El president de la Generalitat, Salvador Illa es reunirà aquest dimarts amb el president a l’exili i líder de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont. Segons ha informat el Govern català, la trobada tindrà lloc a Brussel·les, a la seu de la delegació de la Generalitat, davant de la Unió Europea. La reunió tindrà lloc a les 16.15 hores i serà a porta tancada.
Aquesta serà la primera vegada que Illa i Puigdemont es veuen personalment d’ençà que el cap de files del PSC a Catalunya va ser nomenat president de la Generalitat l’agost del 2024.
Illa vol l’amnistia de Puigdemont
El juny passat, Illa va demanar que s’apliqués l’amnistia al president de la Generalitat a l’exili. Ho va fer després de l’aval del Tribunal Constitucional a la llei. “El TC ha parlat: no té sentit obstaculitzar l’aplicació de la llei”, va dir en aquell moment el president de la Generalitat. “Em dol que encara hi hagi persones que no s’hagin pogut beneficiar de la llei”, va afegir Illa sense esmentar Puigdemont o Toni Comín, pendents de ser amnistiats totalment, o com en el cas del president d’ERC, Oriol Junqueras, parcialment. El divendres, Illa hi va tornar a fer referència en la trobada que el Govern català va fer a Arnes, a la Terra Alta.
A més dels casos esmentats, queda pendent de resoldre’s la situació del conseller de Cultura a l’exili, Lluís Puig, i l’amnistia dels encara inhabilitats Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa.
El nou curs polític a Catalunya va engegar a finals de la setmana passada i estarà marcat per les negociacions dels pressupostos de la Generalitat per al 2026, els quals Junts ha decidit vetar, ja que el partit independentista no entrarà en les rondes de trobades que el Govern farà amb la resta de formacions. Illa si vol aprovar-los depèn dels vots dels Comuns i d’ERC, però els republicans ja han avançat que no hi donaran suport si no se soluciona el finançament singular.
La situació del català a Europa
Altres elements de pes en el nou curs polític al país són la situació del català a Europa, amb diversos fracassos els darrers mesos en l’intent d’oficialitzar la llengua al Parlament Europeu; la crisi institucional a l’Estat, amb casos de corrupció com els de Koldo i Montoro que afecten el PSOE i el PP, i l’espera de la sentència del Tribunal Constitucional sobre el 25% de castellà a les escoles catalanes.
