Josep Rull i Andreu (Terrassa, 1968) ha estat escollit aquesta tarda president del Parlament sorgit de les eleccions del 12 de maig, amb el suport de Junts, ERC i CUP. Rull, però, fa anys i panys que es belluga per la política. De fet, ho ha estat gairebé tot, fins i tot, pres polític per la seva etapa de conseller de Territori durant la legislatura del Primer d’Octubre. Un tuit i el seu independentisme el van portar quatre anys a la presó per una condemna per sedició. Rull, una persona amb formes de la vella política, però bel·ligerant en les posicions tot i que sovint té maneres de Mossèn Tronxo, manté una bona relació parlamentària amb bona part de l’espectre polític. De fet, va ser l’únic conseller que el dilluns següent a la declaració d’independència va anar al despatx a treballar.
Rull va començar la seva singladura política el 1986 a la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), la pedrera de CDC, de la que en va ser secretari general. De fet, l’única organització directament connectada amb CDC que al seu logotipus hi lluïa l’estelada. Rull va estudiar Dret a la Universitat Autònoma de Catalunya on va ser un dels impulsors del sindicat Estudiants Nacionalistes, una escissió de la FNEC. Va ser regidor a Terrassa per CDC, on va estar a punt d’aconseguir l’alcaldia a les eleccions del 2011 davant l’exprimer secretari del PSC, Pere Navarro.
A raser de Mas
La victòria d’Artur Mas de 2010 va servir per posar-lo en les travesses del Govern, però el partit li va encolomar la canongia de la secretaria tercera de la cambra. Tot després de suar la samarreta com a portaveu d’infraestructures del grup de CiU al Parlament des del 1997, fins al punt, que Quim Nadal, conseller del ram i socialista fins que es va passar a les files d’ERC, va assegurar que seria el diputat a qui fitxaria per posar-lo al seu equip. En tot cas, es va quedar al Parlament i va repetir en el càrrec després de les eleccions del 2012 com un dels ponents de la llei de Consultes que es preparava com un pla per facilitar una virtual consulta sobiranista.
Rull va ser clau pel manteniment de CDC quan Oriol Pujol va dimitir de la secretaria general, quan amb Lluís Corominas, van assumir la coordinació general de la formació. Un trànsit que va servir perquè les diferents famílies del partit entressin amb una guerra civil descarnada només temperada per la coalició de Junts pel Sí a les eleccions de 2015. Rull va jugar un paper cabdal en el desmantellament de CDC i el seu renaixement com a PDeCAT. De fet, va maniobrar per impedir que Jordi Turull com a secretari general i Miquel Buch com Organització s’apoderessin del nou partit. Una coalició amb la JNC i el rullisme i bona part dels no adscrits van aconseguir rebentar l’operació batejada com “all i oli”.
Curiositats de la vida, Rull i Jordi Turull es van reconciliar durant el Govern del Primer d’Octubre i la posterior presó compartida com a presos polítics. Carles Puigdemont el va anomenar conseller de Territori i va fer mans i mànigues per complicar la vida al desembarcament de les tropes de CNP i Guàrdia Civil a Catalunya per evitar la celebració del referèndum. Va ser condemnat per sedició. Indultat va sortir de Lledoners i va aprofitar per fer un “salt” des d’un pont, continuar llegint Tintin – fa poc va assistir a l’homenatge que l’ajuntament de Terrassa va fer a Quim Ventalló traductor de les aventures del famós reporter d’Hergè- i sobretot, jugant a tenis taula, esport amb el qual va destacar a Lledoners. A la presó del Bages encara recorden que era de les poques persones que feia anar mocadors de roba i no de paper.
