Nou informe de la Sindicatura de Comptes de Catalunya que posa cap per avall la gestió d’un ens de dret públic que sembla maleït per la seva història recent. Es tracta de l’Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat (ATL), que recull les restes de la venda de l’empresa pública Aigües Ter-Llobregat. Els auditors públics han emès un informe, el número 12/2025, amb què avisen del desori de l’entitat tant des del punt de vista normatiu com comptable, i això que el síndic responsable de l’estudi, Josep Viñas, s’ha limitat a l’exercici de l’any 2022 i al balanç de pèrdues i guanys. De fet, l’objectiu de l’estudi era comprovar que els números de l’ens públic es presentaven tal com prescriu el “marc normatiu d’informació financera aplicable”. És a dir, com determina la legislació.
L’informe, al qual ha tingut accés El Món, carrega contra diversos defectes i incompliments d’una entitat que es va crear l’any 2018 per decret del Govern amb l’objectiu de gestionar el servei públic d’abastament d’aigua potable mitjançant les instal·lacions de la xarxa Ter-Llobregat, de titularitat de la Generalitat. L’any 2022 depenia del que aleshores era el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. “Mancances en la documentació”, falta de contractes de prestació de serveis públics i concessions, sense assegurança i fins i tot, sense els estatuts formalitzats. Els auditors fan una sèrie de recomanacions per intentar aturar el garbuix administratiu i financer de l’entitat i reclamen que l’Agència Catalana de l’Aigua s’afanyi a donar les dades dels costos de la xarxa o automatitzar els processos de càlcul i de control de la despesa.
Irregularitats detectades i mancances de documentació
De fet, la mateixa Sindicatura retreu, en les conclusions de l’auditoria, que ha vist “limitat el seu treball de fiscalització”. El retret no és sobrer perquè segons la Sindicatura “aquesta limitació sobre una part molt significativa de l’actiu del balanç podria fer que aquest no reflectís la imatge fidel de l’entitat”. Com a limitació s’assenyala també que la Sindicatura no ha pogut disposar del contracte de gestió i prestació de serveis públics, en règim de concessió, per a la gestió del servei de subministrament d’aigua en alta.
Els comptables públics també critiquen que el novembre del 2024, -quan van acabar el treball de camp de la fiscalització- “l’entitat no tenia uns estatuts aprovats, en contra del que preveu la normativa”. “Tampoc no havia subscrit ni iniciat els tràmits d’elaboració d’un contracte programa amb el departament d’adscripció, ni un programa d’actuacions, inversions i finançament”, afegeixen. Inclouen en les mancances que no s’ha assegurat l’immobilitzat material des de l’exercici 2021. “Es considera que l’immobilitzat d’ATL, per la seva importància qualitativa, quantitativa i estratègica, hauria de disposar de la corresponent assegurança per pèrdues o danys materials”, recorda la Sindicatura.
En la mateixa línia, els auditors destaquen que, el 31 de desembre de 2022, no es disposava de cap inventari ni de la documentació de suport de l’immobilitzat material que prové de l’antiga empresa ATL. Així mateix, respecte a l’immobilitzat, els síndics estiren les orelles a ATL perquè no estan plenament d’acord amb “l’enregistrament i al càlcul de l’amortització acumulada” dels béns que provenen de l’antiga empresa.
Sense provisions de despesa
En un altre aspecte de l’auditoria, la Sindicatura incideix en les provisions que l’ATL hauria d’haver fet en el seu sistema comptable. En concret, l’informe subratlla que hauria d’haver aprovisionat els imports estimats en les sentències dictades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el desembre del 2022. Imports derivats dels recursos presentats per la societat concessionària a conseqüència de la liquidació del contracte per a la gestió del servei de subministrament d’aigua. És a dir, els processos oberts per la guerra judicial oberta amb Aigües de Barcelona i la Generalitat. En síntesi, es tractarien de 304,41 milions d’euros, més l’import de la garantia definitiva, 29,86 milions d’euros, al qual se li ha de sumar l’import de les despeses de manteniment de l’aval que garantia el recurs des de l’any 2019. Un aval que tampoc no s’ha quantificat en els números de l’entitat.
La Sindicatura també troba a faltar, en el balanç fet el 31 de desembre del 2022, la provisió de 15,33 milions d’euros i en el compte de pèrdues i guanys, manca la dotació anual al fons de reserva per 4 milions d’euros. Uns imports que provenen del Fons de Sequera que es va aprovar l’any 2019. En la mateixa línia, els auditors ressalten les pèrdues econòmiques de l’entitat l’any 2022, de 9,29 milions. Una xifra, que, a parer de la Sindicatura, “indica que les tarifes de l’aigua aplicades no estaven cobrint les despeses previstes segons el Decret legislatiu 3/2003”. “Cal tenir en compte que aquestes tarifes no es modifiquen des de l’any 2016”, emfatitza l’informe. Això, per a la Sindicatura es tradueix en el fet que les tarifes no permetien la recuperació dels costos del servei.
