Finalment, el 25% de castellà a les escoles catalanes ja és llei. La secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha dictat la fermesa de la sentència. Un tràmit obligat després d’haver rebut testimoni del Tribunal Suprem de la resolució de la sala del passat 16 de desembre del 2020 arran d’una demanda presentada en l’època del govern del PP de Mariano Rajoy pel ministeri d’Educació, l’abril del 2015.
La resolució, de dues pàgines, deixa negre sobre blanc que el recurs de cassació interposat pel departament d’Educació no va ser admès a tràmit. Per tant, declara la seva fermesa de conformitat amb el que disposa l’article 104, apartat 1 de la Llei de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. El TSJC ha aclarit que el Govern té 10 dies per confirmar que ha rebut la resolució i, quan ho faci, s’obrirà un termini de dos mesos perquè Educació faci complir la sentència. Si no ho fa, passats aquests dos mesos, les persones o entitats afectades podran reclamar l’execució forçosa de la sentència. En principi, qui té potestat per fer-ho és qui va posar la demanda, el govern espanyol. El canvi de color polític a la Moncloa ha fet que l’executiu espanyol hagi evitat concretar què farà quan s’arribi a aquest punt.

El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez Cambray, ha assegurat que la resolució del TSJC “no canvia res” i ha afirmat que ja se sabia que això passaria perquè forma part del procediment. Educació notificarà al TSJC que ha rebut el decret i espera rebre una nova comunicació del tribunal obrint el període de dos mesos per executar la sentència.
La decisió permet ara tenir jurisprudència per les diverses causes que s’obrin contra la immersió lingüística a Catalunya. De fet, la resolució ja havia obert un front dispers a diverses escoles per modificar el seu projecte lingüístic per tal d’incorporar un percentatge fixe de castellà en la impartició de classes. Una decisió que va aixecar una veritable tempesta política i social que ha arribat a totes les esferes de debat polític i mediàtic. En aquest sentit, contínuament hi ha demandes en aquest sentit com a l’escola Turó del Drac de Canet de Mar, una escola de Cubelles o un institut de Manresa.
La resolució estableix que s’haurà d’impartir en castellà, a més de la matèria lingüística corresponent al seu aprenentatge, com a mínim una altra àrea, matèria o assignatura no lingüística curricular de caràcter troncal o anàloga. En tot cas, el 25% de les matèries impartides hauran de ser en castellà. De tota manera, també ha nascut una oposició ferma. Com exemple, tres instituts del Gironès –el de Sarrià de Ter, Celrà i el Salvador Espriu de Salt- que han aprovat un manifest en què asseguren que mantindran els seus projectes lingüístics immersius tot i la decisió del tribunal.