Els pobles de Talveila i Viadillo estan un al costat de l’altre, a uns 30 quilòmetres del centre de Sòria. A Talveila les cases no es veuen abandonades, però vora al migdia no hi ha pràcticament ni una ànima pel carrer. Dos homes apareixen de sobte quan adverteixen la presència de forasters i avisen, quan se’ls pregunta on és la gent, que el poble “es veu gran”, però que “les cases estan buides”. Els veïns dels dos llogarrets, que queden amagats entre boscos de pinars, poden fer pràcticament una llista amb els mateixos problemes. Entre uns i altres sumen un centenar de persones. La província de Sòria es divideix en 183 municipis, la majoria dels quals no supera ni els mil habitants. Sòria, amb uns 40.000, és la població més gran.
A Talveila i Viadillo no hi ha escoles perquè no hi ha nens, el capellà ve un cop al mes i oficia misses per a quatre devots. Els comerços han desaparegut i en lloc seu hi ha venedors ambulants que abasteixen els veïns amb els productes de primera necessitat. És una presència que depèn més de la bona voluntat dels comerciants dels pobles més grans del costat, que no pas de l’oportunitat de negoci que els venedors hi puguin fer. El carnisser i el peixater passen dos dies a la setmana, el fruiter només n’apareix un, dos forners visiten els dos pobles de dilluns a dissabte. Els veïns han d’estar atents als passavolants i agafar les oportunitats que els presenten, perquè no es fan encàrrecs.
“No som Paco Martínez Soria”
L’España Vaciada, la plataforma que irromp aquestes eleccions a Castella i Lleó, està posant al descobert les conseqüències més devastadores del centralisme madrileny, que es viu desconsoladament en aquests pobles que queden lluny de l’AVE. Allunyats de posicions ideològiques clàssiques, els promotors del moviment es decanten per dignificar la vida als pobles per millorar el benestar i fer que la gent no marxi o hi vagi a viure. “No som en Paco Martínez Soria, ni uns tòtils ni uns pobletans: el nostre moviment marca l’empoderament del món rural, volem viure als pobles i viure-hi bé”, explica Natalia Ceña, una de les voluntàries de Soria Ya. Aquesta plataforma ciutadana té més de 20 anys d’història, és cofundadora de l’España Vaciada junt amb Teruel Existe, l’altre col·lectiu que, a les eleccions estatals del 2019, va aconseguir presència al Congrés dels Diputats amb reivindicacions semblants.
La lluita contra el despoblament és la reivindicació mare dels col·lectius de l’España Vaciada que es presenten com una oportunitat per forçar els partits grans, PP i PSOE, a atendre les demandes de les persones que encara viuen en aquestes zones allunyades. “El fenomen del despoblament ve del 1950, Sòria tenia el doble de població; mentre la de la resta d’Espanya ha pujat en conjunt, la nostra ha baixat fins a la meitat”, lamenta el cap de llista de Soria YA!, Angel Ceña, en conversa amb EL MÓN. Apunta que el problema està associat a polítiques de desenvolupament industrial a les grans ciutats i la costa, però també a la mecanització del camp o bé al fet que l’agricultura i la ramaderia ja no són suficients per mantenir la població de la província. “Hi ha d’haver alguna cosa per mantenir les persones perquè tot s’ho van endur a les grans ciutats i a la costa”. Els 39 anys d’autonomia no han servit per revertir aquelles polítiques i des de 1983, diu Ceña, la província soriana ha perdut un 12% de població. “El fenomen hi era, però ningú el va abordar”. Una manifestació el març del 2019 sota el lema de l’España Vaciada ha posat finalment la qüestió damunt la taula.
El despoblament en primera persona
A Talveila el problema l’han vist evolucionar en primera persona els seus habitants i no necessiten que cap expert en demografia els expliqui què suposa viure en un lloc oblidat i deixat de la mà de Déu. L’Antonia Garcia té 76 anys, andalusa d’Écija, va arribar al petit poble de Sòria amb seu home quan en tenia 20. Amb 76 anys encara manté el bar del poble, el Bar Torero, l’únic punt de trobada dels veïns, la majoria gent gran. El bar sobreviu al local de l’associació de la gent gran, que està tancat i abandonat al costat del frontó municipal i de les pistes de petanca, també abandonades perquè després de la pandèmia s’ha deixat de jugar-hi. L’Antonia és l’única que es presta a sortir a la foto per EL MÓN, les altres dones no volen perquè “trenquem la càmera”, diuen.
L’Antonia i dues dones més són les úniques assistents al que es podria definir com un míting d’España Vaciada. Una de les dones no ha aconseguit que vinguessin més veïns, així que l’acte electoral es redueix a una xerrada per recordar les necessitats que tenen. Els noms de PP i PSOE aixequen indignació. “Són gentussa”. En aquests pobles acumulen anys de compromisos incomplerts. El transport públic i les comunicacions amb la resta de la província són una queixa recurrent. L’Antonia, que és d’Écija, no va poder assistir al funeral de la seva germana quan va morir. Viatjar del poble fins a Andalusia és un trasbals, suposa una inversió d’hores desproporcionada si es té en compte la distància. Les carreteres són un altre maldecap. Aquí fa vint anys que esperen la construcció d’una autovia que els comuniqui amb Valladolid, però només en tenen una que els porta cap a Madrid. Amb la resta de la província la comunicació és per carreteres nacionals, amb trànsit abundant de vehicles de càrrega.
