l’incident de recusació per manca d’imparcialitat que Junqueras va interposar conjuntament amb l’exconseller Raül Romeva i l’exconsellera Dolors Bassa. Tots tres van recusar els magistrats Concepción Espejel i Enrique Arnaldo, que van prendre possessió de la toga del Tribunal Constitucional el passat 18 de novembre, a proposta del Congrés dels Diputats.
Tot i que aquest plenari té diverses tasques relacionades amb el Procés, com diversos recursos del president Carles Puigdemont, del líder d’Òmnium, Jordi Cuixart, i de l’exvicepresident del Parlament, Josep Costa, segons ha pogut saber El Món s’ha fet una addenda a l’agenda. Així que la recusació s’afegirà a tot incidents per canvis de criteri i vulneració de drets fonamentals en els seus procediments penals així com conculcació de drets polítics que el tribunal estudiarà demà. El ponent de l’incident de recusació serà Pedro González Trevijano, un catedràtic de dret constitucional. La rapidesa de la tramitació ha estat extraordinària donat que l’incident es va presentar el passat dos de desembre. La rapidesa de la tramitació és per no deixar sense quòrum el Tribunal per poder discernir sobre els afers del Procés. La decisió d’aquesta recusació serà el senyal per les recusacions presentades ja per Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí.
Junqueras entenia que tant les declaracions públiques dels dos magistrats com les seves relacions personals i d’afinitat ideològica denoten una “clara predisposició o prejudici favorable a les tesis defensades per les acusacions i desfavorable, en canvi, als plantejaments de la seva defensa”. Aquest fet hauria de fer-los abstenir de participar en els pronunciaments que el Tribunal Constitucional té pendents de resoldre pel que fa als recursos d’emparament efectuats sobre la sentència del Tribunal Suprem.
També interpreten que s’estaria incorrent en una vulneració dels drets fonamentals al jutge ordinari predeterminat per la llei, a un procés públic en plena igualtat i amb totes les garanties, el dret a un tribunal imparcial, el dret a un efectiu recurs i, en definitiva, a l’existència d’una veritable tutela judicial efectiva al sí d’un procediment just o equitatiu, recollits a la Declaració Universal de Drets Humans de 10 de desembre de 1948 (art. 10), al Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 16 de desembre de 1966 (arts. 2.3 i 14.1), al Conveni Europeu dels Drets Humans de 4 de novembre de 1950 (art. 6, 13 i 14), a la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, de 12 de desembre del 2007 (art. 47), i a l’article 24 de la Constitució Espanyola.
