El Tribunal Suprem ha desestimat adoptar mesures cautelars de suspensió de l’acord de la Junta Electoral Central (JEC) del 20 de gener del 2022 en el marc del cas del diputat de la CUP Pau Juvillà, ja inhabilitat. La cambra catalana havia demanat mesures cautelars en considerar que no existeixen normes que puguin sustentar la restitució de la condició de diputat de Juvillà. En el seu recurs, el Parlament havia subratllat que impossibilitat de prejutjar el fons de l’assumpte, que és si la JEC, un òrgan administratiu de l’Estat té més potestat que el propi Parlament per decidir l’execució de la inhabilitació d’un diputat.
El Parlament també ha insistit en què retirar l’acta de diputat a Juvillà sense haver-hi sentència ferma causava una afectació sobre drets fonamentals del parlamentari, la composició de la cambra i la presumpció d’innocència. Per la seva banda, segons la interlocutòria, la JEC al·lega que no hi ha risc que en el moment de dictar sentència es privi d’eficàcia la decisió judicial que es dictamini. L’òrgan defensa que el manteniment de l’efectivitat de l’acord de la JEC no crea una situació irreversible que faci perdre la seva finalitat al recurs que el Parlament hi ha presentat en contra.
Restauració de la condició de diputat
La interlocutòria apunta que si en examinar el fons de l’assumpte s’estima la il·legalitat de l’acord de la JEC això conduiria a la seva anul·lació, així com a les conseqüències derivades de la mateixa. Així mateix, el Suprem diu que no es pot afirmar que la resolució que posi fi al procés impedeixi la restauració d’aquest dret i no es pugui fer efectiva.
Per tot això, el tribunal descarta la irreversibilitat i rebutja l’aplicació automàtica de la suspensió cautelar perquè tindria com a conseqüència “la inaplicació pràctica en molts supòsits de les causes d’inelegibilitat” previstes a la LOREG, i fins i tot en altres casos de pèrdua d’escó. “Un cop concedida la suspensió cautelar, només caldria dilatar la tramitació del procés fins a la finalització de la legislatura”. El tribunal recorda a més que com que Catalunya no té una llei electoral pròpia les eleccions que s’hi fan estan regides per les normes estatals.