Natalia Ceña i Laura Gil, les dues integrants de Soria Ya que ja han fet 2.300 quilòmetres en una setmana per tota la província recorrent poble a poble, diuen que un dels problemes de la política local és que tot i tenir bones intencions, alguns polítics acaben cedint a les ordres dels partits i a les decisions preses als despatxos de Valladolid i Madrid. Per això creuen que és fonamental que l’España Vaciada es converteixi en un partit frontissa a Castella i Lleó per forçar els partits grans a complir amb les promeses. De fet, diuen que moltes de les propostes que plantegen estan en els programes electorals de PP i PSOE, però han quedat aparcades i oblidades durant anys en calaixos. “Hi ha trams de l’autovia a Valladolid per als quals hi havia estudis d’impacte mediambientals fets que han caducat”, explica Natalia Ceña.
Amb més d’un 40% de la població activa funcionària, el col·lectiu de Soria Ya es presenta com l’opció amb més possibilitats a la província i, segons algunes enquestes acumularia el 50% del vot de l’España Vaciada, que es presenta a través d’altres col·lectius en quatre províncies més. El punt de les comunicacions és important, però en l’escenari postpandèmia també ho és una atenció sanitària de qualitat. Els veïns de Talveila i Viadillo han vist com s’han anat tancant centres mèdics, els sanitaris passen també de tant en tant, com els venedors ambulants. Quan hi ha urgències han de fer 12 quilòmetres per carretera per arribar al centre més pròxim. Si algú es trenca una cama l’atenen a Sòria i qui necessiti un tractament de radioteràpia ha de viatjar fins a Burgos per carretera nacional. Amb la Covid, molts malalts greus van ser derivats a altres províncies per manca d’unitats de cures intensives.
A Viadillo hi viu temporalment la Nieves, una dona que trobem al portal d’una casa esperant l’arribada del butaner. La Nieves té 56 anys i acaba d’arribar de Constantí, on ha estat treballant durant tres anys al sector de la restauració. Abans havia estat a les Franqueses del Vallès regentant una pizzería amb la seva parella, un italià. En quedar-se sense feina ha tornat al poble per cuidar la seva mare, una dona de 96 anys que viu sola, encara que “mai està sola perquè som cinc germanes que fem torns per cuidar-la”. L’envelliment de la població és la principal característica dels pobles sorians, un fet que afegeix dramatisme a la llarga llista de problemes. La Nieves creu que aquests pobles estan condemnats a desaparèixer si no surten opcions laborals.
Tant la Laura Gil com la Natalia Ceña, les dues funcionàries —l’una, mestre d’escola, i l’altra, professora d’institut— coincideixen amb aquesta veïna de Viadillo, que la clau està en la generació d’oportunitats amb treballs qualificats. Per això, però, cal que hi hagi les infraestructures adequades, diuen, i això implica una bona cobertura d’internet, que ara mateix no existeix perquè no resulta rendible per a les companyies de telecomunicacions. “Tinc amigues que voldrien tornar aquí i teletreballar, però no poden perquè no hi ha infraestructura, algunes ho han intentat i han hagut de marxar”, explica Ceña. D’aquesta manera no hi ha possibilitat d’iniciatives empresarials locals al territori. Fins i tot pels nets d’alguns dels avis que viuen als pobles la idea de venir a passar les vacances d’estiu no resulta atractiva perquè no els funciona Netflix.
Els veïns d’aquests pobles no mostren interès en parlar en la majoria de qüestions que centre el debat polític a Espanya. Les necessitats d’una població envellida, abandonada enmig de paratges naturals i d’un cel blau sorià lliure de contaminació urbana, passen per damunt del debat sobre la reforma laboral o el salari mínim. L’Antonia García del bar El Torero de Viadillo representa perfectament aquesta sensació: “Diuen que ens han apujat les pensions, ells segurament sí que s’han apujat el sou, és el que els interessa, la seva plaça i la paga, és per això que volen arribar a la Moncloa aquests pocavergonyes”. Al seu costat la Laura Gil de Soria Ya, afirma: “És que en lloc de remar tots junts per solucionar els problemes només es baralles, és per això que nosaltres pensem que cal un canvi i anem de poble en poble per escoltar la gent i saber què necessiten”. A Sòria sembla que el PP i el PSOE estan fent cas a les enquestes i amb prou feines els trepitgen, diuen a Soria Ya. A la capital tampoc hi ha sensació de gran batalla electoral i al centre es veuen bàsicament cartells de Soria Ya, però no de la resta de partits, que semblen haver deixat aquesta província per guanyada.
